JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Un nou curs escolar és a punt d‘iniciar-se. Les famílies i concretament les catalanes s’hauran de rascar les respectives butxaques per facilitar als estudiants de la família el retorn als respectius centres docents.

Catalunya serà, com en la majoria d’aspectes de l’economia domèstica, l’indret de l’estat espanyol on aquest retorn a les aules serà més car. Una de les principals despeses que representa per les economies familiars el retorn a l’escola en són els llibres de text. Més encara, si tenim en compte l’estratègia que fan servir les editorials, amb la permissivitat de les administracions responsables de l’ensenyament i educació, de no permetre la reutilització dels llibres d’un any per l’altre, introduint cada any canvis no substancials en els mateixos però suficients per no fer-los “aprofitables”.

En aquest marc, en que el canvi de llibres es produeix any si, any també, són només quatre les comunitats autònomes que financien els llibres als escolars de primària.

A Tivissa, municipi petit i amb possibilitats econòmiques reduïdes, l’administració de l’Ajuntament, assumint les responsabilitats del Departament d’Educació de la Generalitat, ha fet possible que les famílies es vegin afavorides per una política social decidida. Des dels anys 80 que es venen finançant els llibres dels alumnes dels col·legis de Tivissa i la Serra, en aquell moment el que s’anomenava EGB i que ara se’n diu primària.

D’aquest “benefici” sempre n’avien estat exclosos els alumnes de Darmós pel fet de no estudiar a centres docents del municipi i els que decidien escollir un altre tipus d’ensenyament diferent del públic.

Des de fa tres anys, aquesta mesura aplicada parcialment i d’una manera certament discriminatòria (no paguen impostos a Tivissa les famílies de Darmós i les que lliurement trien un ensenyament diferent del públic pels seus fills?) s’ha vist ampliada a tots els alumnes del municipi que s’hi han volgut acollir, siguin del poble que siguin i vagin al col·legi que vagin. A més, no només s’aplica als alumnes de primària sinó que s’ha ampliat als de l’ESO. Amb aquesta mesura són 135 els alumnes de primària i 62 els de l’ESO que les seves respectives famílies gaudeixen d’aquesta “inversió” de l’Ajuntament de Tivissa.

He estat cercant informació i no he trobat cap altre municipi de Catalunya que faci front al 100% d’aquesta despesa (si que n’he trobat alguns, pocs, que ho financien parcialment, fins un 50% com a màxim).

És doncs un orgull poder participar, amb l’immens esforç que representa per l’Ajuntament, en la formació de les nenes i nens del municipi i en ajudar a suportar el cost econòmic que això té per les famílies.

Esperem que els responsables polítics de l’administració de la Generalitat assumeixin aquesta competència que és seva i podrem, d’aquesta manera, destinar aquesta fons a fer altres polítiques de progrés.

Com veiem, les polítiques d’inversió social no són patrimoni de ningú i poden ser aplicades amb criteris discriminatoris o igualitaris, segons el tarannà de qui les porta a terme.

Jordi Jardí Pinyol