NI AMB EL PP NI AMB EL PSOE, EL NOSTRE ÚNIC COMPROMÍS HA DE SER AMB CATALUNYA.

26 02 2008

situnovas.jpg

 Aquests dies, ja en plena campanya, lògicament tant el PP i encara més el PSOE volen fer veure que són les úniques dues opcions que es presenten en aquestes eleccions i com a molt ens toleren a la resta. Això sí sempre i quan es posin al serveis dels uns o dels altres.

Doncs bé, que quedi clar que ni amb els uns ni amb els altres, ni amb el PP ni amb el PSOE tenim cap compromís. Els catalans  tenim les mans lliures per fer el que convingui a Catalunya, d’acord a com ho entenem nosaltres. Aquest és l’únic compromís: Catalunya i la seva gent. Totes les persones, sense distincions, compten per a nosaltres, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin.

Tanmateix el PP i el PSOE, que semblen diferents, sempre son a punt per posar-se d’acord per limitar els nostres interessos. I no parlo dels de CiU, sinó dels de Catalunya i de la seva gent. Ho han fet en el passat i els costarà molt poc tornar-ho a fer en el futur. No demano votar contra ningú, demano votar a favor d’un projecte que situa Catalunya i la seva gent com a prioritats.

si-tu-no-vas.jpg

Respectaran Catalunya, tots els seus municipis i la gent que hi viu. Per això cal que a tots els quedi molt clar: “Un pacte entre perdedors pot configurar un govern, tal com han fet a Catalunya, a la Ribera d’Ebre i com han intentat a alguns pobles de la nostra comarca (alguns amb èxits i a d’altres, no!), però mai, absolutament mai, un pacte entre perdedors, podrà esdevenir un guanyador”.

Jordi Jardí Pinyol 



SOBREN LES PARAULES!

15 02 2008

manifestacio.jpg



A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!

11 02 2008

billete400.jpg

El paper ho aguanta tot, els polítics ho sabem i ho fam servir. Ara bé, de que el paper ho aguanti tot a que la creença que la ignorància manifesta de la ciutadania permeti aixecar-los la camisa, hi ha un abisme.

Un abisme que alguns se salten amb una facilitat pròpia dels més àgils saltimbanquis, amb una demostració de menyspreu cap a la intel·ligència de les persones que supera tots els llindars de la moral, l’ètica i el respecte.

Si em votes 400 €…, si guanyo revocaré les lleis que van fer els altres…, amb el teu suport no farem la interconnexió elèctrica amb França però farem tres centrals de cicle combinat a Girona…, si ens ajudes farem infraestructures però no el quart cinturó i ens manifestarem en contra després de signar l’autorització corresponent …

La subhasta ja ha començat, i sense pretendre ser objectiu, es divisa una teranyina d’enganyifes encadenades les unes amb les altres difícil de pair. Ja veurem si el criteri popular de Catalunya es deixa seduir pels cants de sirena del PP o dels tres PSOE’s (PSC, ERC i ICV) que es presenten a casa nostra.

Ara bé, si el que es cerca és un retorn al dia a dia equilibrat, a la solució als problemes quotidians … les opcions d’escollir es redueixen.

Us convido a viure atents la propera campanya electoral. A vegades els missatges no estan en el que es diu sinó en com i quan es diu.

Jordi Jardí Pinyol



TIVISSA PROMOU UN PARC SOLAR.

10 02 2008

placasolar2.jpg

En el darrer Ple de l’Ajuntament de Tivissa es van aprovar inicialment el plec de clàusules administratives particulars i la convocatòria d’un concurs per procediment obert i licitació d’un contracte en règim de concessió administrativa per la instal·lació d’un parc fotovoltaic al terme municipal de Tivissa.

L’indret escollit és la zona del Castellet de l’Esteve. Un espai dels Comuns de la Vila, al límit amb el terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, molt prop de l’indret on estan ubicades les centrals nuclears i la central tèrmica de cicle combinat (aquella que segons alguns ens havia de matar a tots si es posava a Móra la Nova i que ara genera més de 150 llocs de treball a Vandellòs).

El resultat de la votació en el Ple va ser de cinc vots favorables (els quatre regidors de CiU i la regidora Independent de La Serra d’Almos) i tres vots en contra (els tres regidors d’ICV). El regidor d’ERC va excusar la seva assistència.

El grup que va votar en contra, ja va anuncia a més, la seva voluntat de presentar al·legacions. Rés de nou d’altra banda, quan han promogut la judicialització de la vida política municipal des del precís moment en que el poble, sobirà, decideix canviar el govern municipal l’any 2003 i ratificar-ho per segona vegada l’any 2007.

L’estratègia de fer fracassar qualsevol iniciativa, cercant la complicitat dels governs amics, tant comarcal com català, per poder escenificar una ineptitud de qui governa és una manera frívola, grollera i gens ètica de fer política. Però en tant que legal … Per cert, les complicitats de governs amics, per destruïr enlloc de construir, costen de trobar … i cada vegada més!

Contenciosos contra la piscina climatitzada, vots sistemàticament en contra del polígon industrial del Molló, oposició frontal a piscina municipal de Darmós, oposició al dispensari mèdic, centre de dia i casal d’avis, enfrontament a la creació de terrenys urbanitzables a La Serra, Darmós i Tivissa, negativa a dotar de serveis a Llaberia, ferotge oposició al parc eòlic … en definitiva, un sender trillat cap a les portes dels jutjats.

Resultat: sentències favorables a l’equip de govern actual, alguna que altra estirada d’orelles als impulsors dels procediments judicials i, el pitjor de tot, retards en l’execució dels projectes.

El polígon industrial del Molló va sortir a licitació aquesta setmana passada, el parc eòlic es troba en la seva darrera fase de tramitació, el centre de dia, casal d’avis i dispensari mèdic s’inaugurarà abans de l’estiu, La Serra, Darmós i Tivissa disposen de nous terrenys urbanitzables, Llaberia ja disposa de la nova xarxa de serveis, la piscina de Darmós fa tres estius que funciona i la climatitzada de Tivissa, encara aturada, es passeja, com no, pels jutjats.

Faig un esforç per recordar alguna aportació en sentit positiu, per part dels “progressistes a l’oposició” en tota l’anterior legislatura i en el que portem transcorregut de la present, i soc incapaç de recordar més enllà d’una moció en favor de les dones maltractades i una altra donant suport a les parelles i matrimonis homosexuals. Un brillant repertori, sense dubte!

En l’objectiu d’aturar el progrés municipal han fracassat, en el d’alentir-lo, enhorabona, han reeixit.

Tot i que ja no em sorprèn rés i de ningú, alguns dubtes em queden encara: els hi quedarà algun punt de suport per fer palanca a l’hora de fer “mal” al govern municipal i, de retruc i sense miraments, a tot el municipi?

Espero que no!

Quasi sempre el sentit comú s’acaba imposant i l’encegament, sovint, porta a realitzar accions difícils de comprendre, fins i tot “pels teus”!

Que hi haurà més “guerres”, no en tinc cap dubte, ja les han anunciat!

Però, amics, dos no es barallen si un no vol. I nosaltres ja fa dies que hem desistit de jugar a jocs pels quals no estem preparats, i tenim molt clar que no ens podem permetre el luxe de malbaratar ni un gram de l’energia que necessitem per fer progressar els nostres pobles.

El nostre municipi avança! El nostre municipi avança en la bona direcció! El nostre municipi avança recuperant la cordialitat entre els seus pobles!

Un cop demostrat que el sentit és el correcte i la direcció la més adequada, ens resta saber si s’afegiran altres motors que ens confereixin més velocitat de creuer.

Esteu tots convidats a empènyer amb la força de que disposeu i als que ens vulgueu aturar, aneu en compte de no caure sota les rodes. Podríeu prendre mal!

Jordi Jardí Pinyol



“EL MOLLÓ”, PER FI UNA REALITAT!

6 02 2008

mollo.gif

La història del municipi de Tivissa té, a partir d’avui, un nou dia assenyalat! Després de més de quatre anys de treball, insistència, sacrifici, desenganys, oposicions, ingerències, persistència, perseverança, dificultats, més dificultats … el Polígon Industrial de “El Molló” comença a caminar amb pas ferm i sense retorn.

És hora de felicitar-nos tots plegats per la capacitat de lluitar, contra corrent en molts casos, amb el convenciment d’arribar al dia d’avui, en que podem dir que d’aquí 1 any, 12 mesos, 52 setmanes o 365 dies, el municipi de Tivissa, per primera vegada a la seva història disposarà al seu terme municipal de sòl industrial.

Aquest fet ha de ser cabdal en el futur del desenvolupament econòmic municipal. I ara ha arribat el moment de reprendre tots els contactes amb les diferents empreses que han d’instal·lar-s’hi.

El treball és una de les tres potes en que s’ha de sustentar l’equilibri d’un bon desenvolupament, sempre segons el meu modest criteri, juntament amb habitatge assequible i serveis de qualitat a preu equilibrat.

Poc a poc, no sense entrebancs, anem apuntalant les tres potes i com deia no fa massa dies, en aquest mateix espai, el nostre ha de ser un municipi per veure i uns pobles per viure-hi.

Felicitacions a tots, inclosos els que han fet lo possible i lo impossible per evitar la consecució d’aquest èxit i a aquells que han intentat, a corre-cuita i a última hora, apropiar-se dels mèrits sense haver fet absolutament rés. Però molt especialment, la meva més sincera felicitació a tots aquells que, amb la seva paciència, confiança i suport han fet possible que avui parlem d’una realitat necessària, important i econòmicament decisiva pel nostre futur, el del nostre municipi i de la nostra comarca.

Jordi Jardí Pinyol



ELS BASTONERS DE TIVISSA S’ESTRENEN A SANT BLAI!

5 02 2008

bastoners2.jpg

Diumenge passat, coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Blai, a l’entorn de l’ermita, es van estrenar els Bastoners de Tivissa. Els primers bastoners de les Terres de l’Ebre.

Francament he de manifestar el meu més absolut desconeixement a l’hora de fer una valoració o anàlisi estrictament tècnica de la seva primera actuació. Segurament que la seva qualitat, en aquest moment d’inici de la seva activitat, no deu ser del tot reeixida. Segurament que la coordinació dels seus moviments deu ser millorable.

Ara be, el que si que els hem de reconèixer és la valentia, decisió i convenciment a l’hora de “debutar” davant de la seva “parròquia”.

bastoners1.jpg

Ja us he dit que no soc capaç de valorar tècnicament la seva primera actuació, però permeteu-me l’atreviment, són els de Tivissa i per això, per a mi, ja són els millors del mon.

A seguir treballant i perseverant en aquesta tradició catalana, única, de moment, a les Terres de l’Ebre!

Moltes felicitats!

Jordi Jardí Pinyol