JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Ara fa dies que no surt rés als mitjans de comunicació en referència a l’escàndol de la cantera situada al terme municipal de Tivissa, la que alguns s’han proposat fer famosa, Frauques – Senén, propietat d’Àrids el Català.

No se si deu tenir alguna cosa a veure que ja no hi ha eleccions municipals a la vista, que suposo que si, o hi ha algun altre factor a tenir en compte.

Francament, crec que les dues coses.

Com un element més, dels molts recursos destructius emprats, en la darrera campanya electoral a les municipals de Tivissa, s’ha anat diluint com un terrosset de sucre en un mar de cafè.

Aquelles querelles, demandes, denúncies … posades a l’aparador dels mitjans de comunicació amb bombo i plateret, alimentades, exagerades, engrandides i tergiversades per alguns components d’algunes candidatures municipals, plataformes i d’altres “patriotes” del nostre municipi, han perdut repentinament tota la ressonància.

Però cal que seguim amb molta atenció com transcorren els esdeveniments en referència a aquest assumpte. A vegades, les pedres llançades sense solta ni volta, poden arribar a caure a la pròpia teulada i convertir-se en autèntics bumerangs.

La querella presentada per la Fiscalia de Medi Ambient, a petició del Director de Serveis de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, senyor Víctor Gimeno, contra els cinc regidors que, en el Ple Municipal de la passada legislatura, van votar a favor del conveni entre l’Ajuntament de Tivissa i Àrids el Català, pot esdevenir una arma de doble full.

El que aleshores va ser, únicament, una maniobra política més a la recerca d’una victòria electoral (fallida per segona vegada consecutiva) per part d’IC-V de Tivissa, avui es pot tornar en contra de seu iniciador.

Les declaracions al Jutjat s’han iniciat i va quedant clar quins objectius tenia l’Ajuntament de Tivissa i els seus representants, quan van aprovar l’esmentat conveni: ingressos pel municipi! En canvi, durant els més de 60 anys de funcionament de la cantera, mai abans havia revertit cap benefici per Tivissa. Millor dit pel seu Ajuntament! A les diferents declaracions al jutjat ha quedat clar que així ha estat, tot i que queda per resoldre si hi havia algun ingrés, al marge dels municipals, abans de les eleccions municipals del 2003.

A dia d’avui, Àrids el Català, complint el conveni escrupolosament, ja ha ingressat a les arques municipals 30.000 € (15.000 € l’any 2006 i 15.000 € el 2007).

S’haurà d’anar seguint, de prop i amb molta atenció, l’estirada del fil, no sigui que al final surti tota la madeixa.

Jordi Jardí Pinyol

Aquesta bonica imatge que encapçala aquest escrit, en la que es poden veure els dos molins del “parc eòlic del Motarro”, està feta des de l’interior de la població de Tivissa, tot i que també l’hauríem pogut fer des de qualsevol altre dels tres nuclis que formen part del terme municipal, ja que des tots ells són perfectament visibles.

Personalment no em fan cap nosa, ens al contrari, on alguns hi veuen danys irreparables a mi (i repeteixo que és una opinió personal) m’hi sembla veure progrés.

Tot i això em pregunto: on són les pancartes, crits, manifestacions i, sobretot, les al·legacions dels mediambientalistes del nostre municipi, comarca i territori veí?

Potser és que els sembla molt bé la ubicació d’aquest “parc eòlic”?, posició molt legítima, d’altra banda. Però, per si algú no ho sap o no ho vol saber, caldria tenir en compte algunes consideracions importants:

1.- Si fem un cop d’ull a la famosa Xarxa Natura 2000, la qual marca els criteris a seguir a l’hora d’instal·lar aquest tipus d’infraestructures i les àrees a protegir, veurem perfectament que “el parc eòlic del Motarro” està envoltat i aïllat completament pel PEIN (Pla d’especial interès natural) de la Serra de Llaberia.

2.- Aquest parc no disposa de línia d’evacuació pel motiu abans enumerat.

3.- És rentable construir una nova línia d’evacuació per tan sols dos aerogeneradors? Permet la potència productiva d’aquests l’amortització de la seva construcció?

4.- És possible que tot plegat sigui la porta per construir un parc eòlic mol més gran que si faci rentable la construcció d’aquesta línia?

 Podria anar seguint, però em sembla que amb aquesta petita mostra ja n’hi ha prou. Només tinc ganes de saber si per evacuar aquest parc eòlic es permetrà construir una línia elèctrica que travessi el PEIN de la Serra de Llaberia o s’impedirà com es va fer amb la proposta de l’Ajuntament de Tivissa per electrificar el nucli de població de Llaberia.

Qualsevol resposta és possible! Més si tenim en compte els criteris utilitzats a l’hora de confeccionar la “magnífica” Xarxa Natura 2000. Jo no els tinc massa clars, però tinc la sensació que algunes especies d’aus només volen en municipis governats per determinat color polític.

Em pensava que alguns polítics podíem ser una mica animals, però ara resulta que, alguns animals també poden són una mica polítics. Ves per on!

Jordi Jardí Pinyol

L’interrogant que es planteja a l’encapçalament d’aquest escrit es pot interpretar com a exagerat, almenys d’entrada. Però si ens preocupem pels veritables fonaments d’aquesta pregunta, probablement arribarem a la conclusió que la resposta no pot ser altra que un SI rotund.

Durant la passada legislatura (2003-2007) l’Ajuntament de Tivissa ha estat denunciat de manera reiterada per part del Departament de Medi Ambient, concretament per la seva Delegació a les Terres de l’Ebre encapçalada pel senyor Víctor Gimeno, per diferents motius: abocaments il·legals a la Domena, abocaments il·legals de runes en diferents indrets del terme municipal, per no tenir cura de l’espai lúdic de la Font Vella de La Serra, no tenir net el perímetre de l’Ermita de Sant Blai, per la famosa cantera de Senén i fins i tot no descartem, rebre d’un moment a l’altre, una denúncia per la foguera de Sant Joan.

No deixa de ser estrany, consultant els arxius de l’Ajuntament, veure com abans del canvi de govern municipal que es va produir el maig del 2003, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat no havia “vigilat” mai a l’Ajuntament de Tivissa.

Jo només hi se veure dos motius per aquest canvi tan sobtat:

El primer, que l’equip de govern de la legislatura 2003-2007 i el de l’actual siguem uns temeraris i defugim de qualsevol sensibilitat envers el medi ambient. Ara bé, quan aquest equip de govern ha estat el que ha vetllat per implantar la recollida selectiva de la brossa, ha netejat diversos indrets amb abocaments il·legals de runa (fets per desaprensius irresponsables), ha transformat l’abocador de la Domena en un parc i aparcament de vehicles… i tot en espais no públics, és a dir de propietat privada, no s’entén aquesta persecució.

El segon és més difícil d’expressar sense ferir susceptibilitats, però les vinculacions i lligams polítics entre persones del nostre municipi i el cap dels Serveis Territorials de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre hi poden tenir molt a veure.

Les conseqüències de tot plegat, fins ara, han estat una acumulació de denúncies, de les quals els ciutadans pràcticament no en pateixen les conseqüències (tret que els diners per pagar-les s’haurien pogut emprar en coses més profitoses). Però és que ara ja començarà a notar-se per part de la població: Sant Blai i el seu entorn es quedaran sense les barbacoes! A causa de la pressió i assetjament constant i sistemàtic, quan vulguem anar a Sant Blai a gaudir del seu entranyable paratge, ens haurem de portar l’entrepà, ja que les barbacoes seran desmuntades properament.

“Gràcies” Departament de Medi Ambient per la protecció que ens procureu pel nostre municipi:

- Barbacoes de Sant Blai desmuntades.

- Denegació de subvenció per la clausura d’abocadors descontrolats.

- Denegació de subvencions per la plantada d’arbres de la Festa de l’Arbre.

- Querelles contra els representants de l’Ajuntament per una cantera (Senén) que fa més de 40 anys que funciona i que va ser autoritzada per l’Ajuntament l’any 1989.

- Multitud de denúncies per abocaments en indrets no municipals.

- Autorització per la construcció de l’abocador que ha fet famós el nostre municipi.

- Impedir l’electrificació del nucli de Llaberia.

- Posar pals a les rodes a la majoria de projectes de creació de sol urbà al nostre municipi.

- Retardar les autoritzacions per a la construcció del polígon industrial d’El Molló.

A veure si aviat els podem donar les gràcies per:

- Construcció de la depuradora d’aigües residuals que tenen paralitzada.

- Autorització per a la construcció del parc eòlic que fa més de quatre anys que el tenen paralitzat.

- Construcció del pou de captació d’aigua potable de La Serra i el seu corresponent dipòsit d’acumulació.

Com veuen estem ben “protegits”, mediambientalment parlant. Però per estar protegits d’aquesta manera, pot ser val més estar desemparats.

Jordi Jardí Pinyol