Quan es produeix un canvi de govern en qualsevol organisme públic, existeix la norma no escrita, de concedir els 100 dies de gràcia per donar l’oportunitat d’encaixar totes les peces per tal que tots els projectes recuperin el ritme de creuer que portaven.
És el que, des de l’Ajuntament de Tivissa, hem fet en referència al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb el seu canvi de responsable després de les darreres eleccions autonòmiques celebrades el dia de difunts (1 de novembre) de l’any passat.
En el repartiment de carteres posteriors a aquestes eleccions, el Departament de Cultura va passar d’estar en mans del PSC a mans d’ERC. Això no hauria de comportar cap dificultat ja que es tracta, segons han manifestat sempre els tres components del tripartit, d’un govern cohesionat i amb una sola veu.
La realitat, però, no és pas aquesta. El primer que va fer en nou Conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras, fou “decapitar” l’anterior Directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la senyora Núria Rafel.
La senyora Rafel va demostrar durant la seva estada al capdavant del Museu d’Arqueologia de Catalunya, propietari del Poblat Iber del
Castellet de Banyoles, la seva sensibilitat envers aquest emplaçament històric i va apostar d’una manera decidida per la seva recuperació i rellançament: es van adquirir finques adjacents amb l’emplaçament per adequar-les com aparcament, es van iniciar tràmits per millorar els accessos, es van incrementar les excavacions, es va redactar el Pla Director del Castellet de Banyoles … Tot plegat un seguit d’actuacions i previsions de futur molt ambicioses, amb unes inversions ja pactades fins l’any 2015 i que contemplaven, entre d’altres, la construcció d’unes oficines de recepció i de formació al propi emplaçament, l’augment de les freqüències de les excavacions i dels treballs de recerca, la consolidació i senyalització de tot l’espai del poblat i com a obra més emblemàtica, la construcció del Centre d’Interpretació de la Cultura Ibera al Sud de Catalunya, en un espai cedit per l’Ajuntament de Tivissa mitjançant el conveni signat en el seu moment, concretament l’antic teatre de la Societat Obrera.
Amb el nomenament del nou Director, el senyor Pere Izquierdo, les úniques notícies que hem tingut del Departament de Cultura han estat la no voluntat de portar a terme el Pla Director previst pel primer govern tripartit i la paralització absoluta de les actuacions al principal atractiu turístic i històric del nostre municipi: el Castellet de Banyoles.
És evident que cadascú amb casa seva pot fer el que vulgui i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a propietari del Castellet de Banyoles, el pot abandonar a la seva sort. Una sort que el portarà, si no s’actua amb encert i celeritat al seu deteriorament i posterior desaparició.
No crec que Catalunya es pugui permetre el luxe de prescindir del seu patrimoni històric per deixadesa, desinterès, manca d’inversió o menys encara, per una decisió purament política.
Cadascú que respongui per les seves responsabilitats, però és trist veure com els esforços fets, sense ser-ne propietari i sense tenir-ne competències, des de l’Ajuntament de Tivissa, es veuen malbaratats sense solta ni volta.
M’atreveixo a proposar al Departament de Cultura, i al seu Conseller i al Museu d’Arqueologia de Catalunya, i al seu Director que, sinó tenen la voluntat de promocionar de manera adequada aquest emblemàtic (al menys pels tivissans) emplaçament, que ens el transfereixin a l’Ajuntament de Tivissa, amb els mitjans econòmics corresponents i que, nosaltres si que ho farem, per convicció i per devoció.
Sempre s’ha dit que si un no vol fer, al menys, que deixi fer!
Jordi Jardí Pinyol
