JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Que ens espera? El futur ens ho depara!

Siguem conscients però, que tot el que hem fet en el passat i el que fem en el present, condicionarà, inexorablement, el nostre futur i el de tots.

Una nova invitació a la reflexió us proposo. Amb la lectura de cada una de les frases i amb la seva aplicació a la vida quotidiana de tots i cada un de nosaltres, només posant-hi una mica de sensibilitat i voluntat, igual en podem treure alguna conclusió. Això si, estrictament personal i intransferible.

El futur té molts noms. Per als dèbils és lo impossible. Per als temorosos, lo desconegut. Per als valents és l’oportunitat.
Victor Hugo (1802-1885) Novel·lista francès.

El futur pertany als que creuen el la bellesa dels seus somnis.
Eleanor Roosevelt (1884-1962) Defensora dels drets socials i diplomàtica.

M’interessa el futur perquè és el lloc on he de passar la resta de la meva vida.
Woody Allen (1935-?) Actor, director i escriptor dels EEUU.

El futur és una cosa que cadascú aconsegueix al ritme de seixanta minuts per hora, faci el que faci i sigui qui sigui.
Clive Staples Lewis (1898-1963) Escriptor britànic.

Si em donessin l’oportunitat de fer un regal a la següent generació, seria la capacitat de riure-se’n cadascú d’ell mateix.
Charles M. Schulz (1922-2000) Dibuixant dels EEUU.

Només aquell que construeix el futur té el dret de jutjar el passat.
Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filòsof alemany.

Els homes i els pobles en decadència viuen recordant el passat d’on venen; els homes genials i els pobles forts només necessiten saber on van.
José Ingenieros (1877-1925) Filòsof i psicòleg argentí.

Estudia el passat si vols pronosticar el futur.
Confuci (551 AC-478 AC) Filòsof xinès.

Jo no se qui va ser el meu avi; m’importa molt més saber qui serà el seu net.
Abraham Lincoln (1808-1865) Polític dels EEUU.

El futur és un període de temps en el que prosperen els nostres negocis, els nostres amics de veritat i la nostra felicitat segura.
Ambrose Bierce (1842-1914) Escriptor dels EEUU.

El futur del món penja de l’alè dels nens que van a l’escola.
El Talmud

Tenint en compte que la veritat és la coneixença i l’expressió del pensament conforma a la realitat, desgraciadament, contemplem a diari que, enlloc de plantejar-nos la vida envers aquesta realitat a vegades, moltes, cerquem camins esbiaixats per fer creure o creure nosaltres mateixos el que ens reconforta. Fins i tot arribant a l’extrem de voler escriure la “historia” a la nostra mida.

Us proposo que feu lectura d’aquestes frases, amb l’objectiu, com sempre, que cadascú les interpreti tal com les reflexions que els pugui provocar defineixin:

El que busca la veritat corre el risc de trobar-la.
Manuel Vicent (1936-?) Escriptor espanyol.

No n’hi ha prou dient només la veritat, també convé mostrar les causes de la falsedat.
Aristóteles (384 AC-322 AC) Filòsof grec.

La pitjor veritat només costa un disgust. La pitjor mentida costa molts disgustos petits i al final, un disgust molt gran.
Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturg espanyol. 

La veritat s’aprima i no es trenca, i sempre camina per sobre de la mentida com l’oli sobre l’aigua.
Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) Escriptor espanyol.

La veritat és el que és, i segueix essent veritat encara que es pensi el contrari.
Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista espanyol.

La veritat és una torxa que llueix entre la boira, sense dissipar-la.
Claude Adrien Helvétius (1715-1771) Filòsof francès.

La veritat s’enforteix amb la investigació; la mentida, amb l’afanyament i la incertesa.
Tàcit (55-115) Historiador romà.

La veritat no està de part del que més crida.
Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof y escriptor indi.

Ens empassem d’un glop la mentida que ens adula i bevem de gota en gota la veritat que ens amarga.
Denis Diderot (1713-1784) Escriptor francès.

Qui té la veritat al cor no ha de tenir mai por que a la seva llengua li manqui força de persuasió.
John Ruskin (1819-1900) Crític y escriptor britànic.

S’ha de tenir el valor de dir la veritat, sobretot quan es parla de veritat.
Plató (427 AC-347 AC) Filòsof grec.

La veritat existeix. Només s’inventa la mentida.
Georges Braque (1882-1963) Pintor francès.

El millor és dir sempre la veritat, a no ser que siguis un extraordinari mentider.
Jerome Klapka Jerome (1858-1927) Humorista anglès.

En aquesta vida queden moltes coses per fer i per dir. Ara be, ja fa molts anys que se n’han dit i escrit que, amb el pas dels anys i dels segles, enlloc de perdre vigència la guanyen i enlloc de perdre l’actualitat la incrementen.

Amb aquesta primer lliurament de frases de personatges històrics us convido a llegir-les, pensar-hi i reflexionar … sense cap més pretensió.

L’enveja en els homes ens mostra quant desgraciats es senten, i la seva constant atenció a tot el que fan i deixen de fer els altres, ens mostra quant s’avorreixen.
Arthur Schopenhauer (1788-1860) Filòsof alemany

Castiga als que et tenen enveja fent-los el bé.
Proverbi àrab

Què és un envejós? Un ingrat que detesta la llum que l’il·lumina i l’escalfa.
Víctor Hugo (1802-1885) Novel·lista francès.

L’enveja és mil vegades més terrible que la fam, perquè és fam espiritual.
Miguel de Unamuno (1864-1936) Filòsof y escriptor espanyol.

El silenci de l’envejós està ple de sorolls.
Khalil Gibran (1883-1931) Assagista, novel·lista y poeta libanès.

Després d’aquells que ocupen els primers llocs, no conec a ningú tan desgraciat com el qui els enveja.
Marquesa de Maintenon (1635-1719) Noble francesa.

L’envejós pot morir, però l’enveja mai.
Molière (1622-1673) Comediògraf francès.

L’enveja és el cuc rosegador del mèrit i la glòria.
Sir Francis Bacon (1561-1626) Filòsof y estadista britànic.

L’enveja i l’odi van sempre units, s’enforteixen recíprocament pel fet de perseguir el mateix objectiu.
Jean de la Bruyere (1645-1696) Escriptor francès.

La mort obre la porta de la fama i tanca darrera seu la de l’enveja.
Laurence Sterne (1713-1768) Novel·lista y humorista cinglés.

És sabut per tothom d’aquestes contrades que el Coll de Fatges és el límit geogràfic entre els municipis de Tivissa i Vandellòs, al mateix temps que ho és entre la comarca de la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. Que la seva orografia provoca diversitat en la pluviometria, depenent de en quina vessat del coll ens situem, el canvi de temperatura, tant a l’hivern com a l’estiu és evident i d’altres factors meteorològics es veuen afectats per aquest límit natural.

Ara bé, em sembla que aquesta serralada no afecta només a factors físics del clima sinó que també a la genètica de les persones i més concretament al gen de “l’anti tot”, si és que existeix.

Podem apreciar, sense esforçar-nos massa, com l’Hospitalet de l’Infant ha impulsat un urbanisme equilibrat, sostenible, modern i valent. No hi ha hagut cap problema en fer-ho i el resultat salta a la vista: un indret amb un potencial turístic molt important, un punt d’atracció de segona residència potent, uns serveis associats de gran qualitat i, entre moltes altres coses, una xarxa econòmica que genera riquesa i força llocs de treball.

En canvi, a poc quilòmetres, tot just passar el coll trobem en el moment que es proposa “un pas endavant” decidit, pancartes, plataformes, manifestacions, crits, soroll … I això mentre les vaques són grasses es pot anar aguantant però, i ara que la cosa pinta malament, que molts treballadors van perdent el seu lloc de treball … ens ha servit d’alguna cosa aquesta política del “no a tot”.

A l’altre costat del Coll de Fatges està en funcionament la central de cicle combinant de La Plana del Vent, la qual genera, entre directes i indirectes, més de 150 llocs de treball de qualitat i estables, no supeditats a les sacsejades del sistema econòmic. Fa un anys vàrem tindre l’oportunitat de que una instal·lació d’aquestes característiques s’ubiqués prop de casa nostra, concretament al futur polígon industrial del Molló. En aquell moment, però, el “gen” es va posar a flor de pell i els crits, insults, agressions, enganys, mentides i amenaces inundaven els carrers igual com l’Ebre ho fa aquests dies en alguns pobles de la nostra comarca. L’èxit de l’escridassada de torn va ser rotund, la capacitat d’enganyar la gent generant-los por va reeixir una vegada més i ara … uns anys més tard aquí estem … seguim “patint gana” i a l’altre costat del Coll de Fatges l’estabilitat econòmica els acompanya.

Això si, caldria mirar on són els impulsors de la crispació, el soroll, la mentida i la por. Els podeu trobar on eren, en els seus llocs de treball fixos, que ja tenien aleshores o a d’altres, que senzillament han traspassat d’un costat a l’altre de la pancarta, instal·lats en despatxos amb secretària i cotxe oficial a la porta.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra. Si ensopeguem sols, per manca de perícia … mala sort. Ara bé, voleu dir que ens podem tornar a deixar enganyar, a deixar-nos tornar a posar la por al cos, a deixar-nos intimidar pels que, des del seu lloc fix de treball o des del seu despatx oficial pretendran, una vegada més, seguir sent els més “xulos de la tribu” a costa d’impedir el lliure desenvolupament personal, econòmic i social dels seus veïns?

No recordo cap actitud “anti alguna cosa” que hagi estat capaç de generar ni un sol lloc de treball, ni cap mena d’activitat econòmica, ni cap desenvolupament empresarial … això si, moltes vegades he vist com aquestes actituds han provocat continuïtat de persones en posicions dominants, he vist com empreses se n’han anat a indrets més tranquils, he vist com molta gent s’ha quedat sense el seu lloc de treball …

És el preu de viure en aquest costat del Coll de Fatges!

Jordi Jardí Pinyol