Aquest matí he tingut una sorpresa molt agradable quan he obert el diàri. Resulta que les autoritats competents reconeixen que cal millorar el cabal del riu Ter i que estan decidits a posar-hi remei.En canvi, ahir al vespre un amic em va trucar per dir-me que s’havia quedat sense feina i està desesperat; estic preocupat per ell.
Des de petit sempre he tingut la sort de viure a prop del riu Ter, aquest petit riu mediterrani que imprimeix caràcter i identitats a les comarques que travessa i a tots aquelles i aquelles que hi vivïm. Ha estat tradicionalment un riu mal tractat per la ma de l’home, que l’ha aprofitat des de moltes vessants: per a la indústria, l’agricultura, el turisme, per abastir d’aigua les ciutats… Fins fa poc anys les aigues del Ter estaven molt contaminades però una tirallonga de projectes de construcció de depuradores l’han sanejat i avu la qualitat de l’aigua és més bona. Però aquest no ha estat l’únic problema del Ter, a mitjans del segle XX una llei obligava a desviar un percentatge important del cabal del riu aigues amunt de l’ebassament de Susqueda cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’efecte de seguida es va notar a les comarques gironines. El cabal del Ter ha estat moltes vegades inferior a 1 metre cúbic per segon i visulament el nostre Ter feia pena al seu pas per Girona fins arribar a la desembocadura; anys de reivindicacions per recuperar el cabal sembla que finalment han donat resultat: Avui hem llegit que el Departament de Medi Ambient a través de l’Agència Cataland de l’Aigua sembla decidit a resoldre la situació i fer augmentar el cabal fins a un 20% . Aquesta notícia m’ha alegrat el dia, ja era hora que es decidissin!
Com dèia ahir al vespre vaig rebre una trucada d’un bon amic que s’ha quedat sense feina. Es tracta d’un ciutadà nouvingut a Catalunya, un d’aquesta nous catalans que han arribat fa pocs anys al país, és d’orígen uruguaià i està molt ben preparat. Va arribar a Catalunya amb molts pocs recursos però decidit a tirar endavant i per fer-ho va decidir aprendre a parlar el català . Va decidir llançar-se i en poc temps ja parlava un català correctíssim. Fins aquí tot normal però quan ja portava gairebé un any al país es va adonar que això de parlar en català era una cosa força curiosa donat que tothom se li adreçaa en castellà, inclosos els catalanoparlants quan detectaven que no era català de socarrel. Pel que fa al món laboral , ell, que és una persona amb formació i capacitat de direcció, només ha pogut accedir a feines no qualificades i quan intenta trobar alguna cosa més acord a la seva formació es troba amb les portes tancades.
Estic indignadíssim amb aquesta situació, resulta que al país diuen alguns experts que necessitem mols immigrants per cobrir els llocs de treball que es generen i que no poden ser coberts pels “autòctons”. I ara m’adono que molts “progrés ” i intelectuals que també estan d’acord amb aquesta premissa només volen nouvinguts per fer les feines més dures i mal pagades. Sembla ser que a Catalunya els novinguts només son benvinguts si venen a fer les feines no qualificades i no aspiren a res més, en canvi, aquells ciutadans emprenedors i ben formats però que tenen la “desgràcia” de no ser catalans amb pedigrí es troben amb les portes tancades.
Això li va passar ahir al meu amic neocatalà, va voler ser un català “normal” i li hem tancat la porta als morros.
0 Responses to “Bones notícies i d’altres de no tant bones.”