Jose

L’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. El català va acabar imposant-se al llatí. Però la llengua escrita seguia sent el llatí. Lentament el català va anar superant al llatí, fins que al segle XV assoleix una plena normalització.

El text més antic conservat en català és el Liber iudiciorum (llibre dels judicis), de la primera meitat del s. XII. Les Homilies d’Organyà de finals del s. XII, es considera el primer document en prosa en català, conseqüència del Concili de Tours.

També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure en llengua romànica, per raons didàctiques. Es va basar en la sintaxi llatina i l’adopció de cultismes per crear un model literari, i aquest va ser seguit per tothom que escriu en català.

Als inicis de la Cancelleria, s’utilitzaven l’aragonès, el català i el llatí, però a meitats del s. XIV el català pren avantatge. Aquest català inspirat en l’estil de Ciceró va esdevenir un model de llengua, actualment anomenat llengua estàndard.

Per tant, pel desenvolupament de la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica i la Cancelleria Real.

248 paraules

El llatí va anar perdent la cohesió i va començar a diversificar-se. Va veure’s influenciar per altres llengües a partir del segle V. Els pobles germànics van ser els primers en ocupar l’Imperi romà ; i després al segle VIII, els musulmans van ocupar la península.

Els visigots no van comportar grans influències, es van integrar a la població i, lingüísticament van acabar adoptant el llatí. Els francs van establir-se a la Catalunya Vella i quan l’Imperi franc va debilitar-se, els comtats van independitzar-se. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims. Els musulmans van constituir un fet important per a la configuració lingüística. Van introduir elements de la viva quotidiana.

Des de el segle V fins al segle IX es el que va trigar el pas del llatí al català. La Renovatio va posar de manifest la diferencia de la llengua parlada i el llatí clàssic. Les primeres mostres de la llengua catalana es troben en textos redactats en llatí. , després el Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb topònims catalans. L’aparició de formes no pròpiament llatines ens textos escrits en aquesta llengua ens permet veure que la llengua oral ja no era la llatina.

Pierre Vilar ens diu que Espanya tracta d’unir unes comunitats que proclamen un desig nacional. La catalana és la més notable per les seves aspiracions, descriu això com un cas i aquest cas correspon a un fet. Pierre afirma que el fet català existeix innegablement i que constitueix la condició necessària del cas polític de Catalunya d’avui.

El fet català neix d’unes determinades relacions entre un territori, una llengua, una cultura i conjunts històrics, i a sigut absorbit mai totalment però tampoc ha aconseguit els fonaments d’un estat nació. Algunes fronteres semblen encerclar el fet etnolingüític català. Els eixos lingüístics i polítics de la Reconquesta corresponen a indicacions geohistòriques. La unitat lingüística i cultural de Catalunya es va implantar i mantenir tenint en conte els enfrontaments amb altres terres. El factor d’aquesta solidaritat és el mediterrani per les seves comunitats marítimes, llavors un bon comerç, però també això té uns desavantatges, com les nombroses migracions, invasions i exercits que transiten per els “passadissos” que permeten el trànsit entre diferents països. D’aquesta manera amb un espai territorial ben definit i per la seva orientació marítima ha pogut resistir .

La conclusió és que Pierre Vilar ens diu que Catalunya no s’ha deixat absorbir tot hi que les influencies externes s’ho han posat difícil, però tampoc ha aconseguit el que volia, ser una nació.

222 paraules

El mot Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla llatí. Les llengües romàniques actuals son: el galaicoportuguès, el castellà, el català , l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Aquestes es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental.

La romanització és el procés d’implantar la cultura Romana als territoris conquerits. Roma va fundar colònies i ciutats a la costa mediterrània. Els pobles costaners van assimilar millor la seva cultura que als pobles de l’interior. Després es van sotmetre al llatí que era la llengua imposada. A la Tarraconense el llatí era divulgat pels veterans i els colons. El llatí de la Tarraconense es va incorporar el neologisme.

El llatí era la llengua dels habitants dels Laci. El llatí parlat era diferent del llatí escrit. El llatí parlat era el nivell col•loquial i familiar. El caràcter oral del llatí fa difícil estudiar-lo.

Abans de l’arribada dels romans al territori català s’havien establert pobles de llengües i cultures diferents. Aquestes restes lingüístiques que els pobles van deixar constitueixen el substrat preromà. El substrat preromà de la llengua catalana són unes restes escasses. Els elements més destacables són els que provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

205 paraules

La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, és dir, l’ús social que les persones fan de la llengua. Va néixer al 1950 als Estats Units com a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cultural i arriba bastant aviat als països catalans.

Fergusson estudia les llengües en contacte a partir de dos conceptes el bilingüisme i la disglòssia . El bilingüisme s’aplica a les persones. Qui parla dues llengües es anomenat bilingüe. El concepte disglòssia s’aplica a les societats, quan en una societat hi ha dues llengües i una s’utilitza a nivell formal i l’altre a nivell col·loquial.

Els sociolingüistes anteriors (posteriors) no parlen d’això sinó del conflicte lingüístic, això passa quan una llengua domina políticament i socialment l’altra. La llengua oprimida es minoritza, és a dir, perd àmbits d’us i perd parlants llavors s’inicia un procés de substitució lingüística, la situació és per tant que desapareix. La llengua oprimida també pot passar a la normalització lingüística, llavors guanyarà àmbits d’us i guanyarà parlants, llavors hi haurà una recuperació de la llengua oprimida. La normalització lingüística guanya ús social i codificació.

La sociolingüística també estudia els registres que és l’ús de la llengua en funció del context social.
2 –0,1= 1,9 9,5

Hola sóc en José González hi aquest és el meu bloc on aniré colgant els meus treballs.

Benvingut a cat.bloctum.com. Aquesta es la teva primera entrada. Pots editar-la o esborrar-la, i posar-te a bloguejar!