A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!
11 02 2008
El paper ho aguanta tot, els polítics ho sabem i ho fam servir. Ara bé, de que el paper ho aguanti tot a que la creença que la ignorància manifesta de la ciutadania permeti aixecar-los la camisa, hi ha un abisme.
Un abisme que alguns se salten amb una facilitat pròpia dels més àgils saltimbanquis, amb una demostració de menyspreu cap a la intel·ligència de les persones que supera tots els llindars de la moral, l’ètica i el respecte.
Si em votes 400 €…, si guanyo revocaré les lleis que van fer els altres…, amb el teu suport no farem la interconnexió elèctrica amb França però farem tres centrals de cicle combinat a Girona…, si ens ajudes farem infraestructures però no el quart cinturó i ens manifestarem en contra després de signar l’autorització corresponent …
La subhasta ja ha començat, i sense pretendre ser objectiu, es divisa una teranyina d’enganyifes encadenades les unes amb les altres difícil de pair. Ja veurem si el criteri popular de Catalunya es deixa seduir pels cants de sirena del PP o dels tres PSOE’s (PSC, ERC i ICV) que es presenten a casa nostra.
Ara bé, si el que es cerca és un retorn al dia a dia equilibrat, a la solució als problemes quotidians … les opcions d’escollir es redueixen.
Us convido a viure atents la propera campanya electoral. A vegades els missatges no estan en el que es diu sinó en com i quan es diu.
Jordi Jardí Pinyol
