Jose

Pierre Vilar ens diu que Espanya tracta d’unir unes comunitats que proclamen un desig nacional. La catalana és la més notable per les seves aspiracions, descriu això com un cas i aquest cas correspon a un fet. Pierre afirma que el fet català existeix innegablement i que constitueix la condició necessària del cas polític de Catalunya d’avui.

El fet català neix d’unes determinades relacions entre un territori, una llengua, una cultura i conjunts històrics, i a sigut absorbit mai totalment però tampoc ha aconseguit els fonaments d’un estat nació. Algunes fronteres semblen encerclar el fet etnolingüític català. Els eixos lingüístics i polítics de la Reconquesta corresponen a indicacions geohistòriques. La unitat lingüística i cultural de Catalunya es va implantar i mantenir tenint en conte els enfrontaments amb altres terres. El factor d’aquesta solidaritat és el mediterrani per les seves comunitats marítimes, llavors un bon comerç, però també això té uns desavantatges, com les nombroses migracions, invasions i exercits que transiten per els “passadissos” que permeten el trànsit entre diferents països. D’aquesta manera amb un espai territorial ben definit i per la seva orientació marítima ha pogut resistir .

La conclusió és que Pierre Vilar ens diu que Catalunya no s’ha deixat absorbir tot hi que les influencies externes s’ho han posat difícil, però tampoc ha aconseguit el que volia, ser una nació.

222 paraules