Quina és la situació de la nostra llengua a Girona? Hem millorat respecte als anys de la transició, o pel contrari hem experimentat un retrocés pel que fa al’ús social? Voltant per diferents pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans és relaltivament fàcil trobar-se amb comentaris del tipus: “a Girona rai que tothom parla català” o ” a Girona no heu de patir per la llengua”. No sé si aquests comentaris són tranquilitzadors o un indicador de quina és la situació de la llengua arreu de la nació. I és que darrera del tòpic hi ha la realitat, que és molt tossuda, només cal donar un volt per Girona i adonar-se que la situació de l’ús social del català és sino alarmant, si preocupant. Per posar només un exemple: molts restaurants i comerços retolen la seva publicitat en castellà i és habitual que el personal (gairebé sempre treballadors en precari) desconegui en un principi quina és la llengua pròpia dels gironins i gironines.
Pel que fa a la segona pregunta de l’encapçalament, penso que en alguns aspectes hem millorat: el català és la llengua vehicular a l’ensenyament (de moment), ha penetrat en diferents sectors socials fins fa poc impemeables a l’ús de la llengua, és una llengua amb prestigi i present en el món de la literatura… però en canvi avui no és ja la llengua dels joves, ni de l’esport majoritariament, ni de l’oci…
No és la meva intenció fer un receptari de solucions màgiques sinó aportar elements de reflexió per intentar comprendre quina és la situació. Sense voler caure en alarmismes ni derrotismes crec que és evident que si no si fa alguna cosa la tendència és que el català vagi quedant arraconat en benefici del castellà i d’altres llengues més fortes i per això cal que la nostra llengua esdevingui vehicular i present en tots els àmbits de la societat: cultura, oci, treball, ensenyament… en definitiva es tracta que el català sigui d’ús franc, és a dir, que sigui un vehicle de comunicació intercultural i per a tothom, només així serà realment una llengua útil i viva.
En aquest sentit penso que la solució ha de ser a nivell global de nació i a Girona caldria que des del Consell Participatiu per a la Llengua (Consell d’àmbit municipal) s’empressin mesures de xoc més contundents i decidides per redinamitzar la llengua a la nostra ciutat.
0 Responses to “L’ús social de la llengua a Girona i comarques”