JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

És realment lamentable i sobretot preocupant veure com les prioritats d’alguns polítics posen en perill la integritat física de les persones, la seva propietat privada i la seva llibertat.

Es posen càmeres a les comissaries de policia i als carrers es produeixen aldarulls, destroces, assalts, robatoris, intimidacions, violacions, tràfic de drogues … això si, el que cal és “controlar al controlador”.

Mentre tant, entre decisions erràtiques i inaccions manifestes, veiem impotents, al nostre poble com, aquesta mateixa setmana, s’ha assaltat establiments públics, s’ha entrat a robar a masies, s’han sostret vehicles, s’ha furtat maquinària agrícola i el combustible d’aquesta.

Els fets són greus, però més greu i trist és encara escoltar per part de les víctimes: “No ho he denunciat … no serveix per a res!”.

I és que és cert! Estem desemparats! Els responsables de mantenir la seguretat ciutadana no compleixen amb la seva obligació, amb una deixadesa manifesta i fent mostra d’una incompetència insultant.

Ja n’hi ha prou! Al nostre poble l’escalada delictiva va en constant augment i veiem com la gent innocent, la que pateix aquest atacs constants contra la seva llibertat, es resigna a tenir la sort de que no li toqui el torn.

És lamentable que en un poble com el nostre, en que tots sabem qui són els autors de la majoria dels fets delictius que succeeixen, renunciem a posar-ho en coneixement de les autoritats.

Allò tan pràctic (i covard) de “jo no he vist res” ens portarà a fracassar com a societat organitzada i avançada. Potser ha arribat l’hora de dir prou. Siguem una mica responsables, solidaris … valents. No hi ha d’haver lloc a la nostra societat pels “paràsits” que, sense cap esforç, viuen del sacrifici i la constància de la gent innocent.

Ja se que, també a casa nostra, hi haurà qui considerarà aquest escrit com una provocació, sobretot per aquells que pensen que la “policia només tortura i assassina!, que els Mossos són tots uns fills de …! És el que diuen, públicament i sense cap mirament, cada un dels dies de la seva vida. Alguns d’ells tenen o han tingut o han pretès tenir representativitat pública. Déu ens en lliuri!

Cadascú tenim el nostre concepte de llibertat. El meu comença en el fet de no pertorbar la llibertat de l’altre i que l’altre no pertorbi la meva. I això comença en els fets més bàsics de la vida quotidiana: aparcar damunt la vorera i que el vianant de torn no hi pugui transitar, obrir deliberadament la porta de casa per que el gos surti a fer les seves necessitats al carrer amb el risc que alguna criatura jugant s’empastifi, llençar les escombraries a qualsevol banda per a que ho reculli un altre … Petits detalls de llibertat? O grans mostres d’incivisme?

Per això hi ha lleis i normes, per garantir la llibertat. El tot s’hi val és una altra cosa i fomentar-ho condueix a situacions a vegades irreversibles.

Jordi Jardí Pinyol