Malgrat els clars avenços que hi ha hagut a Girona per anar eliminant les barreres arquitectòniques que dificulten l’accessibilitat als col·lectius amb mobilitat reduïda, encara hi ha nombroses barreres que son un entrebanc. En podem veure una clara mostra en aquesta fotografia, presa a la Ronda Ferran Puig, un cèntric carrer de la ciutat.
Girona ha estat declarada Ciutat Educadora i per tant caldria que aquesta distinció es traduís en mesures efectives i reals per a que la ciutat esdevingui vertaderament inclusiva per tots els col·lectius. Es necessari que els col·lectius amb mobilitat reduïda puguin desenvolupar-se plenament.
És especialment urgent que des de l’administració (sobretot l’Ajuntament) s’impulsi l’eliminació definitiva de totes les barreres arquitectòniques que hi ha a la ciutat i això inclou la totalitat dels barris de Girona.
Tens tota la raó, Jordi. L’arquitectura i l’urbanisme a Girona, com a tants altres llocs, necessita millorar. El que em molesta més és l’ocupació de carrers i places -l’espai públic-, per part de privats que impedeixen la seva funció original: parlo de les terrasses de bar que fan gairebé impossible el trànsit de persones, les paradetes de promoció publicitària disposades enmig de places (la plaça Constitució n’és un exemple), etc.
Fins aviat!
Efectívament, l’urbanisme és al meu entendre un dels punts més importants en que un ajuntament ha d’incidir. Es tracta de l’espai públic i avui en dia l’espai públic urbà s’ha convertit en quelcom molt preuat. Com tu dius, les terrasses, tanques publicitàries i altres elements ocupen l’espai públic, un espai que és de tothom.
La plaça que esmentes és el prototipus de plaça horrible, totalment impersonal, dura i amb poca vida. I a sobre està ocupada pels skaters, un subtribu urbana que personalment detesto; es dediquen a tocar els nassos a la pobre gent que pretenem passejar per la plaça.
Per no parlar de les noves voreres que s’estan generant en alguns punts de nova construcció de la ciutat. Que em diguin que modificar vials contruits en anys anteriors sota una política urbanística poc estructurada és impossible ho puc entendre, per la inviabilitat i per sentit comú, però que en l’actualitat es permetin fer voreres de 150 cm d’amplada hem sembla una pressa de pèl per no entrar en el tema de l’especulació. En fi, si d’això es pretén fer espais de relació…….!!! Apren a fer anar bé el carrito del bebé, perque el C4 de poc te servirà.
Es que el principal problema que tenim plantejat en aquests moments pel que fa a l’espai públic és que no està pensat com un espai de relació i convivència. En primer lloc el planejament urbanístic i arquitectònic té un destacat protagonista: el vehicle privat motoritzat. Aquest és el gran protagonista de la ciutat, i això explica moltes coses.
Es per això que hem de plantejar alternatives i sobretot recuperar el model mediterrani d’espai públic i relació, un model més pensat en les persones que no pas en el cotxe.
Encara no he fet pràctiques amb el cotxet del nadó però alguns amics meus ja se m’han queixat. Resulta que passejar amb un cotxet per determinats indrets de la ciutat és gairebé una missió impossible.