JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

L’únic que queda clar, com a conseqüència de les compareixences produïdes, tant al Parlament de Catalunya com a les Corts espanyoles, arrel dels greus problemes i incidències viscuts a Barcelona i Catalunya, és que no s’ha tractat només d’una apagada de subministrament elèctric, entre d’altres coses, sinó que aquesta ha estat una “apagada total”: s’han apagat les idees, els projectes, les solucions, les motivacions, les il·lusions…

S’han acabat les compareixences sense saber les causes de tot el que ha succeït, i és més, sembla com si no hi hagués cap interès en clarificar-ho per part de ningú.

Tot plegat una trista i vergonyosa realitat. Però permeteu-me la llibertat de dir clar i fort: Ja era hora!

No vull dir amb això que me n’alegri de les desgràcies dels altres (mal endèmic molt arrelat a casa nostra, tot sigui dit), però és que quan un ja n’està tip, acaba per dibuixar un subtil somriure al seu rostre amb l’aparició d’aquestes notícies que, segons on succeeixen, esdevenen notícies bomba.

Al nostre entorn n’entenem molt d’apagades, incendis, cues, desinversió… però malauradament no surt mai als telenotícies, ni a les portades dels diaris, ni tan sols tenim el nostre minutet de glòria a les emissores de ràdio.

Mireu! Amb el que costen 100 metres de la via de l’AVE, mitjà de transport que la majoria de terrícoles del nostre municipi, ni de la nostra comarca, no agafaran mai, es podria desdoblar la carretera C-44 del Molló fins el Coll de Fatges i ens estalviaríem, dia si i dia també, recorre-la a 30 km/h, al darrera d’un camió de mercaderies perilloses que ve o va cap a la planta química de Flix.

Amb el que va costar el famós i “exitós” Fòrum, hauríem pogut multiplicar per 10 el pressupost de tots els pobles de la Ribera d’Ebre durant les properes dècades.

Només són dos exemples, crec que prou gràfics, dels motius de la meva “moderada satisfacció” envers una situació puntual viscuda per la gent de la capital del país, quan els que som de segona al nostre país, les vivim a diari. Només demano que serveixi (il·lús de mi) per a que algú altre, dels que manen si pot ser, se n’enrecordi que als nostres pobles (Tivissa, La Serra, Darmós i Llaberia) i a la nostra comarca, la Ribera d’Ebre, també som d’aquest país i també ens passen coses, i no de quan en quan, malauradament, sinó que cada dia: llencem l’aigua bruta als barrancs (i contaminem) perquè els que han de fer les inversions en depuradores les tenen aturades, no disposem de terrenys industrials perquè els que l’han d’urbanitzar i portar a terme no ho fan, ens pica la mosca negra i ens diuen que ens hi hem d’acostumar, tenim el projecte eòlic més important de Catalunya aturat perquè, a l’amic de no se qui, no li dona la gana … Coses de la política!

Tot i això, els escolars del municipi tenen garantida la gratuïtat dels llibres de text fins als 16 anys, els nostres veïns poden accedir a internet gratuïtament mitjançant wifi, disposem dels serveis més barats de la comarca i segurament de Catalunya (contribucions, escola bressol, impost de vehicles, recollida selectiva de la brossa, etc) i per a tot això no ens ajuda ningú.

El dia que ens equiparin en drets, i no només en deures, amb els catalans de primera … que es preparin!

Per acabar, només dir que espero que els problemes d’infraestructures del nostre país es solucionin ben aviat, però si pot ser que aquest cop comencin a posar les solucions una mica més avall de la capital.

 Jordi Jardí Pinyol