Jose

El mot Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla llatí. Les llengües romàniques actuals son: el galaicoportuguès, el castellà, el català , l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Aquestes es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental.

La romanització és el procés d’implantar la cultura Romana als territoris conquerits. Roma va fundar colònies i ciutats a la costa mediterrània. Els pobles costaners van assimilar millor la seva cultura que als pobles de l’interior. Després es van sotmetre al llatí que era la llengua imposada. A la Tarraconense el llatí era divulgat pels veterans i els colons. El llatí de la Tarraconense es va incorporar el neologisme.

El llatí era la llengua dels habitants dels Laci. El llatí parlat era diferent del llatí escrit. El llatí parlat era el nivell col•loquial i familiar. El caràcter oral del llatí fa difícil estudiar-lo.

Abans de l’arribada dels romans al territori català s’havien establert pobles de llengües i cultures diferents. Aquestes restes lingüístiques que els pobles van deixar constitueixen el substrat preromà. El substrat preromà de la llengua catalana són unes restes escasses. Els elements més destacables són els que provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

205 paraules