JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Durant les darreres setmanes, a sis mesos vista de les eleccions al Parlament Espanyol, hi ha una corredissa, per part del govern de l’Estat, de decrets, lleis, normatives … encaminades, segons els seus autors, a l’aplicació de polítiques socials.

Subvencions a vivendes a Andalusia, llibres de text gratuïts per l’ensenyament obligatori a d’altres comunitats autònomes, els famosos 2500 € per naixement de fills, nous incentius fiscals per l’adquisició de la primera vivenda … Molt bé tot!

Només ho espatlla el fet de la proximitat del març del 2008, moment en que s’ha de renovar el govern d’Espanya.

Ara tothom es vol apropiar de la paternitat de les anomenades “polítiques socials”, tal com ho han fet amb alguns símbols, himnes i identitats.

“Que si les polítiques socials són patrimoni de l’esquerra”.

“Que si la dreta les augmentaria en més mesura”.

Senzillament: comèdia!

Les “polítiques socials” són patrimoni de tothom que les aplica, i més en el segle XXI, en que parlar de dretes i esquerres està absolutament obsolet i és simptomàtic en voluntats que cerquen generar l’enfrontament i la crispació.

Però, per què comèdia? Doncs pel fet de que fer aquestes accions, portades a terme per qui sigui, pel senzill fet de l’escalfament electoral, sense saber si hi ha la capacitat econòmica per fer-ho, em sembla d’una irresponsabilitat fora de dubte.

Quan n’hi ha que parlen de pagar llibres de text de l’ensenyament obligatori, jo els dic que al nostre municipi ja fa tres cursos que es paguen els de l’ESO (i molts més els de primària) i recordar que fa tres anys, moment en que es va portar a terme aquesta iniciativa, no hi havia eleccions municipals en proximitat.

Això són polítiques socials, les que s’apliquen quan l’economia de l’administració competent ho permet, sigui la data que sigui. Quan es fan mirant el calendari electoral i sense tenir en compte la viabilitat econòmica, deixen de ser politiques socials i passen a ser, pura i dura, propaganda electoral.

Per cert, a nivell municipal, recordo, i tots podreu comprovar si guardeu el programa de govern repartit per les cases, que hi ha una sèrie de propostes fetes pel partit que gestiona el govern, que va suggerir accions com: 1000 € pel naixement o adopció d’un fill, 30 € mensuals per cada fill durant els tres primers anys, complement de les pensions més baixes dels jubilats, subvencions a famílies amb persones dependents, eliminació de la llicència d’obres per rehabilitació de vivendes, ajuts per la reforma d’establiments comercials, gratuïtat dels llibres de text als alumnes de batxillerat, subvencions al transport escolar no obligatori, beques per estudis universitaris, ordinadors portàtils pels universitaris, bonificacions del 100% de la llicència d’obres als joves, aportació del 10% del cost del lloguer dels habitatges de primera residència als joves …

Si les polítiques socials són patrimoni de l’esquerra, el partit que va fer aquestes propostes deu ser d’esquerra, però de l’extrema!

Ara haurem d’esperar a la seva aplicació. A veure si es fa en el moment que l’economia municipal ho permet o hi ha corredisses irresponsables de darrera hora que puguin hipotecar el recuperat equilibri econòmic.

La responsabilitat em fa pensar que no cal tornar a situacions caòtiques del passat si es fa una planificació acurada de les finances.

I així serà!

Jordi Jardí Pinyol