JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

 Ahir coincidien a quasi tots els mitjans de comunicació catalans dues notícies, encara que inconnexes, relacionades d’alguna manera.

La primera, el retorn a l’escola de la nena magrebina de Girona amb el seu corresponent mocador al cap.

 La segona, el dret de tots el immigrants a rebre cursos de català gratuïts.

Dues notícies com he dit, amb poc a veure entre elles però que, segons el meu entendre, denoten que ni el nostre país ni els seus polítics estan preparats per gestionar l’onada d’immigració que “patim o gaudim” i la que, en molta més mesura ens vindrà a sobre de manera imminent.

No puc entendre i molt menys compartir que, davant el xantatge dels pares d’una nena, els responsables d’educació i del centre docent, accedeixin a admetre-la al col·legi novament amb les condicions “imposades” d’una cultura i religió alienes a la nostra. Per cert, cultura i religió que, sense miraments ni contemplacions, discriminen sectariament a les dones.

Tampoc entenc que els immigrants (els espanyols també?) tinguin el “dret” de poder rebre cursets de català de manera gratuïta.

Tot plegat, el mateix que quan un català qualsevol, se’n va a viure i guanyar la vida a qualsevol indret del món: si no parles la llengua del país de destí i t’adaptes a la seva cultura i costums, senzillament et moris de gana.

Com doncs, en un país, on l’escola pública és laica, es permeten imposicions religioses, les quals a mes són vexatòries per les dones?

Com doncs, en un país on es “criminalitza” i critica els castellans que no parlen el català, es permet que el fet d’aprendre el català sigui un dret i no una obligació pels estrangers no espanyols?

Si els castellanoparlants volen aprendre català, ho han de fer passant per taquilla, per què no hi passen els de fora de l’estat?

Quantes vares de medir diferents tenim?

La por de que ens diguin racistes pot, en la majoria d’ocasions, més que el sentit comú. 

Jordi Jardí Pinyol