JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Ahir es va signar el pacte nacional per l’habitatge, el qual preveu la futura creació de
la Llei d’Habitatge en la que es contempla, en el seu article 42, la possibilitat d’expropiar vivendes (propietats privades) per posar-les a disposició del mercat de lloguer, encara que sigui contra la voluntat del seu propietari.

Anem bé, molt bé! Els que durant el llarg de la vostra vida heu estat capaços d’aconseguir uns estalvis suficients per comprar una vivenda pels vostres fills de cara al futur, els que heu obtingut una herència immobiliària, els que heu volgut invertir els vostres diners en habitatge com un mitjà de rendiment del vostre capital, correu el risc de que deixeu de ser els amos de la vostra propietat.

Ens diuen que els criteris per l’”expropiació” dels habitatges seran clars i objectius. Francament, quan veiem dia rere dia, algunes conselleries del nostre govern, aplicant els criteris d’assignació o denegació de subvencions, atorgament o desestimació de projectes, suport o impediment d’iniciatives … amb els criteris de sectarisme i pertinença a determinat entorn polític, em fa tremolar que segons qui pugui fer segons que o el que és el mateix, que tingui la potestat d’expropiar a algú altre.

Afortunadament el Consell Consultiu haurà d’aclarir si s’ajusta a la llei o no aquest article en qüestió i no tinc cap dubte que en determinarà la seva il·legalitat.I és que no hi ha un pacte nacional, ni d’habitatge ni de cap altra cosa, sense tenir en compte l’opinió de la força majoritària al Parlament de Catalunya i menys encara la voluntat popular. 

Jordi Jardí Pinyol