anar a nevagció

ADÉU AMB AGRAÏMENT 4 October 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

La impossibilitat de seguir oferint el servei d’allotjament de blogs a BLOCTUM em fa emigrar ben a contracor. Durant 5 anys he mantingut més o menys actualitzat aquest bloc i em sento molt ufanós de la part de la meva vida com a escriptor que he pogut anar-hi abocant.

Me’n vaig amb uns mots d’agraïment. BLOCTUM va ser el primer servei de pàgines en català i em va permetre descobrir què era això aleshores tan nou dels blogs. Gràcies per permetre’m aprendre a crear i mantenir un blog. Gràcies per la vostra feina desinteressada de tots aquests anys.

A mi em trobareu en aquesta nova adreça:

http://joroca55.blogspot.com.es

blognou.jpg

UN ALTRE TROSSET DE CAMÍ DE RONDA 26 September 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

En aquest cas hem començat a Sant Feliu de Guíxols amb la intenció de fer el trajecte fins a Platja d’Aro. Entre Sant Feliu i Sant Pol, el camí voreja el mar pel damunt dels penyasegats i ens hem fet un tip de pujar i baixar escales. Les vistes són interessants, però són excessivament urbanitzades per al nostre gust: des de qualsevol punt on et trobis, segur que veus alguna construcció d’aquelles que no haurien d’existir si haguéssim fet el coses com calia.

El punt més bonic i que encara conserva l’encant feréstec de la Costa Brava és la Cala de l’Ametller, on ens hem estat una estona observant una colònia de corbs marins.

corbsmarins.jpg

LA TERRA ASSEDEGADA 23 August 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

secada.jpg

A la Plana de Vic, des del 4 de juny, només han caigut 25 mm. d’aigua. Aquest és un fet excepcional, perquè en els 12 anys que enregistro dades meteorològiques, la mitjana d’aquest període ultrapassa de molt els 125 mm. Comencen a fer llàstima els turons de la plana plens de roures amb les fulles ressecades, incapaços de mantenir-se amb la poca humitat que poden aspirar del subsòl.

Avui, durant l’habitual excursió matinal en bicicleta d’aquests dies, m’he aturat a fotografiar aquest espai de conreu. Si us hi fixeu bé, podreu veure-hi un parell de corbs pasturant enmig dels terrossos que l’estripadora ha arrencat del camp de blat segat el mes passat. Aquests ocells solen ser indici de mals averanys. Sigui com sigui, el paisatge presenta quelcom de desèrtic, polsegós, que pot il·lustrar perfectament els efectes d’aquest implacable període de secada en els conreus de la Plana.

VEURE EL PRIMER RAIG DE SOL 21 August 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

sortidasolosona.jpgsortidasolneta.jpgsortidasol3.jpgsortidasol4.jpg

Des de la terrassa de casa, a banda d’esplèndides postes de sol damunt els turons de Gurb, vigilades pel campanar romànic de la catedral, també es poden veure sortides de sol prou interessants. Aquests darrers dies d’estiu m’hi he avesat i us ho recomano. Cal llevar-se d’hora, pels volts de les set, però l’esforç de posar els peus a terra es veu compensat. D’altra banda ja portem molts dies de vacances i, allò que se’n diu cansat, no me’n sento gens, per tant puc matinar sense que aquest fet m’afecti els bioritmes bàsics.

L’espectacle varia molt depenent de la quantitat de núvols que guarneixen el sol damunt les Guilleries: apareixen escenaris barrocs amb il·luminacions càlides, espais turmentats de gris amb llum freda i quadres minimalistes amb un simple disc d’argent retallat damunt una fina línia irregular que separa el cel grisenc de la terra encara fosca. Què devien pensar els primers humans que van assistir a aquests espectacles naturals? Com ho devien viure?

SORTIDA DEL SOL DAMUNT EL MAR 17 August 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

stelmsortidasol.jpg

A mesura que ens acostàvem a Sant Feliu, el cel clarejava i temíem fer tard a l’espectacle que havíem vingut a veure. Quan hem enfilat l’estreta carretera que puja a l’ermita de Sant Elm, l’estesa de mar lleugerament argentat per les primeres clarors s’ha mostrat esplèndid. En el moment d’asseure’ns a la barana del mirador de l’ermita, el primer punt vermell es dibuixava en l’horitzó difuminat per un lleu tel de boira. Eren encara no ben bé les 7 del matí. Cinc minuts després, l’espectacle era el de la imatge.

De vegades, llevar-se ben d’hora, ben d’hora, té el seu premi.

CRÒNICA D’UNA ESTADA A MENORCA 24 July 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

costamenorca.jpg

Des del cim d’Es Toro (358 m.) he gaudit per primera vegada la sensació d’estar envoltat d’aigua per totes bandes (aquella definició clàssica que apreníem a geografia). Hi ha una vista excepcional damunt tota l’illa i he tingut l’oportunitat de copsar un horitzó marítim ininterromput de 360º. Malauradament, la calitja no permetia distingir la costa oriental de Mallorca.

Menorca es fa estimar des del moment que hi poses el peus i inspira una ancestral predisposició a la protecció de tot el que s’apropa. I és tan petita que de seguida ho tens tot a tocar. M’he quedat amb tota la gamma de blaus impresa a la retina per molt de temps. M’he deixat envoltar pel mar, el verd, les pedres, el vent i el so estrident de les cigales. He restat una bona estona embadalit contemplant una sargantana negra com el carbó. M’ha sorprès l’arquitectura talaiòtica: els talaiots, els santuaris de taula, les navetes…  I, sobretot, m’ha meravellat la construcció de les vivendes a partir d’enormes blocs de pedra, que m’han fet sentir més minúscul que mai i m’han obligat a imaginar-me els privilegiats prehistòrics habitants de l’illa com una mena de gegants ciclopis, malgrat que la seva estatura no devia ser gaire diferent de la nostra.

Em queden tants indrets per descobrir-hi, que caldrà una segona estada, i potser una tercera… De fet, i això és una altra característica sumament interessant, feia temps que necessitava viure uns dies sense cap mena de pressa i ho he aconseguit en aquesta petita illa plantada al centre del Mediterrani occidental.

UN EXVOT CURIÓS I ENTRANYABLE 5 July 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

exvotstjordi.jpg

El dia de Sant Jordi de l’any 1958 em vaig trencar la cama corrent a peu pla per la lliça de Can Panegre. En aquella època es tenia per costum fer prometences i vots a sants i marededéus per beneficis rebuts: es feia en forma d’exvot que es penjava a les parets de l’església, santuari o capella dedicada a qui n’era deutor. Els meus pares, agraïts per la curació completa i perfecta de la meva extremitat inferior esquerra, el mes de febrer de l’any següent van penjar aquesta foto a la paret de l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses amb un text que la mare m’ha prohibit que fes públic pels errors ortogràfics que conté, però que té un valor excepcional. Un text escrit en català, tenint present que va ser escolaritzada íntegrament en castellà i que només va tenir accés a la nostra llengua de forma intuïtiva i autodidacta té per a mi el valor entranyable dels versos d’Espriu: “però hem viscut per salvar-vos els mots…”

La forma com aquest exvot ha tornat a caure a les meves mans és una mica rocambolesca i no em vull allargar, però us ben asseguro que per uns moments he tornat a la meva infantesa: tots aquells records bolcats a “Arrels de pedra” prenen vida cada vegada que una imatge em transporta al meu passat més remot.

LA RESOMPENSA DEL DIÀLEG AMB ELS PETITS LECTORS 3 June 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

blogautor.jpg

Dijous passat els nens i nenes de cicle mitjà de l’Escola Ildefons Cerdà de Centelles em van convidar a xerrar una estona. A l’escola tenen un interessant programa d’animació a la lectura i el darrer llibre que han llegit és “Verdeta volia volar”. Sempre resulta molt gratificant poder comentar una obra pròpia amb els lectors, però quan aquests són de curta edat l’activitat esdevé un autèntic plaer. M’agraden la seva espontaneïtat, les seves ganes de participar, l’espurna de la il·lusió que els traspua pels ulls, els seus comentaris enginyosos i les seves crítiques.

Estic avesat a tractar amb nois i noies més grans, que són tot un altre món,  i la relació amb nens i nenes de 9 i 10 anys em retorna a la convicció que la tasca de mestre és un veritable privilegi. Ja ho sé que de vegades n’hi hauria per tirar el barret al foc, però n’hi ha prou amb rebre un petit detall d’agraïment, amb constatar que alguna cosa que has creat ha sigut d’algun profit per a algú que està creixent com a persona, per tornar a creure en la teva professió.

En aquest sentit, val a dir que sóc doblement afortunat: ho sóc pel fet de fet de mestre i també pel fet d’escriure relats que es publiquen i que algú acaba llegint.

PARDAL (passer domesticus) 20 May 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

pardal.JPG

Aquest esplèndid i confiat pardal de teulada es va fer amic nostre al parc de la Rimenbranze a Venècia. No recordo haver tingut mai un pardal a l’abast de la mà, però aquest es va estar una bona estona picotejant entre els nostres peus mentre estàvem reposant de la caminada pels estrets carrerons, asseguts en un banc de l’únic parc amb aquesta categoria que es pot trobar a Venècia.

Els pardals del nostre país són més esquerps: mantenen una distància de seguretat, segons he pogut comprovar a la terrassa, d’uns tres a cinc metres. Qualsevol moviment que detectin dins d’aquest radi els dispara l’avís de perill i fugen rabents. Aquest, ben al contrari, va permetre que em mogués, que tragués la màquina de fotografiar de la motxilla, que canviés els peus de lloc perquè no sortissin a la foto. Fixeu-vos que sembla que s’hi posi bé i tot.

Vaig intentar allò la gavina de l’anunci: “Amb la mirada perduda…”, però no em va entendre perquè el meu italià és molt, molt dolent.

DE L’HORT AL PLAT 4 May 2012

Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari

 enciamspedra.jpgenciamsgrans.jpgenciamsamanits.jpg

Algun component atàvic se’ns deu desvetllar quan volem recuperar activitats rurals en medis urbans. Sembla mentida que una simple jardinera permeti recuperar la il·lusió per plantar, regar, veure créixer, tallar, posar el plat i menjar.

Després de la pedregada, ningú no hagués donat ni cinc cèntims pels nostres enciams, però vet aquí que van sobreviure i van anar creixent. Van créixer tant que amb prou feines si cabien en els quatre pams quadrats que els havíem proporcionat a la nostra terrassa.

Ahir vam començar la collita: vam tallar el primer enciam i vam preparar la primera amanida feta amb una hortalissa crescuda a la terrassa. Segur que un gourmet hauria considerat que no n’hi havia per a tant, però a nosaltres ens va semblar que tenia un gust especial, el que li dóna un producte fet i tractat per un mateix amb tot l’amor del món.