PARDAL (passer domesticus) 20 Maig 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari
Aquest esplèndid i confiat pardal de teulada es va fer amic nostre al parc de la Rimenbranze a Venècia. No recordo haver tingut mai un pardal a l’abast de la mà, però aquest es va estar una bona estona picotejant entre els nostres peus mentre estàvem reposant de la caminada pels estrets carrerons, asseguts en un banc de l’únic parc amb aquesta categoria que es pot trobar a Venècia.
Els pardals del nostre país són més esquerps: mantenen una distància de seguretat, segons he pogut comprovar a la terrassa, d’uns tres a cinc metres. Qualsevol moviment que detectin dins d’aquest radi els dispara l’avís de perill i fugen rabents. Aquest, ben al contrari, va permetre que em mogués, que tragués la màquina de fotografiar de la motxilla, que canviés els peus de lloc perquè no sortissin a la foto. Fixeu-vos que sembla que s’hi posi bé i tot.
Vaig intentar allò la gavina de l’anunci: “Amb la mirada perduda…”, però no em va entendre perquè el meu italià és molt, molt dolent.
DE L’HORT AL PLAT 4 Maig 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari 
Algun component atàvic se’ns deu desvetllar quan volem recuperar activitats rurals en medis urbans. Sembla mentida que una simple jardinera permeti recuperar la il·lusió per plantar, regar, veure créixer, tallar, posar el plat i menjar.
Després de la pedregada, ningú no hagués donat ni cinc cèntims pels nostres enciams, però vet aquí que van sobreviure i van anar creixent. Van créixer tant que amb prou feines si cabien en els quatre pams quadrats que els havíem proporcionat a la nostra terrassa.
Ahir vam començar la collita: vam tallar el primer enciam i vam preparar la primera amanida feta amb una hortalissa crescuda a la terrassa. Segur que un gourmet hauria considerat que no n’hi havia per a tant, però a nosaltres ens va semblar que tenia un gust especial, el que li dóna un producte fet i tractat per un mateix amb tot l’amor del món.
UN CAMPANAR INCLINAT A BURANO 1 Maig 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari
Molt més famosa la Torre de Pisa, és ben cert, però aquest campanar de la petita illa de Burano resulta igual d’inquietant.
Hem estat tres dies a Venècia i hem aconseguit sobreviure enmig de la constant riuada de turistes que envaeixen la ciutat. La solució ha consistit en rondar pel laberint de carrers i canals que no acostumen a freqüentar els turistes que van en ramat precedits de la guia amb una antena de ràdio telescòpica reconvertida en senyal identitari del grup.
Fugint de les aglomeracions, hem fet cap a les illes del voltant: Murano, Torcello i Burano. A Torcello hem visitat la primera catedral veneciana, que conserva uns dels mosaics bizantins més antics d’Europa. A Murano hem descobert que els seus habitants, a banda de ser molt negats en la tasca de combinar colors per pintar les façanes de les cases, un extrem que confereix al poble un encant innegable, deuen mirar sovint cap a la punta del “campanile” per comprovar que el grau d’inclinació de la torre segueix permetent-li el fràgil equilibri amb què se sosté.
PÒQUER D’AUTORS OSONENCS PER ALS ALUMNES DE L’INSTITUT DE VIC 19 Abril 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari
Poder compartir taula amb en Ramon Erra, en Toni Pladevall, la Pilar Cabot i en Vicenç Ambròs és un honor. En un acte que ja arriba a la seva vuitena edició, hem estat presentant les nostres novetats editorials d’aquest Sant Jordi als alumnes de batxillerat de l’Institut de Vic. No passa gaire sovint que em toqui parlar davant una concurrència àmplia i tan exigent com l’adolescent. Cal felicitar-los de tot cor per la seva atenció i participació en el col·loqui final: dues hores de xerrera d’escriptors són feixugues i avui no semblava que se’ls fessin especialment llargues.
He aprofitat per fer un estudi sociològic en directe: he demanat que aixequessin la mà els qui vivien a pagès i l’han aixecada un parell de persones. Seguidament he demanat que ho fessin aquells que eren fills de pares que havien nascut i viscut a pagès: més d’una vintena de mans repartides per tota la sala. La meva tercera petició ha estat per saber quins nois i noies tenien constància que els seus avis havien viscut en una casa de pagès: la meva sorpresa ha estat comprovar que prop de les dues terceres parts eren néts de famílies pageses.
Aquesta introducció prou gràfica m’ha permès dir-los que la meva novel·la “Arrels de pedra” explicava això i que valia més la imatge que havíem creat entre tots que les mil paraules que després, per complir amb el temps pactat, els he hagut d’engaltar.
EL CANIGÓ DES DE LA MARE DE DÉU DEL MONT 9 Abril 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari
Hem pujat al Santuari de la Mare de Déu del Mont a mitja tarda, comptant que les boirines del matí s’haurien fet fonedisses. Lamentablement hi havia una mica de calitja, però la vista de 360 graus és espectacular i eixampla l’esperit. No he pogut resistir la temptació de fotografiar el Canigó sota l’atenta mirada de Jacint Verdaguer.
Estic convençut que si em deixessin un mes i mig aquí dalt hi acabaria escrivint alguna cosa extensa. Dubto que acabés essent de la importància del poema èpic de Verdaguer, però alguna cosa llegible acabaria sortint.
És un dels punts encimbellats on la visió panoràmica de la nostra terra resulta més colpidora.
BRICOLATGE PER A EN “XISCO” 2 Abril 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari 
De fet s’acostuma a dir que “criatures naixem i criatures tornem”. Si fa un any m’haguessin insinuat que tindria un hàmster a casa, segurament hauria contestat que ni en somnis. Per a mi tots aquests rosegadors de mida petita no eren més que rates peludes sense gens ni mica de gràcia. Però un dia va arribar en Xisco a casa, refugiat, i de mica en mica s’ha anat convertint en un més de la colla: fins i tot el tió li va cagar una roda nova que no fes tanta fressa i ens deixés dormir a les nits.
Arribades les vacances de Pasqua, acostumo a treure la pols de les eines i dedicar-me a fer algunes de les tasques de bricolatge que sempre vaig deixant per al cap de setmana següent. Aquest any he començat construint un xalet per a en Xisco: dues plantes, terrassa i tobogan amb sortida a l’exterior. Aquest matí l’ha estrenat i ja ha tingut temps de comprovar totes les possibilitats. Em sembla que li agrada.
POBRES ENCIAMS! 22 Març 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari
Ves que n’arriba a ser de dura i desagraïda la tasca de l’hortolà! La primera plantació d’enciams d’aquesta temporada ens la va malmetre la darrera glaçada. Ara que ja en tornàvem a tenir quatre d’agambadets, una pedregada ens els ha deixat en el lamentable estat que veieu. Però no ens podem desanimar. Si no ressusciten, un fet altament improbable, en plantarem quatre de nous. No volem renunciar a fer una amanida crescuda a la terrassa!
HEM AMPLIAT EL PARC D’ATRACCIONS PER A OCELLS 18 Març 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentari
A la menjadora i el niu que els vam fer a la caseta de fusta, aquest cap de setmana s’hi ha afegit un autèntic xalet. La terrassa ja comença a semblar un parc temàtic per a animalons voladors.
“LES ARRELS, LA MEMÒRIA, LA CONSCIÈNCIA” 1 Març 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentariL’Ester Puig va realitzar aquesta visual per a la presentació de la novel·la a Vic i a Tona. Us deixo l’enllaç per si hi voleu donar un cop d’ull.
REFERÈNCIA A “ARRELS DE PEDRA” A MATARÓ RÀDIO 24 Febrer 2012
Publicat per joroca55 a: General , afegeix un comentariPodeu escoltar-la en aquest enllaç. La trobareu a partir del minut 8.20.
[audio=”"] Descarregar el fitxer de so