Avui la premsa gironina feia referència a unes dades que els nostres representants municipals s’han afanyat a el·logiar. El nombre de visitants creix contínuament a la ciutat i aquest passat 2006 la xifra ha arribat als 580.000 turistes, gairebé un 90% més que fa només un parell d’anys.
I és que en matèria de xifres tant el món econòmic com el polític sempre tenen la necessitat imperiosa de qualificar-les de positives quan són molt altes. Aquestes dades no fan més que confirmar que la nostra economia cada dia és més terciaria i la dependència de sectors com el turisme està prenent uns índex al meu entendre preocupants, donada la inestabilitat i volatilitat del sector turistic. Per això penso que és bo des d’una perspectiva democràtica i ciutadana posar en qüestió això que sembla sacralitzat: el creixement contínu de totes les activitats econòmiques i especialment de sector turístic i la construcció.
Em preocupa que Girona segueuxi les passes de Barcelona, ciutat on una opció política ha apostat per convertir-la en un immens aparador per atraure turisme de masses que alhora aporta enormes guanys econòmics a curt termini pèrò que crea incertesa a llarg termini. Aquest model turístic que sembla ser que es pretén importar a Girona té massa efectes perniciosos al meu entendre, entre ells una progressiva despersonalització així com un progressiu desmantellament d’activitats tradicionals , productives i artesanals arrelades als barris de la ciutat. La transformació del model econòmic d’una ciutat i d’un país repercuteix en la cultura, les relacions humanes i la identitat de les persones. Que ningú em malinterpreti, jo no estic en contra del turisme, simplement estic a favor d’un altre model de desenvolupament econòmic i social, un model que potencïi un altre turisme, un turisme cultural i sostenible, un turisme de qualitat i no de quantitat, un turisme que sigui un complement per una economia productiva arrelada al territori, sostenible ambientalment i social. Ho dic perquè al pas que anem acabarem convertint les nostres contrades en un nou parc temàtic a l’aire lliure.
0 Responses to “Quin model de ciutat i de país volem?”