Jose

La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, és dir, l’ús social que les persones fan de la llengua. Va néixer al 1950 als Estats Units com a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cultural i arriba bastant aviat als països catalans.

Fergusson estudia les llengües en contacte a partir de dos conceptes el bilingüisme i la disglòssia . El bilingüisme s’aplica a les persones. Qui parla dues llengües es anomenat bilingüe. El concepte disglòssia s’aplica a les societats, quan en una societat hi ha dues llengües i una s’utilitza a nivell formal i l’altre a nivell col·loquial.

Els sociolingüistes anteriors (posteriors) no parlen d’això sinó del conflicte lingüístic, això passa quan una llengua domina políticament i socialment l’altra. La llengua oprimida es minoritza, és a dir, perd àmbits d’us i perd parlants llavors s’inicia un procés de substitució lingüística, la situació és per tant que desapareix. La llengua oprimida també pot passar a la normalització lingüística, llavors guanyarà àmbits d’us i guanyarà parlants, llavors hi haurà una recuperació de la llengua oprimida. La normalització lingüística guanya ús social i codificació.

La sociolingüística també estudia els registres que és l’ús de la llengua en funció del context social.
2 –0,1= 1,9 9,5