Aquest matí, per qüestions de feina m’he vist obligat a desplaçar-me a un indret de la ciutat força allunyat del meu lloc de traball habitual i aquests dies que sembla ser que l’hivern s’ha amagat i que aprofito per anar amb bicicleta a treballar, m’he decidit a fer els encàrrecs laborals en bicicleta.
He fet un desplaçament d’aproximadament uns 5 quilòmetres d’anada i de tornada. Fins aquí tot normal. Però quan he iniciat el recorregut que habia de dur-me del barri de Pedret fins a l’Avinguda Lluís Pericot m’he vist immers en una tirallonga d’anormalitats entre les quals destaquen l’enorme perill que suposa a Girona desplaçar-se en bicicleta. He fet un itineràri que com deia ha començat al barri de Pedret i que ha continuat pel passeig de la Devesa, la gran via Jaume I, plaça del Lleó, carrer del Carme i que ha acabat a l’avinguda Lluís Pericot. He pogut constatar que realment anar en bicicleta per Girona és considerablement perillós; la xarxa de carrils bici és fragmentada, poc funcional, perillosa i plena de barreres , la senyalització brilla per la seva absència i els aparcaments de bicicletes són escassos. Estic plenament convençut que el perill inherent als desplaçaments efectuats amb bicicleta a la nostra ciutat dissuadeix a molts ciutadans i ciutadanes a decidir-se a fer el pas i moure’s en bicicleta.
A Girona fa anys que hi ha col·lectius que treballen per la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport i em consta que s’han fet nombroses campanyes i actes a fi de sensibilitzar la població gironina de la necessitat de redinamitzar aquest mitjà de transport. Tanmateix, si bé és cert que des de l’Ajuntament s’ha treballat en aquests darrers anys per millorar la situació i que en alguns aspectes hem avançat penso que els esforços són insuficients. Cal més voluntat política per tirar endavant i impulsar un pla d’acció de promoció de la bicicleta al municipi, que sitüi Girona com a capdaventera en la mobilitat sostenible. Per les seves característiques geografiques i dimensions mitjanes, la nostra és una ciutat idònia per a la bicicleta.
I és que l’ús de la bicicleta té nombrosos efectes positius tant per la ciutat com per l’usuàri/a : no fa soroll, no contamina, és pràctica i ràpida, econòmics, sana, ajuda a reduïr la dependència dels combustibles fòssils… Si som capaços de fer les coses ben fetes, en un futur ben proper podem viure una autèntica revolució en dues rodes, una revolució que transformarà fins i tot la configuració física de les ciutats i que aportarà nous elements a les interrelacions urbanes tot millorant la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
0 Responses to “Girona i les bicicletes”