A Girona tenim una arbreda descomunal que malauradament no gaudeix del reconeixement que es mereix i l’estat d’abandó en que es troba augmenta amb el pas del temps. Sembla que les autoritats competents no s’acaben de fer seu aquest patrimoni, que també desperta indiferència entre la majoria de gironins i gironines
El Pressupost Municipal de l’Ajuntament de Girona reserva una partida per a la construcció d’un pavelló a les entranyes de la Devesa , fet que ha mobilitzat un grup de veïns disconformes no només amb la ubicació d’un pavelló a la Devesa sinó també amb el model de gestió del parc.
Reprodueixo un artícle d’opinió que em van publicar al diari El Punt:
La Devesa, patrimoni universal
En aquests temps de globalització múltiple, en què les identitats, els territoris i les consciències s’homogeneitzen i perden valor, és fa de tot necessari la recerca de la singularitat i la reafirmació, ja sigui personal, territorial o social. Girona, en tant que capital històrica disposa d’elements patrimonials i culturals que li permeten posicionar-se en el magma incert de la globalització i singularitzar així els seus valors. . Tanmateix, hi ha un element del municipi que des del meu punt de vista té unes potencialitats i valors extraordinaris. És la Devesa de Girona, l’arbreda monumental que s’alça imponent a la riba dreta del Ter i que ha inspirat poetes, escriptors i artistes plàstics.
Sempre he pensat que aquest fenomenal espai és un dels trets que han ajudat a vertebrar la nostra identitat local gironina i com a tal estic plenament convençut que la nostra Devesa no té res a envejar a parcs i jardins de referència internacional: París, Londres, Barcelona, Istambul, Madrid, Estocolm, Nova York… grans capitals que han associat la seva imatge a la dels grans parcs urbans.
A Girona, un dels principals problemes de la Devesa, el gran parc urbà de la ciutat, és que no l’hem sabut potenciar i cuidar-la com es mereix. La nostra Devesa, element identitari de primer ordre, és també una excel·lent reserva de silenci, un espai de recer espiritual, a més d’un refugi de fauna i espai d’esbarjo de gran qualitat. La Devesa és patrimoni local i motiu d’orgull dels gironins i gironines però també pot esdevenir un element patrimonial universal, malgrat no gaudir de cap títol a aquest efecte. Es tracta de potenciar-ne els valors i internacionalitzar-los, tot donant un caire cívic i paisatgístic a la nostra Devesa.
Per tot plegat no puc fer més que expressar la meva preocupació arran de l’anunci de d’ubicar un nou Pavelló d’Esports a la Devesa. En un article recentment publicat a El Punt, el Regidor d’Esports J.Mª Jofre argumentava la necessitat d’encabir-hi aquest nou equipament, ateses les necessitats del barri i de la ciutat i responent a les recomenacions del PIEC (Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments esportius de Catalunya ) i el MIEM (Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals).
Coincideixo plenament amb el regidor en que l’esport és font de salud i cohesió, i també en que el barri de la Devesa necessita equipaments però no comparteixo en absolut saturar més la Devesa d’infrastructures i equipaments. Fragmentar aquest espai i densificar-ne els usos no contribueix a consolidar aquest parc i brindar-lo intacte a les futures generacions. Sóc del parer que la Devesa s’ha d’eixamplar i fondre’s amb les ribes del Ter, tot esdevenint un espai natural de naturalesa urbana de primer ordre. Fidel a aquest plantejament recomano als gestors municipals seny i prudència , no fos cas que un rampell de radicalitat i voracitat constructora malmetés la Devesa de forma irreversible.
Atès que el debat pot esdevenir complexe i pot haver-hi posicions enfrontades, proposo que abans de malmetre la Devesa, els gironins i gironines debatem a fons sobre el futur de l’espai, i sobretot demano a l’equip de govern que no escatimi esforços en l’impuls d’un vertader procés participatiu per a definir d’una vegada per totes el futur d’aquesta joia ambiental i ciutadana que és la Devesa de Girona. Un procés participatiu que sens dubte ha de comptar amb els recursos necessaris però que no necessariament ha d’estar tutelat per l’Equip de govern.
Jordi Navarro és portaveu de la CUP de Girona
En referència als parcs urbans de les grans ciutats, vaig poder gaudir del Central Park a Nova York, i sincerament, és un parc meravellós. Els ciutadans d’aquesta ciutat poden disfrutar d’un espai verd al mig del gran asfalt, i és un lloc on, hi pots trobar tota mena d’espectacles, persones amb bicicleta, fent footing, anant amb patins, passejant, tumbats a la gespa (això a l’estiu), i moltes altres activitats programades.
És un lloc ple d’encant, tranquil.litat i immens, on passejar pels diferents espais o tan sols, sentar-te en un banc a descansar o contemplar el paisatge és un plaer.
A Girona, la Devesa està bé, però, no l’han potenciat massa per poder aprofitar tot el seu potencial. Opino que edificar-hi un pavelló, no és el més adequat. Crec, que es podrien fer moltes altres coses molt més interessants, i de les quals, de ben segur, els gironins/es en podrien gaudir moltíssim.
Efectivament, crec que la Devesa és un espai amb molta potencialitat però que des de fa anys i panys es troba en una situació d’abandonament i degradació, només utilitzat com a emplaçament on ubicar equipaments i funcions que no caben a la ciutat. Especialment desafortunada trobo la connexió de la Devesa amb la resta de Girona, en el sentit que el parc s’ha aïllat del conjunt urbà a causa dels pàrquings i vials que l’envolten (carrer del riu Güell i Avinguda de França) i que no faciliten l’accés peatonal. Així doncs, penso que el futur de la Devesa passaria per reintegrar-la a Girona tot emprenent accions per per fer-la més permeable i amable als ciutadans a fi que pugui ser utilitzada com a espai de trobada i gaudi.
He vist que hi ha una xerrada sobre la Devesa aquest divendres però hi ha contradiccions entre les fonts pel que fa a l’hora d’inici. És a 2/4 de 8 o a les 8?