JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

La societat aquí …, la societat allà …, ,la culpa és de la societat … Que fàcil ho tenim els pares de la “generació de la llibertat” per excusar-nos davant la incompetència manifesta a l’hora d’educar els nostres fills. Que fàcil ens resulta donar la culpa als altres quan no hem fet la nostra feina. Que poc ens costa alliberar-nos de la responsabilitat de portar els nostres fills cap a un futur profitós i adequat, mentre aquests deambulen per la seva infància i joventut sense cap objectiu ni horitzó.

Si el nostre fill treu males notes … si el nostre fill protagonitza conductes antisocials … si el nostre fill “flirteja” amb les drogues … si el nostre fill es mostra sovint violent … la culpa la donem sempre a qui sigui menys a qui realment la té: nosaltres mateixos!

No és qüestió de broma, però ni aquest bloc és, ni pretén ser, la guia del pare meravellós, ni qui us escriu és ningú per alliçonar algú altre (prou en faig intentant aplicar-me el que us exposo). En canvi si que té la pretensió de fer reflexionar, encarà que només sigui algú i una mica.

Ja se que els pares que sempre troben la culpa de tot fora de casa ho continuaran fent, però potser algun que encara no ha iniciat aquest irresponsable camí sense retorn pugui tindre la temptació de pensar-s’ho una mica abans de fer-ho.

Per treure una mica de transcendència a l’assumpte i sense voler caure en la temptació de frivolitzar-lo, us transcric un text que m’han fet arribar i que, sense allunyar-se massa de la pura realitat, reflecteix la sensació que els mestres del nostre país tenen cada dia.

Contestador del telèfon de l’escola:

Hola! Vostè ha comunicat amb la nostra escola. Per a atendre’l millor i amb la intenció de posar-lo en contacte amb la persona de l’equip docent que  correspongui, siusplau escolti totes les opcions abans de fer la seva selecció:

- Mentides per justificar l’absència del seu fill, premi 1.

- Excuses per justificar que el seu fill no ha fet els deures, premi 2.

- Per a queixes envers com fem la nostra feina, premi 3.

- Per a maleir el personal docent del col·legi, premi 4.

- Per a fer preguntes sobre informació no rebuda que ja va ser degudament enviada, anotada al quadern de comunicacions o emesa en diferents comunicats anteriors, premi 5.

- Per sol·licitar que el seu fill tingui millors notes, passi de curs o sigui el primer de la classe, premi 6.

- Si vostè desitja colpejar, insultar o pegar a alguna persona de l’equip docent, premi 7.

- Per sol·licitar canvi de professors per al següent trimestre, premi 8.

- Si vostè és conscient de que el seu fill ha d’estar compromès amb la seva participació a les classes, amb la realització de les seves tasques escolars i sap que els primers educadors són els pares i que els docents no són responsables de la manca d’esforç del seu fill: el felicitem, pengi i que tingui un bon dia!

Exageració … jo, malauradament, crec que no!

Jordi Jardí Pinyol