JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

M’he fet un repàs al recull de premsa que es va iniciar tot just començada la legislatura municipal 2003-2007 i m’he centrat, concretament, en les notícies referides al “macroabocador de Tivissa”.

M’hi he trobat denúncies a la fiscalia per part de plataformes, denúncies constants de grups ecologistes, campanyes electorals basades en l’impediment d’obertura de la instal·lació, promeses electorals de diferents grups polítics de la comarca, anuncis de dimissions de polítics del Consell Comarcal en cas d’obertura i funcionament de la instal·lació, protocols per limitar la quantitat de tones i l’àmbit de la seva procedència, controls exhaustius del compliment del conveni, denúncies contra l’empresa gestora de la instal·lació…

En aquell moment molt terrabastall, manifestacions i rodes de premsa a la porta de l’abocador, mitjans de comunicació omplint portades i articles, emissores de ràdio dedicant-hi hores i més hores d’emissió, televisions donant la notícia en l’àmbit nacional…

En canvi ara, moment en que, concretament dijous passat, el Consorci de Residus autoritza l’entrada il·limitada de tones de residus i augmenta en gran mesura les comarques de procedència, tot plegat a canvi de diners, no passa rés.

En resum, amb els objectius polítics aconseguits, ja ningú se’n recorda que el “macroabocador” de Tivissa va obtenir la llicència d’obres d’un alcalde d’IC-Verds, va obtenir les autoritzacions administratives de mans del primer govern tripartit, es va procedir a la seva obertura i posada en funcionament amb el govern tripartit comarcal i ara, el govern comarcal de coalició (PSC – ERC), permet passar de 100.000 tones/any a 240.000 tones/anys.

Segur que, al final, la culpa serà de CiU!

Jordi Jardí Pinyol

El passat divendres, una moció de censura impulsada per ERC i PSC, va fer fora del govern municipal de Bot la força majoritària (CiU) amb el seu alcalde, Andreu Martínez, al cap davant.

Amb una tensió ambiental fruït de la indignació popular i amb la presència de mes de 150 persones, es va celebrar el Ple en el que es va escenificar, una vegada més que, la voluntat popular és el de menys i el poder és el que compta.

Durant 150 dies de govern municipal en aquesta petita població de la Terra Alta, tots els acords dels plens municipals s’havien pres per unanimitat.

En aquest marc, l’únic motiu adduït per les forces que van promoure la moció, va ser la desinversió de la Generalitat a l’esmentat poble i que amb un govern amic i concordant al municipi i a la Generalitat, les inversions, subvencions i ajuts brollarien amb molta més “naturalitat”.

Aquest i com no, el mercadeig de la cadira de l’alcaldia subhastada i adjudicada “uns mesos per a tu i uns mesos per a mi”. Com em sona aquesta tonada!

Tot plegat em fa pensar que, els que amagats darrera sigles estranyes ApB-PM (Alternativa per Bot – Progrés Municipal) i EpB-AM (Entesa per Bot – Acord Municipal) per no ensenyar la seva veritable procedència, PSC i ERC respectivament, confien en l’aplicació de polítiques sectàries a l’hora de fer progressar el seu poble. Perquè concedir subvencions, ajuts i inversions en funció del color polític del sol·licitant és el més pur i dur sectarisme.

Estic segur i espero, de la responsabilitat política de qui li pertoca exercir el govern del país, que no cauran en la temptació d’entrar en el joc que se’ls proposa des de Bot.

Per cert, si aquesta política s’hagués aplicat al municipi de Tivissa durant els 23 anys en que CiU (amb sigles clares i sense emmascaraments) va governar el país, avui a Tivissa encara estaríem en l’època “cavernícola”.

Potser els veïns de La Serra d’Almos, Darmós i Llaberia no poden dir el mateix del govern municipal de Tivissa de l’any 1979 al 2003.

Jordi Jardí Pinyol

Si tens poca perícia, no hi poses l’atenció que cal, o l’eufòria de fer blanc t’encega, tens moltes possibilitats d’errar el tret. Els caçadors ja en saben d’això o n’haurien de saber.

I dic que n’haurien de saber perquè, vet aquí que a un dels caçadors més afamats de la vila li ha succeït el que a un autèntic “professional” no li hauria de passar mai.

El caçador en qüestió, avesat a denunciar a tort i a dret, qualsevol fet “punible” en el qual es pugui barrejar l’Ajuntament de Tivissa, ja sigui per acció u omissió, cert o incert, comes o no portat a terme, intencionat o involuntari … ara, suposo que per l’emoció de fer un blanc espectacular, se li ha escapat una bala i algú a quedat mal ferit!

Concretament, en aquesta cas, la denúncia anava adreçada, com sempre, contra l’Ajuntament de Tivissa. L’eina executora de la denuncia, també com sempre, els agents rurals de la Delegació de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre. L’objecte de la denúncia: envair i malmetre una zona forestal (concretament de la CUP 31, aquella que tant s’ha de protegir) de la seva propietat durant l’arranjament d’un camí municipal.

Però, amb les presses, males amigues a l’hora d’encertar el blanc per cobrar-se la presa, no han caigut, cap dels “vetlladors mediambientals intervinents” en que, l’autor de les obres d’arranjament del camí motiu de la denúncia era el propi Departament de Medi Ambient.

I clar, és inevitable fer-se certes qüestions:

Es tramitarà aquesta denúncia o es perdrà al calaix d’algun amic de la Delegació de Medi Ambient?

Es portarà a la Fiscalia de Medi Ambient, per part del responsable polític de la Delegació de Medi Ambient, com és habitual en situacions viscudes al nostre terme municipal?

S’enviaran notes de premsa als diaris per a denunciar i fer públics els fets?

Es demanaran responsabilitats polítiques i penals als autors dels fets denunciats?

I és que, tot plegat, ens ratifica que, val més apuntar amb la vista clara que enterbolida per una bullida de sang.

Jordi Jardí Pinyol