Estic de vacances i aquests dies he tingut la sort de “fugir” amb la família cap a un racó meravellós de la Mediterrània: l’illa de Sardenya. Aquest immens tros de terra envoltat de mar m’ha deixat literalment meravellat; el paisatge, la gastronomia, la cultura, la parla, la gent, les tradicions i costums… tot plegat m’ha robat el cor! Aquesta terra és realment apassionant.
Passejant per l’interior de Sardenya i observant i admirant els seus paisatges esquitxats d’oliveres, alzines sureres treballades, camps de conreu, vinya i ramats, he tingut la sensació que aquest país: Sardenya, té la sort d’estar ben conservat i que ha sabut desenvolupar-se mantenint el seu paisatge i identitat. La base econòmica de l’illa té un estructura força terciaritzada però el sector primàri voreja un 10% del total del PIB i una gran quantitat de gent està ocupada en activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia i d’altres activitats artesanals vinculades a la ruralitat. També és de destacar l’emergència d’una potent indústria agroturística i agroalimentària.; i evidentment aquesta base econòmica es troba reflectida en el paisatge. El món rural no es troba despoblat ni abandonat i per tant els boscos són cuidats i nets, fet que garanteix un plus de qualitat paisatgística que alhora és un producte de gran qualitat per atraure un turisme de qualitat, sostenible i respectuós amb l’entorn ambiental i cultural. L’illa manté un creixement econòmic moderat i una demografia que creix poc, fet que ajuda a mantenir el paisatge i els ecosistemes en un estat excel·lent.
I òbviament no m’he pogut estar d’establir paral·lelismes amb la meva terra i us ben asseguro que les conclusions són ben decebedores. Els Països Catalans són tot el contràri que Sardenya, aquí ni respectem ni estimem el nostre paisatge, la nostra cultura i la nostra identitat, aquí només pensem en crèixer econòmicament, en crear grans fortunes de forma irresposable i ràpida , en consumir compulsivament i irreflexivament territori i recursos. Una passejada per les nostres contrades i una ullada superficial a la nostra base econòmica és suficient per constatar quin respecte ens mereix la nostra terra i la nostra gent.
0 Responses to “De Catalunya a Sardenya”