JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Tivissa pot estar molt satisfeta de les recents festes que han passat. I quan dic Tivissa em refereixo a la gent de bé que hi viu i a la que fa, en festes i durant la resta de l’any, el que calgui per a fer-la cada dia una mica millor.

Hem presenciat en els passats dies de Festa Major com joves, grans, petis, avis, joves, joves, joves, joves … si, si … moltes vegades joves, com unes festes, sense tenir el millor programa de la història, sense tenir el pressupost d’altres ocasions, sense tenir actes d’especial rellevància … han esdevingut, al menys segons el meu entendre, les més participatives de la història.

Personalment, per la petita part de responsabilitat que en tinc (el mèrit immensament majoritari és de la Comissió de Festes de l’Ajuntament) aprofito aquesta petita finestra al món per manifestar l’orgull d’haver presenciat com la gent d’un poble ha estat capaç, assumint un repte que ni tan sols els pertocava, de fer de les Festes Majors de Sant Jaume de Tivissa un referent obligat a l’hora d’enumerar els diferents esdeveniments que hi ha al nostre país. I no exagero!

Com es pot qualificar una cursa popular amb més de 700 participants, un correfoc que, segons els propis Diables de Sant Andreu, només són comparables amb la Patum de Berga o l’Aquelarre de Cervera, unes revetlles amb més de 1300 persones (totes passant per caixa, detall important a tenir en compte), una dansa encertadament recuperada i multiplicada per no se quant els darrers anys?

Abans he fet referència reiterada als joves i no ho he fet per casualitat. Han estat ells els que han marcat la diferència. Ells han donat vida als actes més multitudinaris de la festa i ho han fet com cal: de manera responsable i pacífica! Això si, sense perdre l’oportunitat de prendre-li a la nit fins els darrers segons de foscor i enllaçant-la amb bons esmorzars matinals per recuperar-se del desgast de les revetlles.

Ho he dit al començament i acabo de la mateixa manera: Heu estat entre tots els millors “festeros” que recordo! Tivissa us necessita, durant les festes, però també la resta de l’any.

I ara, a treballar per a les de l’any que ve!

Jordi Jardí Pinyol

Els enemics dels meus enemics són els meus amics! Aquesta afirmació ni és cèlebre, ni d’un personatge històric … senzillament és la pura realitat aplicada al la quotidianitat. En l’índex de prioritats d’algunes persones preval, pel damunt de tot, fer mal a qualsevol preu, encara que sigui a costa de “fer-se amic de l’enemic” per lluitar contra un tercer enemic comú. És ja tan habitual avui dia que, ni ideals, ni maneres de pensar, ni trajectòries personals, ni la història contemporània, ni la història antiga tenen cap valor ni significat. La immediatesa del resultat, fer mal a qualsevol preu, preval per davant dels interessos col·lectius i el bé públic.

Hi ha difunts que si aixequessin el cap voldrien tornar immediatament al repòs etern en veure com la seva descendència malbarata, dia si i dia també, aquells ideals que ells amb tant esforç van defensar. Us proposo novament que feu un cop d’ull a aquestes frases i crec que no tindreu massa dificultat a aplicar-les al discórrer diari de les nostres vides.

La probabilitat de fer mal es troba cent cops cada dia; la de fer el bé un cop a l’any.
Refrany

El mal no és el que entra a la boca de l’home, sinó el que surt d’ella.
Jesucrist (4 AC-30) Fundador del cristianisme.

Cap home coneix com és de dolent fins que no ha intentat esforçar-se en ser bo. Només podràs conèixer la força del vent intentant caminar contra ell, no deixant-te portar.
Clive Staples Lewis (1898-1963) Escriptor britànic.

Per a que triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res.
Edmund Burke (1729-1797) Polític y escriptor irlandès.

És estranya la lleugeresa amb la que els dolents creuen que tot els sortirà bé.
Victor Hugo (1802-1885) Novel·lista francès.

Les ànimes podrides només es deixen conquerir pels presents.
Sòcrates (470 AC-399 AC) Filòsof grec.

Qui no castiga el mal, ordena que es faci.
Leonardo Da Vinci (1452-1519) Pintor, escultor e inventor italià.

El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturg espanyol.

El mal està només a la teva ment i no a l’exterior. La ment pura sempre veu allò bo que hi ha a cada cosa, però la dolenta s’encarrega d’inventar el mal.
Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) Poeta y dramaturg alemany.

El que és dolent quan vol fingir que és bo, resulta pèssim.
Sir Francis Bacon (1561-1626) Filòsof y estadista britànic.

L’home dolent pot decantar-se a vegades cap al costat de la raó; però li resulta impossible no fer tot el necessari per a inclinar-se a la maldat.
Arturo Graf (1848-1913) Escriptor y poeta italià.

El record del mal que ja ha passat és alegre.
Marco Tulio Cicerón (106 AC-43 AC) Escriptor, orador y polític romà.