Joan-Miquel Tomàs

El IV congrés d’Esquerra va acabar ahir amb un cert regust amarg per a mi, i no és que estigués preparat per a la batalla i anara a Xixona amb un fum d’armament, disposat a plantar batalla i fins i tot a plantejar una alternativa. No era eixa la meua intenció, ara bé, després de les intervencions, sobretot d’Agustí i de les maneres de contestar d’altres a propostes de companys/es diguem-ne “dissidents”. . . com a que me van encendre la flama contestatària.

Si be és cert que a una reunió, difícilment es pot aconseguir la unanimitat, i malament aniríem si fos així massa sovint, no és menys cert que les formes són prou importants a l’hora de mantindre totes les gallines al galliner, i en eixe aspecte, Agustí no és un mestre, ans al contrari, és el seu punt dèbil. Tota la inèrcia del seu discurs la canalitza de forma que a un públic afí li és sempre agradable escoltar com l’engresca i li posa les piles, però a qui no el te encara convençut, li pot semblar una mica xulo i que es passa de llest. Tinc que dir que el conec i l’estime i que precisament per això dic el que pense sense voler fer-li la rosca ni aconseguir cap càrrec (entre altres coses, perquè se que hi ha moltíssima gent que val prou més que jo per a certes maneres de manar).

Al congrés vaig anar en qualitat de convidat, tot i estar al corrent del pagament de les quotes i voler participar més activament, vaig tenir unes setmanes mogudes de treball tot just abans de la cita i em vaig passar un dia a l’hora de fer l’ingrés. I que vaig a dir: la llei és la llei i per tant cega i inflexible.

El que tinc dubtes és de que siga legal l’ús d’informació privilegiada per part de seccions locals determinades, com és el cas evident de tindre a la del Cap i casal amb antelació, totes les propostes de resolució i poder preparar-les amb temps més que suficient abans del congrés. També dubte de la legalitat de no es puga flexibilitzar, però aquest és un dubte filosòfic i no vaig a entrar.

M’ha sorprès que després d’uns anys amb mal rollo entre alguns membres de la secció local de Crevillent i Josep-Amílcar de la d’Elx, la solució presa per la direcció haja sigut tan poc encertada: donar-li un càrrec a la permanent a una persona que ha aconseguit mitjançant manipulacions demostrables, trencar el funcionament d’una comarcal. Malgrat tot, la culpa de no haver solucionat el problema s’ha de repartir entre totes dues locals, i jo el primer,  però el fet de que dure tant de temps i que a més hagi arribat a un punt sense marxa enrere, te noms i cognoms, Jordi Vayà per inoperància i Agustí Cerdà per omissió.

Quan Amílcar es va saltar el principi fonamental del respecte a un company, no trucant-me a mi en aquest cas, per a preguntar-me si era cert que anavem a pactar a Crevillent amb EU  a qualsevol preu, i truca directament a Jordi per a dir-li que les “ovelles han saltat la valla”, en aquest precís moment comença a perdre confiança, que pot ser s’hagués recuperat amb el temps i bones actuacions, de no ser perquè tot seguit posa en entredit a Julià davant la direcció, després a Dani, després a tota la secció local de Crevillent, dient que “algú” va dir que ell no volia anar de cap de llista a les eleccions al Congrés de Madrid i per això a la fi van posar a Salvador Cervera. Sembla mentida que Agustí no recorde com es va votar qui proposavem de cap de llista a cada comarca, tothom menys un vot, va donar-li soport a Josep-Amílcar com a cap de llista. Que després anigueren a una reunió sense ningú deCrevillent i triaren a Salvador, no és problema nostre i menys meu, però si que ho va ser per a l’amic Amílcar, que es va quedar amb les ganes de sortir a la foto.

Vaja, que m’estic adonant de que Esquerra l’estan convertint alguns en un partit més, amb batalletes, rencors, colçades per pujar. . . en fí, deuriem d’alegrar-nos de que per fi la normalitat arriba a la nostra organització, som un partit més.

Jo continuaré donant batalla en allò que pense que s’ha de fer, que no és altra cosa que la configuració que ens espera d’un partit obert a un projecte de país, la creació d’una nació nova i distinta a les que sustenten el poder econòmic capitalista, un projecte de futur d’un país que tindrà tans noms com vulguem donar-li i que superant els símbols, guanye el futur.

Aquesta construcció d’un partit per a un país, s’ha de fer. És la nostra responsabilitat, i no podem ajornar més la renovació estatutària ni la relació entre els territoris dels Països Catalans. Llàstina que les propostes de l’amic Àngel no les ha acceptat el congrés, pense que, en certa mesura podien haver estat el revulsiu necessari.

No hi ha comentaris

Han passat ja sis anys des de que al saló de casa d’un militant d’Esquerra, vaig assumir la responsabilitat d’encapçalar el projecte polític d’aquest partit a Crevillent.

 

Tot just abans de les eleccions municipals de l’any 2007, vaig manifestar a alguns companys la decisió de finalitzar amb l’etapa de la meua presidència local. El fet de no complir les expectatives a les eleccions locals i per tal de no perjudicar en primera instància el projecte polític, va fer que prengués la decisió de continuar fins que la renovació fos possible.

Ara, un més desprès de les eleccions generals, faig pública la meua dimissió dels càrrecs de responsabilitat i el meu pas a la militància de base d’Esquerra Republicana a Crevillent. Els motius són polítics i personals, sempre ho són ja que quan un polític dimiteix, a falta de malaltia greu, sempre presenta aquesta dualitat.

A nivell polític he de dir que estic convençut de que no soc el que Esquerra necessita per a creixer, ja que les obligacions personals em limiten i per altra banda, he de reconèixer el meu fracàs a l’hora de liderar adequadament el partit, ja què, malgrat el creixement i la consolidació relativa, no he estat capaç d’afrontar el repte directiu amb el mínim d’eficàcia que és d’esperar.

Referent al camí més immediat, he de dir que estic convençut de que la meua persona no és la més adequada per encetar un procés de diàleg que no es pot ajornar més i que és ineludible per les forces d’esquerra a Crevillent.

Jo, personalment sempre m’he manifestat dins d’Esquerra a favor del diàleg i l’enteniment amb altres partits. És cert que el procés de discussió interna d’alguns d’ells, no ha fet possible l’enteniment, entenc però que s’han comès alguns errors, com ara prepotència, desconfiança o falta de coherència entre discurs i fets. Actituds personals que no valoraré aquí, han evidenciat que les decisions polítiques han estat condicionades pels prejudicis.

Tot això fa que la perspectiva de futur no sigui massa bona, però uns per altres, tenim un punt de coincidència i és el fet de que ens mou alguna cosa més que l’interès per la cadira. Ningú no dubta de que si fórem uns “trepes” de la política, militaríem en altres partits.

 

Cal dir però, que estic orgullós d’haver estat fundador junt amb un grapat de somiadors i massa coses en contra, de la secció local de Crevillent i la del Baix Vinalopó.

 

Amb la perspectiva del temps, un se’n adona de que la fita no ha estat qualsevol cosa. Hem estat capaços de lluitar contra moltes coses a dreta i esquerra, hem trobat respecte i ens hem creat enemics, però per damunt de tot, he de reconèixer, i així vull fer-ho jo personalment, que m’ha sorprès agradablement en veure com tot un poble que a hores d’ara està recolzant amb el seu vot al PP, es capaç de tolerar l’existència d’un partit radicalment oposat a les polítiques tant econòmiques com socials d’aquest partit. És un orgull veure com la gent de dreta a la Falange o al PP, no han reaccionat amb la violència, com a tants altres pobles valencians han fet. Ans al contrari, ha estat possible moltes vegades, xerrar respectuosament i de forma individual amb molta gent. Cosa que tothom sap, era pràcticament impensable fa vint-i-cinc anys i de la que a hores d’ara hem de felicitar-nos i sobretot, valorar en la justa mesura.

És per això que vull agrair explícita i sincerament als dirigents del PP a Crevillent el tracte que “en general” han tingut vers a Esquerra Republicana.

A tots, demanar disculpes pels fets o dits que durant la meua presidència han pogut causar incomoditat i que en tot cas, han estat responsabilitat meua.

 

Crec que el futur és possible perquè el pensem, i desitge que tots pensem de forma positiva per fer un futur millor.

Visca els valors republicans, visca el futur de dones i homes lliures i pobles com el nostre: sobirans.

 

No hi ha comentaris

 http://joanmiquel.blogspot.com/

Gràcies

No hi ha comentaris

Hui m’han dit que parlaven de mi al diari electrònic “l’avanç”, i no massa bé.

Malauradament, no he pogut veure de quina manera o millor dit, amb quines maneres m’han nomenat. La veritat es que “me la porta fluixa” que algú pense que jo he dit o he manat dir o he dit que digueren que jo dic. . . per a qui vulga insultar-me, he de dir-le que la distància apropiada és a cinquanta centímetres de mi i mirant-me als ulls.

Jo, encara no conec ningú davant del qual tinga que humiliar el cap, i per suposat, no pense fer-ho mai.

No hi ha comentaris

Espere no tenir massa temps per escriure, però si ho he de fer. . . que siguen coses interessants almenys.

Política, enginyeria, antropologia, sexe (teoria i pràctica) son coses de les que vull xarrar. “a vorem com ix”
Si feu suggeriments, seran ben rebuts i espere dialogar amb prou gent.

Espere perdoneu les mancances de fotos i d’altres coses de disseny, quan controle el tema, això serà la “re-hòstia”.

No hi ha comentaris

Ser d’un partit, dimonitzat i sempre en el punt de mira dels mitjans de informació reaccionaris, no és fàcil; ser un veí de Crevillent i assistir a un acte d’Esquerra Republicana és, a més a més un acte heroic.

Moltíssimes gràcies per l’assistència a tots i cadascú de vosaltres.

El meu deure com a candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Crevillent, no és altre que el d’explicar les raons de la nostra presència política, parlar d’allò que hem fet i del que volem fer per a que Crevillent siga un poble millor, amb més i millors indústries, amb escoletes infantils, més i millors centres d’oci i esport per als joves. Un poble on la gent en la seua immensa majoria tinga una millor qualitat de vida i on els privilegis de minories afins als que governen, siguen, simplement història.

Mentre tant, haurem d’aguantar que els que realment tenen por d’Esquerra (perquè tenen por de la llibertat i de que les coses es diguen com són) Els que tenen por de perdre la cadira i el poder, haurem d’aguantar com dic, que ens demonitzen i que ens acusen de radicals.

Tots hem escoltat al Senyor Federico Trillo (mireu be quin personatge) dir a Crevillent que Esquerra som una minoria radical. Ho deia tot seguit d’afirmar que la democràcia guanyaria prou si es reformaren les lleis amb la finalitat de fer que el partit que guanye les eleccions, siga el que directament governe. Anul·lant les possibles aliances post-electorals entre diversos partits. És a dir, que amb un hipotètic cas en el que a un poble com el nostre, Falange Española aconseguís un regidor, el Centro Liberal 2 , el PP aconseguís 8, i on Esquerra Republicana tingués 10, ells optarien per donar-nos l’alcaldia. . . “venga ya” això no s’ho creuen ni ells.

Aquesta gent senyores i senyors és, profundament antidemocràtica, extremadament maquiavèl·lica i irremediablement manipuladors.

Ens acusen de ser radicals i davant d’això, tinc que dir que si estar en contra de la guerra en la que Aznar ens va ficar, és ser radical . . . doncs n’estic orgullós de ser-ho.

Si defensar un estat làic i aconfesional front un model de subvenció a centres privats religiosos, si voler que la religiositat siga cristiana, jueva o musulmana, cadascú la practique lliurement sense imposar-la, si això és ser radical, doncs ho soc.

Si promoure la legalitat dels matrimonis entre persones del mateix sexe, és ser radical, n’estic orgullós de ser-ho.

Si creure que encara ens queda la paraula i que és aquesta l’única arma efectiva que pot acabar amb la violència. Si creure que hem d’anar a l’infern si cal, i parlar amb el diable per que no hi haja cap més mort, si tot això és ser radical, jo soc el que més.

Si creure i defensar que per a créixer el meu País, mai en la vida hem de depredar el territori ni vendre’l en parcel·les i “bungalows” adossats. Si demanar que gent com l’alcalde de Catral, com Fabra a Castelló o com Eduardo Zaplana, acaben davant dels jutges. Si per això soc radical. . . no ho negaré.

Si estar en contra de que creen falses expectatives de que tindrem aigua per a tots i per a tot. Si estar contra el desviament de l’aigua del segura cap a altres llocs en detriment dels regadius tradicionals del baix segura. Si estar en contra de que desaparega el delta de l’Ebre . Si estar escandalitzat del ridícul que hi fan els que ara diuen que no deixarà muntar les desalinitzadores que està fent el govern central, quan ells en el seu pla hidrològic tenien també unes quantes desalinitzadores per fer. Si creure que el trasvesament de l’Ebre és una excusa per guanyar més els constructors, especuladors i comissionistes.

Si tot això és ser radical. . . aquí en teniu un.

Llàstima que alguns que es diuen d’esquerra, caiguen en el mateix discurs i fins i tot utilitzen les mateixes artimanyes per atacar-nos. Quan els caiga la vena dels ulls, ens continuaràn veigent amb la porta oberta i les mans esteses.

Quan tota aquesta gent no gosa dir que som radicals, és quan diem i expliquem totes les nostres propostes.

Esquerra Republicana a Crevillent ha demostrat i demostra que som un partit que obrim camí.

Ens ompli d’orgull veure com fins i tot el PP ha pres nota de propostes d’Esquerra. Altres, incorporen i publiciten avuí propostes que nosaltres ja presentarem a les eleccions del 2003 al nostre programa.

Durant aquesta legislatura em fet propostes al govern municipal, preguntes a distintes regidories, fins i tot, hem aconseguit que al parlament espanyol, s’aprovara una partida pressupostària per al pantà de Crevillent. A conseqüència de la mala gestió del PP i concretament de l’alcalde, tot recordareu que varem acabar demanant-li la dimissió, ja que va perdre ni més mi menys que 8.319.300 ptes. 50.000 €.

Efectivament, no ha dimitit, però no tinc dubtes de que a les eleccions del 27 de maig, el poble de Crevillent li emanarà comptes i serà molta més gent de la que es pensen la que voldrà un canvi RADICAL al nostre poble.

Recordareu també, tots els que no heu patit la “ignominiosa” censura i el vergonyós control dels mitjans de comunicació. Que va ser Esquerra Republicana qui va denunciar els vessaments d’aigües residuals i el reg de fruites i verdures que s’estava i s’està fent.

A Crevillent tenim un greu problema amb l’aigua, per un costat, hi ha poca, per altre, l’aigua depurada i apta per al regadiu d’arbres no fruitals, parcs i jardins; s’està utilitzant per a regar productes hortofrutícoles que acaben venent-se al mercat i consumint-los tothom.

Se positivament que l’ex-regidora de medi ambient, Mª Asunción Prieto no l’han fet fora del govern municipal, i ara també de les llistes del PP per al 2007, per la demanda de dimissió que Esquerra varem fer quan es va descobrir que a més a més de consentir el reg il·legal, la senyoreta Mª Asunción, va contestar dient que “ERA MENTIDA QUE S’ESTAGUEREN REGANT FRUITES I VERDURES. . . EREN CEBES”. Teníem tota una regidora reconvertida després en diputada provincial que era incapaç de catalogar la ceba, entre un aliment o un mineral.

Dic que és penós que el PP no la fera fora per les nostres denúncies, quan en realitat el que vull dir és que és vergonyós que haja segut per lluites de poder, per menejons de cadires i jocs bruts dels sectors que a hores d’ara divideixen el PP en dues parts, francament irreconciliables.

O es que algú creu que s’han acabat les baralles a la Diputació, algú es pensa que Camps, una vegada aconseguida a Crevillent la neteja ètnica interior del PP, no utilitzarà “al LA-CALLO Cèsar Augusto per al front de batalla d’Alacant, deixant-nos de regal, això si; al senyor Moya, tot un exhibicionista de paraules malsonants, tot un exhibicionista de mal humor i mala educació a l’hora de parlar. . . tot un exhibicionista.

El PP, és un partit amb una aureola de corrupció. Esquerra hem estat els primers en denunciar-ho. Hem estat els primers en dir que l’urbanització del Pinar és un muntatge sense sentit enmig de tres polígons industrials i sota una presa d’aigua.

No deixa de ser curiós que al mateix promotor a qui el PP a Elx acusa d’estar darrere de possibles casos de corrupció, a Crevillent siga tractat com un mecenes.

No serà Esquerra qui acuse a persones a la lleugera i sense proves; però si que diem ben clar que no volem l’urbanització del Pinar per una raó ben senzilla: no volem que el poble tinga un creixement demogràfic tan exagerat, no volem que recursos com l’aigua es redueixquen, no volem que es concentre la construcció en unes soles mans.

El PP ha actuat corruptament amb la gent afectada pel polígon I-13

S’ha fet política de “aquí mando yo”, ocupant-se més de deixar monuments exageradament cars, en record i commemoració seua.

Ha fet obres malament, consentint que es fiquen cables insegurs a les baranes, pedres soltes als margens, formigó armat sense ferro. I el que és més greu, una rambla que costa una fortuna, que la fa en pensaments de deixar que s’edifique un bon grapat de pisos, i que no te desaigües. El fotut, és que no pot al·legar ignorància, el PP i el senyor alcalde coneixia tot el que s’estava fent mal perquè Esquerra Republicana s’ho havia dit, de paraula i per escrit.

¿Sou conscients de la barbaritat que suposa el haver fet tota aquesta obra i ara tenir que alçar-la per a ficar desaigües?

¿Sou conscients del que costarà fer ara una zona d’aparcaments a la plaça de l’ajuntament quan podien haver-la fet quan es va remodelar?

¿Us imagineu els diners que costarà fer be, tot el que el PP ha consentit que es faça malament?

SI EL POBLE DE CREVILLENT VA DEMANAR COMPTES AL PSOE PER LA PLAÇA, ¿QUAN PENSA PASAR-LI LA FACTURA AL PP PER TOT EL QUE HA FET MAL?

¿ESTÀ LA GENT TAN CEGA COM PER A CREURE LES MENTIDES QUE DIUEN?¿ ON ESTAN LES FACTURES QUE LI HEM DEMANAT? ¿A LA CUINA?

La gent no és tonta, cada partit te uns incondicionals, en el cas dels grans partits, tal volta 500 ó 1.000 persones votarien els seus fins a la mort. Esquerra, evidentment, prou menys, ja que encara no tenim la implantació ni història a Crevillent que ens abale. De tota manera, estic convençut de que a hores d’ara, qualsevol votant, qualsevol persona, s’estarà preguntant si realment son les coses tal i conforme ens ho conta la tele, la premsa o la ràdio. Qualsevol persona dels que esteu aquí i dels que estan a casa veient per la tele aquest acte, us preguntareu:

¿Serà possible que aquesta gent d’Esquerra Republicana no siga el diable?: Els nostres veins, els nostres amics, la nostra família pot contestar per nosaltres, som gent normal, gent com vosaltres, que ens apassionem amb la política perquè pensem que a Crevillent s’ha de canviar.

¿Pot ser que tinguen idees, alternatives i ganes de treballar per Crevillent? : Si no tinguérem ganes, no treballaríem sense cobrar, i possiblement ens dedicaríem a les nostres feines, que sense dubte, a nivell econòmic son més gratificants. Per sort no ens passa com als del PP, que si no tenen lloc en llistes del seu poble, se’n van a les de San Fulgencio, o en el pitjor dels casos, si no tenen una regidoria, ho tenen complicat per a treballar fora de la política

¿què passaria si els votara el 27 de maig? : Passaria que estaríem començant a canviar la mentalitat, no solament d’un poble, i si m’apreteu, us diré que la de tot un país. Votar Esquerra és votar per la renovació de idees, per l’aire fresc i per la recuperació ni més ni menys que de la dignitat d’un poble.

Votar Esquerra és assegurar que tots i cadascun dels valors que representem, seran presents. Mai li agrirem prou als 400 Crevillentins i crevillentines que confiaren tot just ara fa 4 anys en la candidatura d’Esquerra. Hem treballat de valent, hem proposat, hem criticat i ens tornem a presentar davant del poble per a dir-li que si enguany confien amb nosaltres, els republicans anem a fer realitat el que ara son bons projectes.

Projectes com el carril bici, de indiscutible vàlua pels aspectes que conjuga: d’estalvi energètic, increment d’alternatives de transport, creació d’un element d’ús per als esportistes. Un carril que assegurarà la pràctica del ciclisme amb més seguretat. Que farà que Crevillent aporte el seu gra d’arena contra el canvi climàtic. Però que farà que Crevillent i la seua serra siguen apreciades pels que vinguen de fora, aportant un valor afegit a l’economia local.

Projectes com el centre cívic on la joventut en general i totes les associacions en particular, tinguen llocs d’assaig i reunió. Un centre cívic que faça de nucli aglutinador, un “gran centre cultural” concebut des de la idea de compartir, no la de comprar cultura còmodament envasada en borses de plàstic i fàcil d’emportar a casa.

Projectes com el de no posar valles al camp de l’esport. Les associacions crevillentines necessiten més ajudes i instal·lacions i menys “palabreria”.

Projectes, que sense ser nostres, ens veurem obligats, uns a millorar i altres a modificar. De millorar en tenim l’exemple del teatre “Chapí”, ja que si be arquitectònicament els avanços fets, no anem a ser nosaltres els que els desfem, encara que l’haguéssim fet amb una altra estètica; si que volem aportar un nou concepte, una nova funcionalitat al teatre que entenem que per les característiques i aficions de Crevillent és fonamental. El teatre Chapí ha de estar dotat d’una sonoritat ben estudiada així com d’un escenari mòbil de gran format i una fosa que permeta la cabuda d’una orquestra per tal de tenir la possibilitat de gaudir d’òpera, sarsuela o musicals sense que els crevillentins ens desplacem. Hem d’aconseguir que la gent de fora, que el turisme de dia a la costa, vinga i conega Crevillent per ofertes culturals de nit.

Haurem també de modificar projectes, però que quede ben clar. . . no per a desfer o gastar diners per gust. Els projectes com el polígon I-13 el modificarem per justícia veïnal. Clama al cel que el proper govern modifique una situació en la qual han abocat a la desesperació a moltíssimes famílies. I si per això s’ha de modificar el pla general i implica que es pare la modificació durant tota una legislatura: ho farem.

El PP, i el Cèsar al davant, han nyigat ben fort els projectes dels seus amics. Ara, no fa altra cosa que eixir a telecrevillent dient que si algú vol modificar el i-13 o El Pinar, es deixaran de construir les vivendes de protecció oficial que estan previstes, i clar, ¿a vore qui és el guapo que ho fa?

Doncs serà Esquerra Republicana amb el suport de la gent de Crevillent, perquè no estem disposats a tragar uns projectes que s’han aprovat per amiguisme, i qui sap si per alguna cosa més.

ESQUERRA MODIFICAREM EL PLA GENERAL, CANVIAREM I-13 i EVITAREM QUE ES FAÇA EL PINAR. A NOSALTRES NO ENS COMPRARÀ NINGÚ.

I que conste que ni ens obsessiona ni ho desitgem, però el dia que l’aigua o el vent, trenque la coberta de l’auditori o l’obelisc no gastarem un euro en refer-los,. ESQUERRA REPUBLICANA HO CANVIAREM.

Vull acabar, la meua intervenció dient-vos que al meu costat tinc, i estic orgullós, a bona gent del meu poble.

Esquerra, no som un partit amb mitjans econòmic, ni periòdics, ni televisions, . . . però si que contem amb bona gent, i “ojo” això no vol dir que siguem sants, valga jo com exemple ja que tots sabeu que segons el senyor Moya, jo soc una ment “calenturienta” i ni la meua dona ni jo ho desmentirem.

A Esquerra som gent com tu, com tu o com aquell. Gent normal a la qual, l’amistat, el respecte i sobre tot, la veritat és el que més ens importa.

Ara tenim a Crevillent l’esperança, es veu, es palpa a l’ambient que Esquerra Republicana és i serà el factor determinat del canvi. Vull contagiar-vos d’aquesta sensació i dir-vos que conteu amb nosaltres i que conteu de nosaltres. Que parleu amb la vostra gent. Si coneixeu algú que vota a altres esquerres, no vulgueu convèncer-lo de canviar. Digueu-li a la gent jove, a la gent que no vota, als que voten al PP, que Esquerra Republicana te idees noves, gent nova i que és capaç de governar.

Moltíssimes gràcies.

Visca la República, visca el País Valencià.

No hi ha comentaris

Companys/es d’Esquerra Unida:

El Comité Executiu d’Esquerra Republicana de Crevillent , reunit el 23 de gener

HA CONSIDERAT

1. Que el programa electoral amb què van concórrer Esquerra Unida i Esquerra Republicana i les actuacions polítiques realitzades durant la legislatura per part d’ambdues formacions són compatibles.

2. La demanda de la ciutadania progressista de Crevillent que desitja la fi del govern del PP, sense tenir que optar entre dues formacions d’esquerra i a les quals valora positivament.

3. Que el resultat electoral de les eleccions municipals de 2003 i la seua projecció a les de 2007 atorguen 4 regidors a una coalició electoral d’Esquerra Unida i Esquerra Republicana.

I en conseqüència us realitzem una PROPOSTA DE COALICIÓ ELECTORAL a les eleccions municipals basada en els punts següents:

1. Elaboració conjunta dels punts programàtics bàsics.

1. El nom de la coalició haurà d’explicitar clarament i de forma exclusiva el nom de les dos formacions que el subscriuen: ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ – ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ.
2. Atenent que la projecció de vots de les eleccions de 2003 a vot actual dóna 4 regidors, dels quatre primers llocs de la llista seran tres per a EUPV i un per a ERPV.
3. Per a que la ciutadania visualitze clarament la coalició electoral dels dos partits, el núm.1 serà per al candidat d’EUPV i el núm. 2 per al d’ERPV, sent el 3 i 4 també per a EUPV.
4. Per a poder tenir temps suficient per a la mobilització ciutadana i per a que siga visible la unitat d’acció electoral, la coalició haurà d’estar tancada i formalitzada abans del 20 de febrer.

Com nosaltres, sabeu que aquest pacte serà il·lusionant per a la ciutadania que té dipositada la seua confiança en nosaltres i que per això valorareu positivament la nostra proposta. Quedem a la vostra disposició per a seguir parlant.

Salut i República.

Crevillent, 23 de gener de 2007

El president d’Esquerra-Crevillent

Joan-Miquel Tomàs

No hi ha comentaris

Estimats amics, des d’ERPV a Crevillent, volem convidar als dos partits que majoritàriament representen un pensament d’esquerra a l’inici d’un diàleg. Adreçat aquest, fonamentalment a l’objectiu de fer fora del govern municipal al PP.

Som conscients de que la sensibilitat d’esquerres, tot i que és prou més plural que la dels nostres adversaris de la dreta política; és també a hores d’ara en un punt sota mínims, és a dir, la gent amb un pensament progressista estem a Crevillent amb la necessitat d’eixir del pou on probablement caiguérem nosaltres mateixos i que ara, amb la tapadora i el forrellat passat pel PP, s’ha convertit en una necessitat social la presència, la veu i la forma de governar de l’esquerra.

No cal aprofundir en els errors, però tal volta sí, recordar els que s’han comés al passat. Probablement el principal ha estat el fet de que a Crevillent no hi ha hagut un acord que permetés que entre els mateixos partits d’esquerra no s’hi feren oposició quan governaven, fins i tot més cruenta que la que l’oposició de dreta hi feia.

Recordant això i tal volta altres coses que probablement hauria que posar damunt la taula, el que pensem des d’ERPV a Crevillent és que s’ha d’encetar una via de diàleg que a ser possible ens duga a un principi d’acord programàtic i a la fi, si cal, fins i tot a una llista conjunta.

Aquest objectiu, de ben segur que il·lusionaria a moltíssima gent. Probablement a d’altres no els semblaria be, aquest últims però, serien els que tindríem que convèncer de que tota la manipulació informativa i totes les campanyes que des del PP fan per menysprear l’adversari polític amb el dimoni del tripartit, tota la brossa que ens llancen a uns i a d’altres, tot això no és res més que por. Perquè saben que atemorint la gent, creant un enemic a base de mentides, enganyant com estan acostumats a fer, ells s’ofereixen com a salvadors (serien capaços de dir que un tripartit a Crevillent te armes de destrucció massiva?)

Des de l’ultra dreta fins als moderats estan al PP (ara amb les baralles a peu de carrer), però l’esquerra son i serem plurals, profundament democràtics i esperem que des d’ara, solidaris amb nosaltres mateixos.

Aconseguir il·lusionar a la gent pot ser no tinga altre secret que el d’estar il·lusionat un mateix. Hem de partir de la base de que hi ha moltes persones fora dels partits, això no vol dir que siga apartidista. De fet, qui es manifesta contra els partits polítics i fins i tot s’autodefineix com apolític, sol de ser una persona amb unes idees, evidentment polítiques, gairebé d’ultradreta o almenys prou retrògrades. Hem de reconèixer però, que la política no és un ofici agraït, qui durant anys a participat amb militància implicada, s’ha convençut de que la societat no valora l’esforç ni la dedicació dels polítics en general. És evident que no han ajudat massa els casos de corrupció, ni per suposat el fet de que les majories s’hagin utilitzat per passar “rodillos” i aplicar la llei de l’embut. En eixe sentit, prenguem nota per a que; quan guanyem l’esquerra a Crevillent i tinguem capacitat de poder, totes les opinions s’escolten, tots els sentiments siguen respectats i totes les crítiques siguen preses en consideració.

L’exemple i la lliçó que tota l’esquerra va donar durant els temps de transició i modernització de Crevillent després de la dictadura (amb prou elements involucionistes dintre), no s’ha reconegut mai, i malgrat els errors s’ha de dir que la tasca de governar per a tots, hem de ser nosaltres qui la posem en pràctica. La dreta, malauradament no sap.

Insistint en el fet d’il·lusionar, hem de se capaços d’animar a tota la gent que en certa mesura pot participar, més o menys, en qüestions polítiques a que ho faça. Simplement parlant de política i sense complexos, de vegades s’aconsegueix més que anant a reunions o enganxar cartells (tasca com he dit abans prou honorable, poc reconeguda i per suposat: necessària).

L’esquerra a Crevillent no sols tenim la possibilitat, a més tenim l’obligació d’unir-nos i treballar per al poble.

No podem escatimar esforços encara que siga a costa de vots computables a la Diputació o imatge corporativa més enllà del poble. Ara és l’hora d’encetar el camí de la paraula, el mon no s’acabarà despús demà, però tots sabem que serà segons el fem hui.

L’horitzó 2007 pot ser una oportunitat a Crevillent. Intentem-ho.

Us emplacem a una reunió per a una presa de contacte, tot i a falta de confirmar la trobada telefònicament.

Rebeu una cordial abraçada

No hi ha comentaris

Els darrers anys han estat a Crevillent de prosperitat econòmica i benestar social indubtable, això s’encarreguen d’anunciar als quatre vents els que manen, els que guanyen i els que viuen be.

Però cal dir que la prosperitat econòmica no és signe definitiu de qualitat de vida, d’això tots, absolutament tots (menys els cegs de poder) poden coincidir. A l’aspecte urbanístic, una de les fonts primeres d’ingressos de l’Ajuntament, el caos és al·lucinant, i per ahí voldria que quedessin clares una serie de coses.

1er.- El govern del PP ha permès, permet i consenteix infraccions urbanístiques actuant sols quan algun veí, denuncia amb nom i cognoms.

2on.- Una de les fonts principals d’ingressos son en concepte de sancions i posterior pagament d’impostos municipals a les obres ilegals.

3er.- El terme de Crevillent és un dels més deteriorats del País per la proliferació d’edificacions il·legals.

4rt.- Les edificacions il·legals no compleixen cap requisit que garanteixca el compliment de normatives tècniques (per exemple: contra sismes o incendis), la qual cosa ens dona una elevadíssima probabilitat de catàstrofe en cas de terratrèmol. No hem d’oblidar que som a una zona de màxim risc sísmic peninsular i europeu.

5è.- Totes les obre il·legals estan fora de la llei referent al compliment de les normes de seguretat al treball, amb la qual cosa, la permissivitat posa en perill infinitat de treballadors.

6è.- La construcció il·legal te com a conseqüència la competència deslleial entre empresses, deteriorant i abaratint el mercat laboral.

7è.- El treball dels tècnics s’ha menyspreat, a causa del nul valor que li donen als projectes i càlculs fins i tot les pròpies institucions públiques.

8è.- L’impacte medi-ambiental és terrible, ja que no està garantida la recollida i vessament de residus, a banda del desordre i aspecte tercermundista que donem.

9è.- El consentiment d’edificar amb menys terreny del legal, te com a conseqüència l’encariment dels preus del sol fins a punts exorbitants.

10.- Les activitats agrícoles s’han vist abocades a la desaparició (no per la manca d’aigua) si no per que la rendibilitat econòmica està en el mateix terreny, no en el que és capaç de produir.

Podria continuar enumerant infinitat de efectes negatius d’aquesta política del PP de deixar que es moguen els diners sense preguntar d’on venen ni on van, però el resum és senzill: anem al caos, els que ens manen (amb tota legitimitat) estan ficant-nos en un merder i quan esclate pot ser manen ells o altres però la “entrastà” ja estarà feta i ens tocarà tragar com a punys.

Mentre tant, a veure si espavilem, que ja s’adivinen dies fotuts a un futur ben pressent, a Crevillent cada dia se viu pijor, més insegurs, més deteriorats culturalment, socialment, econòmicamnet, políticament. . . i són els falangistes del PP qui manen, no altres.

No hi ha comentaris