Girona ha estat tradicionalment un indret en que la ciutat i el medi rural s’han entrecreuat i de vegades fos en un mateix espai. I estic convençut que això hauria de ser més una virtud que no pas un problema, soc dels que pensen que Girona ha de conservar la seva identitat rural i urbana. Els gironins i gironines hem de ser capaços de mantenir i preservar el nostre patrimoni natural i rural combinant-ho amb tots els valors urbans inherents a les ciutats.
Sigui com sigui aquests dies m’he passejat per Campdorà, la part de dalt, que encara conserva tots els encants naturals i la ruralitat, malgrat la destrossa que va causar la variant de la N-II. Com deia, m’hi ha passejat i ha estat molt desagradable veure com els abocaments il·legals i incontrolats proliferen en un indret tant valuós. M’he indignat veient alzines i roures farcits de deixalles, potser caldrà exigir als gestors municipals més celeritat a l’hora de preservar i mantenir net el nostre patrimoni natural
I exigir també a la gent que tingui més respecte amb el medi!
Ep, salut “nanu”. M’alegra veue’t per aquí.
Si, és cert que també hem d’exigir a la gent més respecte pel medi i tenir cura d no embrutar-lo però jo penso que cal posar l’accent en l’educació, convertint-la en el referent i l’eix de les polítiques ambientals i també socials. Hem d’implementar polítiques educadores per tal d’extendre transversalment la sensibilització ambiental a totes les capes de la població.