Aquests dies de Nadal m’he vist impel·lit per causes alienes a entrar i passejar-me al centre comercial per excel·lència de la nostra comarca: l’Espai Gironès, ubicat a Salt, el meu poble d’adopció.
No és el primer cop que hi he anat, just després de l’inauguració vaig agafar la càmera i m’hi vaig plantar amb la finalitat d’observar, amb prisma de geògraf, aquest equipament comercial que tant d’orgull desperta entre algunes autoritats municipals de la vila saltenca. Però ha estat aquest Nadal 2007 que més estona hi he passat i la veritat és que el centre comercial és mereixedor d’estudi i observació.
Confesso que em repel·leixen els centres comercials, no pas per les aglomeracions de gent, que ja m’agraden, sinó pels valors que transmeten, per la ideologia que traspúen i per l’atmosfera irrespirable que projecten. L’Espai Gironès és una nova catedral del capitalisme a la nostra comarca, un santuari del consumisme acrític i compulsiu, un temple de l’opulència més banal i absurda, un espai mobilitzador de masses que promou el consum més irresponsable que es pugui imaginar.
Roba, moda, mobles, electrònica, alimentació, complements…tot plegat forma un conglomerat en si mateix. Ideat com un nòdol de la nova economia, l’Espai Gironès forma part d’una teranyina urbana que s’expandeix per l’espai, ocupant nous territoris i creant noves formes d’oci ( ara sembla ser que la gent hem de passar el dissabte a la tarda tancats en un centre comercial horrible).
I també s’ha de tenir en compte que aquests grans recintes comercials on s’hi desenvolupa oci i comerç són un aparador fastuós però la tònica general és que la qualitat és un valor que es difumina. Oferta gastronòmica de baixíssima qualitat (tot i que d’ elevats preus) , treballadors en condicions precàries, generació de residus i embalatges, malbaratament energètic…
Més enllà de les crítiques àcides i en clau social que faig a l’esmentat centre comercial, hi ha un aspecte que des del meu punt de vista pren una gran rellevància. I és que des de la meva perspectiva d’estudiant de Geografia em veig en la necessitat de palesar alguns efectes col·laterals de l’Espai Gironès. Ubicat al cantó d’un gran eix de comunicació com és l’AP-7, els seus gestors han apostat fort per els tanques publicitàries, aprofitant que l’AP-7 és una via molt transitada.
Precisament són aquestes tanques el que més m’ha cridat l’atenció. Están instal·lades al bellmig de camps de conreu, sense cap mena de critèri estètic i provoquen un impacte visual i territorial digne de les megalòpolis del sud. No acabo d’entendre com les autoritats competents no intervenen, jo creia que un afer tant important com és el paisatge urbà disposava d’una normativa clara i diàfana però està clar que a l’entorn de l’Espai Gironès tot s’hi val.
La nova economia terciaritzada no respecta ni l’entorn ni el paisatge, consumeix sòl desordenadament i desplaça activitats agràries i ramaderes. Un exemple més de la vella cultura del territori, aquesta que concep el territori com una mercaderia més.
0 Responses to “Espai Gironès, l’espai del consum”