JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

És sabut per tothom d’aquestes contrades que el Coll de Fatges és el límit geogràfic entre els municipis de Tivissa i Vandellòs, al mateix temps que ho és entre la comarca de la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. Que la seva orografia provoca diversitat en la pluviometria, depenent de en quina vessat del coll ens situem, el canvi de temperatura, tant a l’hivern com a l’estiu és evident i d’altres factors meteorològics es veuen afectats per aquest límit natural.

Ara bé, em sembla que aquesta serralada no afecta només a factors físics del clima sinó que també a la genètica de les persones i més concretament al gen de “l’anti tot”, si és que existeix.

Podem apreciar, sense esforçar-nos massa, com l’Hospitalet de l’Infant ha impulsat un urbanisme equilibrat, sostenible, modern i valent. No hi ha hagut cap problema en fer-ho i el resultat salta a la vista: un indret amb un potencial turístic molt important, un punt d’atracció de segona residència potent, uns serveis associats de gran qualitat i, entre moltes altres coses, una xarxa econòmica que genera riquesa i força llocs de treball.

En canvi, a poc quilòmetres, tot just passar el coll trobem en el moment que es proposa “un pas endavant” decidit, pancartes, plataformes, manifestacions, crits, soroll … I això mentre les vaques són grasses es pot anar aguantant però, i ara que la cosa pinta malament, que molts treballadors van perdent el seu lloc de treball … ens ha servit d’alguna cosa aquesta política del “no a tot”.

A l’altre costat del Coll de Fatges està en funcionament la central de cicle combinant de La Plana del Vent, la qual genera, entre directes i indirectes, més de 150 llocs de treball de qualitat i estables, no supeditats a les sacsejades del sistema econòmic. Fa un anys vàrem tindre l’oportunitat de que una instal·lació d’aquestes característiques s’ubiqués prop de casa nostra, concretament al futur polígon industrial del Molló. En aquell moment, però, el “gen” es va posar a flor de pell i els crits, insults, agressions, enganys, mentides i amenaces inundaven els carrers igual com l’Ebre ho fa aquests dies en alguns pobles de la nostra comarca. L’èxit de l’escridassada de torn va ser rotund, la capacitat d’enganyar la gent generant-los por va reeixir una vegada més i ara … uns anys més tard aquí estem … seguim “patint gana” i a l’altre costat del Coll de Fatges l’estabilitat econòmica els acompanya.

Això si, caldria mirar on són els impulsors de la crispació, el soroll, la mentida i la por. Els podeu trobar on eren, en els seus llocs de treball fixos, que ja tenien aleshores o a d’altres, que senzillament han traspassat d’un costat a l’altre de la pancarta, instal·lats en despatxos amb secretària i cotxe oficial a la porta.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra. Si ensopeguem sols, per manca de perícia … mala sort. Ara bé, voleu dir que ens podem tornar a deixar enganyar, a deixar-nos tornar a posar la por al cos, a deixar-nos intimidar pels que, des del seu lloc fix de treball o des del seu despatx oficial pretendran, una vegada més, seguir sent els més “xulos de la tribu” a costa d’impedir el lliure desenvolupament personal, econòmic i social dels seus veïns?

No recordo cap actitud “anti alguna cosa” que hagi estat capaç de generar ni un sol lloc de treball, ni cap mena d’activitat econòmica, ni cap desenvolupament empresarial … això si, moltes vegades he vist com aquestes actituds han provocat continuïtat de persones en posicions dominants, he vist com empreses se n’han anat a indrets més tranquils, he vist com molta gent s’ha quedat sense el seu lloc de treball …

És el preu de viure en aquest costat del Coll de Fatges!

Jordi Jardí Pinyol

Són molts els debats que s’han obert, molts els discursos que s’han escoltat, moltes les intencions que s’han expressat en els darrers anys envers la necessitat de potenciar l’oportunitat econòmica que representa el turisme per la nostra comarca.

Francament, m’esgarrifo de parlar de la comarca i de la promoció turística de la mateixa quan, la Comissió de Turisme del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (governat pel tripartit) a la passada legislatura 2003-2007 va ser convocada la descomunal xifra de 0 (zero) vegades. Si tenim en compte que aquest és l’organisme encarregat de marcar les estratègies a seguir pel bon desenvolupament turístic de la Ribera d’Ebre, ja podem arribar, fàcilment, a la conclusió de que la promoció ha brillat per la seva absència i com no pot ser d’altra manera, els resultats han estat proporcionals a aquesta promoció.

Per tant, que hem hagut de fer els pobles i governs municipals que si creiem fermament en el turisme com a mitjà de progrés municipal? Doncs senzillament, anar per lliure i espavilar-nos!

Avui, podem afirmar que el treball, en solitari i amb poc recolzament, que des de l’Ajuntament de Tivissa hem fet, ens ha portat els fruïts que desitjàvem. Només cal mirar els índex d’ocupació dels establiments hotelers i de restauració, així com els allotjaments rurals dels nostres pobles. Els augments d’ingressos de bars i botigues. El nombre de gent que visita el nostre municipi i els seus actius turístics i que podem apreciar tan sols mirant per balcons i finestres mentre passegen pels nostres carrers.

Com s’hi arriba a obtenir aquests resultats i que cal fer per seguir millorant-los?

La feina feta és part del passat, tot i que potser cal repassar-la de resquitllada: promoció dels productes de casa nostra, difusió dels actius turístics, una pàgina web atractiva, una potenciació de les festes populars i participatives, publicitat en premsa, la càmera del temps de TV3 … És molt difícil, en aquest moment, trobar un turista visitant del nostre municipi que no ho faci arrel d’haver-nos conegut mitjançant qualsevol dels “productes de promoció” enumerats.

Això ens indica que la feina ha anat pel bon camí. Però per seguir millorant que cal fer?

Crec que marcar-se una línia clara i concreta amb uns objectius ben determinats i amb un final de camí prou ambiciós com per millorar les condicions socioeconòmiques dels nostres pobles. S’ha de fer una aposta decidida i un important salt endavant que trenqui amb la lentitud, deixadesa i desorientació del passat. Ara ja sabem que Tivissa i el seu territori (i paisatge) tenen el potencial suficient per ser un bon referent turístic del sud de Catalunya.

Seguir construint noves infraestructures culturals i esportives, augmentar els serveis a les persones en qualitat i quantitat, crear espais urbanitzables per a segona residència, seguir fomentant la participació i fer una bona difusió de les festes tradicionals … en definitiva no renunciar a rés.

Els temps en que el turisme volia sol i platja han quedat enrere. L’actual turisme de qualitat cerca una altra cosa i el nostre municipi la pot oferir.

Cal treballar incansablement per a que la nostra gent es guanyi millor la vida i visqui cada dia millor.

No serà fàcil i ens pressionaran per tot arreu a l’hora d’aconseguir-ho. Des de fora del municipi i de dins mateix. Ja se sap, l’enveja i els interessos personals de vegades fan perdre la perspectiva i canvien l’ordre de prioritats de les persones amb responsabilitats.

Si ho aconseguim serà un èxit de tots. Si no hi arribem serà el fracàs de qui l’hagi propiciat.

Jordi Jardí Pinyol