Durant segles el rol de la dona ha estat el de “protectora” de la llar, qui s’ha encarregat dels fills, de la casa, del menjar, qui ha treballat d’igual a igual amb l’home en moltes comunitats, malgrat que tots aquests esforços no han estat reconeguts mai per les societats en què vivien o, millor dit, pels homes de les comunitats on vivien.Antigament, la dona era propietat del marit o pare. Aquest decidia amb qui la casava sense que, lligada a les voluntats d’altres, tractada com a simple mercaderia, pogués opinar-hi. Observi’s si no el cas de les dones en les societats grega i romana: no tenien gaires més drets que un esclau.
Durant l’edat mitjana la situació de la dona no va millorar pas. A les situació heretada de les societats precedents s’hi afegia ara la misogínia de l’església catòlica i la servitud al senyor feudal, que podia exercir-hi el “dret de cuixa” durant la seva nit de noces.
Cal recordar que en aquella època van començar una sèrie de matances contra les dones que van durar segles. Em refereixo a la crema de “bruixes”: milers i milers de dones van ser acusades d’aquestes pràctiques. Es tractava de dones la majoria de les quals tenien coneixements sobre plantes medicinals i exercien el rol de “remeieres” dintre de les seves societats. A més, coneixien mètodes per provocar avortaments i com realitzar pocions anticonceptives amb diferents herbes i arrels. En definitiva, es tractava dones que gaudien de certa llibertat i poder, per la qual cosa van ser perseguides i eliminades.
Fins i tot en aquesta època l’església catòlica es preguntava si les dones tenien o no ànima.
Durant la revolució industrial, la situació de la dona va patir diverses transformacions. Així, va poder sortir de la llar, només per anar a treballar a les fàbriques, juntament amb els seus fills i marits.
És en aquestes societats on comença a aparèixer la consciència de classe i on per primer cop el proletariat comença a exigir els drets i condicions de vida que la burgesia li manllevava.
Durant aquest període la dona treballadora comença a exigir els seus drets: sufragi universal, igualtat en els salaris, igualtat jurídica, etc.
Malgrat estar supeditada a l’home (que encara era el seu amo) comencen a ser conscients i a guanyar drets que en altres moments de la història no tenien.
A partir del 1939, les dones perden tots els drets que havien aconseguit durant la República espanyola. Durant aquells anys previs s’havia produït un canvi en la seva situació: comencen a aparèixer les escoles mixtes, a Catalunya es reconeix el dret a l’avortament i jurídicament està en igualtat de condicions que l’home.
Tot això desapareix quan arriba la dictadura feixista. A tall d’exemple exposarem un parell de lleis aprovades per l’Estat espanyol en aquell període:
— La pàtria potestat prohibia a les dones menors de 25 anys abandonar la llar sense el permís del pare, si no era per casar-se.
— El feminicidi per honor, abolit l’any 1931, és reinstaurat durant els anys 1944 i 1963.
Tot això ens porta avui dia, on veient les situacions històriques per les quals ha passat la dona, la societat capitalista actual ha decidit que els homes i les dones ja estem en igualtat de drets, però és així?
Només exposarem unes dades, perquè qui llegeixi aquest text pugui fer-se’n una idea:
— L’atur femení dobla el masculí i quan les dones accedeixen a una feina que pot realitzar un home, cobren un 30% menys.
— La dona agafa la pràctica totalitat de les baixes per maternitat/paternitat (un 98,46% l’any 2003).
—La dona, amb un 78,23%, continua portant el pes de la llar i l’educació dels fills.
Realment aquesta és “la igualtat” a la qual hem d’aspirar? No seria bo trencar definitivament el rol del patriarcat? La llibertat de gènere només vindrà donada quan s’eradiqui el masclisme dintre de la societat, quan es deixin de transmetre els valors imperants que han subjugat la dona fins ara.Però realment aquesta societat capitalista afavorirà aquest canvi o li interessarà més mantenir els rols d’explotació femenina com fins ara?
La llibertat de gènere i de classe són la mateixa lluita. Només en una societat més justa trobarem l’autèntica llibertat.
Txell Andreu