A mesura que les ciutats van creixent, van integrant una sèrie d’avantatges i desavantatges inherents al fet urbà. Dels avantatges no tinc intenció de parlar-ne avui (potser més endavant) però entre els desavantatges més notoris destaca sense cap mena de dubte el de la mobilitat obligada.
I és que la mobilitat s’ha convertit en un autèntic mal son per a moltes persones que en els darrers temps han vist com la ciutat s’expandia i augmentaven les necessitats de desplaçar-se per anar a treballar, comprar, anar al cinema…
La mobilitat urbana i interurbana és un tema molt complexe, que necessitaria ser analitzat per experts de diferents disciplines a fi de trobar-ne una sol·lució viable però està clar que una de les fòrmules més eficients per a resoldre les necessitats de desplaçar-se dels ciutadans i ciutadanes i respectar l’entorn és amb tota garantia el transport públic.
A Girona el transport públic no destaca precisament per la bona qualitat del servei. Així, l’OCUC (ORGANITZACIÓ DE CONSUMIDORS I USUÀRIS/ES DE CATALUNYA) ja ha avisat de la deficient qualitat del transport públic que es presta a la ciutat; d’altra banda tenim les queixes dels usuàris: senyalització insuficient, preus elevats, línies sense adaptació…
Avui hem sabut per mitjà de la Regidora de Mobilitat que la Junta de Govern Municipal ha decidit no pujar el preu de les tarifes multiviatge. Aquesta seria una gran notícia si anés acompanyada de mesures serioses del foment del transport públic a Girona però això no és així i mentrestant el preu del bitllet senzill ja està a Girona a gairebé 1,15 eurus, una quantitat desorbitada al meu entendre.
0 Responses to “Moure’s per la ciutat, una complicació creixent.”