JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Aquesta bonica imatge que encapçala aquest escrit, en la que es poden veure els dos molins del “parc eòlic del Motarro”, està feta des de l’interior de la població de Tivissa, tot i que també l’hauríem pogut fer des de qualsevol altre dels tres nuclis que formen part del terme municipal, ja que des tots ells són perfectament visibles.

Personalment no em fan cap nosa, ens al contrari, on alguns hi veuen danys irreparables a mi (i repeteixo que és una opinió personal) m’hi sembla veure progrés.

Tot i això em pregunto: on són les pancartes, crits, manifestacions i, sobretot, les al·legacions dels mediambientalistes del nostre municipi, comarca i territori veí?

Potser és que els sembla molt bé la ubicació d’aquest “parc eòlic”?, posició molt legítima, d’altra banda. Però, per si algú no ho sap o no ho vol saber, caldria tenir en compte algunes consideracions importants:

1.- Si fem un cop d’ull a la famosa Xarxa Natura 2000, la qual marca els criteris a seguir a l’hora d’instal·lar aquest tipus d’infraestructures i les àrees a protegir, veurem perfectament que “el parc eòlic del Motarro” està envoltat i aïllat completament pel PEIN (Pla d’especial interès natural) de la Serra de Llaberia.

2.- Aquest parc no disposa de línia d’evacuació pel motiu abans enumerat.

3.- És rentable construir una nova línia d’evacuació per tan sols dos aerogeneradors? Permet la potència productiva d’aquests l’amortització de la seva construcció?

4.- És possible que tot plegat sigui la porta per construir un parc eòlic mol més gran que si faci rentable la construcció d’aquesta línia?

 Podria anar seguint, però em sembla que amb aquesta petita mostra ja n’hi ha prou. Només tinc ganes de saber si per evacuar aquest parc eòlic es permetrà construir una línia elèctrica que travessi el PEIN de la Serra de Llaberia o s’impedirà com es va fer amb la proposta de l’Ajuntament de Tivissa per electrificar el nucli de població de Llaberia.

Qualsevol resposta és possible! Més si tenim en compte els criteris utilitzats a l’hora de confeccionar la “magnífica” Xarxa Natura 2000. Jo no els tinc massa clars, però tinc la sensació que algunes especies d’aus només volen en municipis governats per determinat color polític.

Em pensava que alguns polítics podíem ser una mica animals, però ara resulta que, alguns animals també poden són una mica polítics. Ves per on!

Jordi Jardí Pinyol