JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Presumim de tenir una societat molt avançada, amb uns índex de tolerància molt elevats i on la llibertat i l’autonomia personal està per damunt de tot.

És evident que, a les societats avançades, assolir els objectius esmentats abans és, sense cap mena de dubte, un èxit col·lectiu i assenyala una maduresa comuna indubtable. La qüestió és determinar, i sobretot reconèixer, si realment i sense autocomplaences, la col·lectivitat a la qual pertanyem és autènticament tolerant, lliure i autònoma o una altra cosa molt diferent.

Els que si són certs i objectius són els estudis que determinen que, el major índex de fracàs escolar es produeix a casa nostra, de la mateixa manera que som el primer consumidor de drogues i estupefaents d’Europa.

Amb aquest “desgavell” al damunt de la taula podríem caure en la temptació d’atorgar la “culpa” al sistema, cosa molt habitual d’altra banda. També, a nivell polític, podríem aprofitar per carregar contra el sistema educatiu proposat pel govern de torn.

Tant una cosa com l’altra ens podria anar a tots molt be per la nostra pròpia autocomplaença i satisfacció.

Si volem enganyar-nos nosaltres mateixos podem fer com alguns pares i mares que, amb una facilitat i impunitat sorprenent, adjudiquen a mestres, polítics, policia … la culpa de tots els mals. I és que quan la llibertat la interpretem a la nostra mida la podem arribar a convertir en “una casa de barrets”.

Cal, doncs, que tots ens apliquem la nostra quota de responsabilitat, amb la mateixa ànsia que quan clamem drets, drets i més drets. Segur que si els drets ens fossin concedits en concordança amb el nostre nivell de compliment de les obligacions, el sistema, la societat, els mestres, els polítics, la policia … deixarien de tenir moltes de les culpes que alegrement els adjudiquem.

Jordi Jardí Pinyol