JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Aquesta passada setmana s’ha presentat a bombo i plateret el macroprojecte “Gran Scala” de Los Monegros.

La intenció d’un grup d’empreses britàniques, australianes, nord-americanes i franceses d’ubicar al desert de Los Monegros un complex d’oci de 2000 hectàrees ha causat gran expectació i noves perspectives per un territori sense masses alternatives.

El projecte, en el que s’invertiran 17.000 milions d’Euros i que crearà 30.000 llocs de treball, preveu la construcció, en 10 anys, de 32 hotels i cinc parcs d’oci de caràcter temàtic amb un flux potencial de turistes i visitants de 12 milions a l’any.

Sense més informació que aquesta no m’atreveixo a treure conclusions o a opinar, com segur que faran els exaltats de torn, que no tindran cap escrúpol en oposar-se, com sempre s’oposen, a tot el que pugui permetre al veí prosperar i superar-los en expectatives de futur.

Ara be, una reflexió si que em permetré fer:

Aquest projecte al nostre país, Catalunya, avui per avui és inviable. No per la “sostenibilitat” que pugui plantejar o pel desequilibri entre beneficis i

perjudicis que pugui generar. Senzillament perquè avui, a cap indret del mon, hi ha cap empresari disposat a invertir els seus diners en una Catalunya “hostil” amb qualsevol activitat que es pugui anomenar, be o malament, “macro”. La sensació de que Catalunya és un territori econòmicament no recomanat o d’elevat risc per a l’inversor, a hores d’ara, ja és palpable arreu del mon.

Per això, com el títol ja anuncia, les actituds d’”aitolàs” integristes ens portaran al vagó de cua, del qual ja fa dies que hem iniciat el camí.

Jordi Jardí Pinyol