Ahir a la nit em van donar la notícia, el lluitador per les llibertats Lluís Maria Xirinacs va ser trobat mort en un bosc del Ripollès. No cal dir que la notícia em va deixar conmocionat.
Els indicis apunten a un suicidi (aviat s’aclarirà, amb l’autopsia) i per això els fets prenen una gran rellevància. Xirinacs, el lluitador, feia molts anys que treballava incansablement per un objectiu que ha ocupat a molts homes i dones en aquest país: la llibertat del nostre poble. Un objectiu al qual ell s’hi va mantenir fidel sempre, amb coherència, perserverància i fermesa. Cosa que no es pot dir de la classe política d’aquest petit país, una classe política mediocre i mesella, covarda i submissa. En Xiri, ens ha deixat, i ens ha tornat a donar una lliço de valentia i coherència, que n’aprenguin els botiflers! A continuació reprodueixo la carta que ha deixat escrita aquest lluitador incansable per la llibertat, un home pacifista que l’estat espanyol no va dubtar a empresonar ara fa un parell d’anys.
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Ha mort en pacífic i valent combat!
Agafarem la seva torxa.
El millor homenatge que li podrem fer és continuar la lluita fins a la victòria.
La lluita continuarà sempre! Fins a una Catalunya lliure.
Salutacions.