JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Ahir es va celebrar el segon i darrer debat (gràcies a Déu), entre els dos únics candidats a presidir el govern d’Espanya a partir del 9 de març. Al menys, després de veure la manca de respecte cap a la resta de forces polítiques, les quals han estat apartades judicialment de l’oportunitat de defensar els seus projectes i posicionaments envers els propers quatre anys.

Tot i això, el que va poder quedar molt clar ahir a la nit és que Catalunya, per aquestes dos candidats és, tan sols, la munició necessària per malferir-se l’un a l’altre. Que si la llengua, que si l’AVE, que si rodalies, que si l’aigua, que si … Però a l’hora de la veritat, ni l’un ni l’altre (són exactament iguals i representen el mateix) tenen la més remota idea de que és Catalunya, ni de quines són les seves necessitats. I el que és pitjor, ni tan sols els preocupen.

D’altra banda, el divendres passat vaig poder observar, amb certa sorpresa, això si, com els cinc candidats dels cinc grups polítics catalans amb representació al Congrés dels Diputats, s’esbatussaven. Bé, cinc no, quatre: el PP i els tres satèl·lits del PSOE. Quatre que, fins i tot en algun moment algun d’ells, es permetia el luxe d’”insultar” als votants d’altres formacions polítiques, tot plegat en una posada en escena mancada de propostes i carregada de retrets i mirades al retrovisor. Tot plegat adobat amb una manca de respecte, constant i permanent, per part de tots quatre, trepitjant i interrompent sistemàticament els arguments dels altres, el que al marge de la manca de contingut, denota una tarannà obsolet, barroer i impropi dels que s’autoproclamen progressistes i dialogants.

Menys mal que, no sense dificultats, enmig d’aquesta sobredosi de manca de respecte i absència de projecte, emergia de tant en tant, quan el deixaven parlar, el candidat de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida posant damunt de la taula les propostes del sentit comú, tocant de peus a terra.

Gràcies Duran! Hi haurà qui discrepi dels continguts exposats. Hi haurà qui no estigui d’acord amb les teves propostes. Només faltaria! Ara bé, no crec que a ningú li hagi quedat cap dubte que, a més del què també compta el com. I Duran ens va ensenyar, els va ensenyar, com: respecte, diàleg, tolerància …

Duran, molta sort diumenge, però sobretot molta sort en el futur.

Jordi Jardí Pinyol