JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

La memòria humana és molt curta. Sembla que ja ningú se’n recorda que el senyor ZP ha estat president del govern gràcies a uns tarats mentals que van fer esclatar uns artefactes a l’estació d’Atocha de Madrid, destrossant la vida a dues centes persones i a les seves respectives famílies.

Cal recordar que abans d’aquells fets el dubte era saber si el PP obtindria la majoria absoluta o es quedaria a les portes.

L’allau de mentides emeses i mantingudes (fins al dia d’avui) per part del senyor Acebes i els seus fidels els van portar a la derrota electoral.

Avui, lluny d’aprendre dels errors dels altres, els socialistes estan fent servir la mateixa estratègia: faltar sistemàticament a la veritat!

L’economia està per terra, la borsa espanyola ha tingut la davallada més gran de la història, els preus dels productes bàsics estan pels núvols, l’atur augmenta a un ritme difícil de recordar, les infraestructures fallen dia si i dia també (que ens ho expliquin als catalans), la gent no arriba a fi de mes, el preu del diner fa trontollar les famílies hipotecades … i la resposta del partit del govern és NO PASSA RES!

Salvant les diferències, que hi són i grosses (dues centes vides humanes no són comparables a res) els ZP’s s’han obstinat a fer-nos creure que tot va bé. Sols s’han quedat defensant aquesta tesi insostenible. I s’hi han quedat per dos motius: per lo insostenible dels arguments i perquè quan els vaixell s’enfonsa els primers d’abandonar-lo solen ser els més covards.

Per això em pregunto: On són els que el van investir president?, Com és que ara critiquen tot allò que ells han ajudat a crear?, Quins beneficis per Catalunya han obtingut del “govern amic” de Madrid els que van assegurar que de l’actual conjuntura en trauríem grans rendiments?

Francament, la subordinació i la submissió davant el PSOE espanyol no han servit de rés a les forces del tripartit per treure’n un rèdit per Catalunya.

Ara s’afanyen a allunyar-se del seu “amic” per, posteriorment, malvendre el seu suport parlamentari per un plat de llenties, tal com l’experiència ens ha demostrat.

Catalunya necessita que algú agafi pel ganyot, pels “picarols” si voleu, a aquests de Madrid que ens han perdut el respecte que ens vàrem anar guanyant durant quasi un quart de segle, a aquests que ens maltracten i ens insulten un dia si i un altre també, a aquests que ens menteixen sistemàticament. En definitiva, cal que qui vulgui ser president de les Espanyes passi primer per l’adreçador del Majéstic.

Sempre he mantingut que el que més s’assembla a un espanyol del PP és un espanyol del PSOE. Ara vull afegir, el que més s’assembla a qualsevol dels dos anteriors és un català venut. Als fet em remeto.

Jordi Jardí Pinyol