Aquesta setmana que avui acaba m’ha deixat un regust amarg que no puc acabar d’espolsar-me. D’una banda hem conegut la detenció de la Núria Pórtulas, la jove de Sarrià de Ter acusada de pertànyer o col·laborar amb banda terrorista. Després d’un dispositiu espectacular, els Mossos d’Esquadra l’han detingut i en virtut de la llei antiterrorista l’han enviat a Madrid. Un munt d’hores més tard ha passat a disposició judicial i en aquests moments és en presó preventiva. L’aplicació de la llei antiterrorista suposa un greu retallada de drets fonamentals i això ha desfermat les ires populars de molts gironins i gironines que sense pensar-nos-ho dos cops hem sortit al carrer per reclamar la llibertat de la Núria, solidaritzar-nos amb la família i reivindicar el dret a la lliure expressió de les idees. Personalment no estic disposat a admetre com des dels poders públics es reprimeix a persones i col·lectius que s’enfronten a un sistema capitalista injust.
D’altra banda aquesta mateixa setmana hem conegut la sentència condemnatòria pels encausats de l’Operació Estany i una vegada més admeto la meva perplexitat davant d’aquest cas. Les proves aportades per a dictar aquesta sentència han estat toves i contradictòries i la sentència emana del nou dret penal sorgit a partir de l’11-M. Per tant, la legislació antiterrorista està propiciant una involució democràtica molt perillosa. Ara per ara només podem confiar en el recurs al Tribunal Suprem i un altre cop ens hem de tornar a mobilitzar pels companys empresonats.
Tot això ha succeït la mateixa setmana que l’expresident del Govern espanyol, José Maria Aznar,amb la seva ja tradicional actitud xulesca i desafiant, ha reconegut que a l’Iraq no hi havia armes de destrucció massiva, i s’ha quedat tant ample.
Jo, que soc molt ingenu, encara tinc esperances que ben aviat la justícia internacional actuï i col·loqui als responsables de la invasió a l’Iraq on han d’estar, que és a la presó.
0 Responses to “Entre la indignació i la solidaritat”