Aquesta setmana el setmanari El Temps ha publicat un interessant reportatge sobre el procés de pau al país basc i l’escenàri que n’ha derivat a partir de l’atemptat de Barajas. El reportatge és complementat amb un repàs a alguns conflictes nacionals que hi ha arreu del món, bàsicament a Irlanda del Nord i al Quebec.
A mesura que passa el temps cada cop estic més convençut que el dret a la independència dels pobles és una premissa del tot indispensable pel bon funcionament democràtic del món. Els pobles tenen uns drets i els estats no poden vetar-los permanentment i per això cal avançar cap a processos democràtics de ressolució dels conflictes en que el dret de decidir, el diàleg i el respecte pels drets humans siguin les bases per estructurar espais de convivència i llibertat.
Són molts els conflictes nacionals arreu del món i poc a poc es van obrint escletxes, en tenim un exemple al Quebec, on les opcions sobiranistes continuen consolidant-se enfront dels sectors unionistes. L’exemple del Quebec és sens dubte un referent per a molts pobles del món que no tenen estructures polítiques plenament desenvolupades com és el cas dels Països Catalans. Per això, a part de treballar i consolidar l’independentisme al nostre país hem d’estar amatents a la dinàmica internacional i al que passa a d’altres nacions. Temps al temps.
El que dius amb sembla molt bé, jo també la vull la independència, però aixó els hi expliques als espanyols i francesos, no als estats, sinó els que viuen aquí (els colonitzadors) a veure que hi pensen de tot plegat, ja veus com estant els carres del país, els catalans potser que la vulguem, però en general tenim pó. Som covars.
Ep company, t’agrairïa que no escriguis amb el meu nom.
Pel que fa a això que dius, has de tenir clar que els ciutadans espanyols o francesos són nacionals dels respectius estats i en bona mesura són ciutadans condicionats per les estructures i referents que propugnen aquests estats. I si, és cert que hi ha molts catalans i catalanes que tenen por a la independència però això no vol pas dir que ens haguem d’arronsar.
Hola Jordi,
Com puc posar-me en contacte amb tu? És per fer difusió de l’article i dels que vagis traient en aquest bloc. He escrit el correu a l’apartat que m’ho demana, però si no el pots veure digues-ho que te l’escriuré a l’apartat on es fa públic.
Salut company!
Salut,
el correu jordinarra@gmail.com és el meu correu habitual. Escriu-me aquí en parlem.
ok?
Jordi
Entesos, ara t’envio el correu. Gràcies i fins aquest vespre a la concentració!