JORDI JARDÍ, DE MICA EN MICA!

Em costa, algunes vegades, comprendre com l’encegament, l’ambició, l’avarícia i els interessos únicament personals poden fer que s’oblidi el pervindré de tot un poble per condicionar-lo a la satisfacció de veure l’”enemic” atrapat per les circumstàncies.

Ja heu pogut veure en l’article anterior com, una situació generada per un mateix s’utilitza per fer mal, desgastar i ridiculitzar l’adversari polític.

Tot plegat, però, en un atac ofensiu a la intel·ligència de les persones, a les quals no hi ha miraments a l’hora d’intentar fer-los creure el que calgui a canvi de posar en dubte, amb o sense motius, l’honorabilitat, capacitat i professionalitat de qui té conferida, democràticament, la responsabilitat de governar.

Afortunadament les herències perduren i la capacitat de discórrer de les persones evoluciona. Ara ja no n’hi ha prou amb quatre raspallades, dos paraules endolcides o en prometre el que no podem oferir.

Sempre he sentit que “rectificar és de savis” i que “més val tard que mai”.

Suposo que quan ja no queden arguments per paralitzar un projecte, quan s’ha perdut el nord buscant torpedinar-lo costi el que costi, quan totes les males arts per frenar-lo han fracassat et queda, agredint novament a la intel·ligència humana, fer veure com si tota la vida hagués fet el possible per que el projecte objecte d’atac passi a ser, de la nit al dia, positiu, vàlid i profitós.

Deixeu-me que per enèsima vegada apel·li a la intel·ligència humana:

-          Ple Municipal del 30 de setembre de 2003, l’oposició de l’Ajuntament de Tivissa vota en contra de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries per passar els terrenys del Molló de la qualificació de rústic a sòl industrial.

-          Ple Municipal de 31 de març de 2005, l’oposició s’absté en una moció presentada pels grups de CiU i Independents de La Serra a favor del desenvolupament econòmic de la Ribera d’Ebre i per l’execució immediat del polígon industrial del Molló.

-          Ple Municipal del 3 d’agost de 2006, l’oposició vota en contra de l’aprovació inicial del Pla Parcial del polígon industrial del Molló.

-          Ple Municipal del 22 de febrer de 2007, l’oposició s’absté en l’aprovació provisional del Pla Parcial del polígon industrial del Molló.

-          Ple Municipal del 24 d’abril de 2008, l’oposició vota a favor del conveni entre l’INCASOL, l’Ajuntament de Tivissa i l’Ajuntament de Móra la Nova per l’execució del polígon i la promoció del sòl industrial del Molló.

Reflexions de l’oposició?

No, no, i sempre no!          

Ep!, però ara que arriben eleccions (ple del 22/02/2007) ens abstenim no sigui que algú ens ho recordi.

Ara ja serà inevitablement, mal que ens pesi, una realitat, ara que això ja no ho atura ningú, cal que ens apuntem al carro (ple del 24/04/2008) i que sembli que hem segut els únics impulsors.

La intel·ligència humana es pot posar en dubte, es pot jugar amb ella i es pot trepitjar sense miraments, ara bé d’aquí a que es perdi, posteriorment, la memòria hi ha un abisme.

Això si, sempre es pot anomenar com “aportació temporal i puntual, amb canonada desmuntable i reversible” al transvasament de l’Ebre.

I no passa res!

Jordi Jardí Pinyol

L’arquitecte municipal és una professional lliberal, la qual treballava, fins fa poc, de manera externa a l’Ajuntament. Això significa que facturava a l’Ajuntament els seus honoraris, el qual, amb absoluta puntualitat, li abonava amb plena satisfacció per la tasca ben realitzada. Aquesta professional, com qualsevol altre autònom, abonava periòdicament i de manera ininterrompuda les quotes a la Seguretat Social corresponents.

És arrel d’una inspecció realitzada per la Seguretat Social al nostre Ajuntament, així com als de la resta de la comarca que, aquest darrer organisme determina que aquesta contractació no s’ajusta als criteris que aquesta administració considera adients i reclama a l’Ajuntament de Tivissa les quotes corresponents als darrers cinc anys, curiosament el temps que l’actual govern municipal porta exercint aquesta responsabilitat.

S’ha fet molta demagògia, s’han dit moltes mentides, i s’ha intentat enganyar una vegada més l’opinió pública, el que no s’ha dit i cal que sigui conegut, són diverses coses a tenir en compte:

1.- L’actual tècnica municipal no va ser contractada per l’actual equip de govern, sinó que per l’anterior, concretament l’any 2002.

2.- En cap cas s’han variat els serveis que presta a l’Ajuntament que, són els mateixos que en el moment que va ser contractada se li van encarregar.

3.- Tots els tècnics contractats amb anterioritat a l’actual (evidentment per l’equip de govern anterior a l’any 2003) ho van ser amb els mateixos criteris i relació laboral que l’actual.

4.- Tots els municipis de la Ribera d’Ebre i la immensa majoria dels més de 900 municipi petits de Catalunya es troben en la mateixa situació que el nostre.

En definitiva, una vegada més, malauradament hem de fer front a les herències del passat, això si, en aquest cas amb la fortuna que el període d’inspecció per part de la Seguretat Social no pot anar més enllà de cinc anys, ja que si no hagués estat així l’Ajuntament hauria hagut de fer front al pagament d’endarreriments des del primer dia en que es va contractar el primer tècnic municipal, allà pels anys 80.

Ja hem resolt el problema, hem corregit, una vegada més, una altra mala herència del passat i hem aconseguit, i això és el més important, que l’opinió dels tècnics prevalgui, serveixi d’assessorament i condicioni l’acció política.

El que no tinc tant clar és si sempre ha estat així!

Jordi Jardí Pinyol

Quan l’equip de govern municipal resultant de les eleccions del 2003 va poder comprovar, al projecte per construir una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), que aquesta s’havia d’ubicar, a proposta del govern anterior, a pocs metres de la Plaça de la Baranova, ens va provocar un seguit de reaccions, a saber:

La primera de sorpresa, no per la ubicació proposada, que també, però és que uns anys després d’assumir la responsabilitat municipal ens varem assabentar de que hi havia a les dependències municipals un projecte de l’esmentada depuradora. I ens en varem assabentar perquè els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua ens ho van comunicar i ens en van ensenyar un exemplar, això si, després d’informar-nos que uns anys abans, durant la legislatura 1999-2003 havien lliurat a l’Ajuntament de Tivissa un exemplar del projecte esmentat. Va ser aleshores quan ens varem començar a explicar la molta documentació que no existia als arxius municipals i que teníem constància que hi hauria de ser.

La segona de perplexitat, per la pròpia ubicació, al costat mateix de l’indret més emblemàtic del nostre poble, el mirador de la Plaça de la Baranova. A més de poder-se veure les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, la Serralada del Montsant, les Serres de Pàndols i de Cavalls, el Pas de l’Ase i la Cubeta de Móra, ens volien afegir, en un primaríssim pla, una magnífica panoràmica de l’estació depuradora per acabar d’arrodonir els paisatge.

La tercera d’incredulitat, pel fet que no s’haguessin tingut en compte, a l’hora de proposar aquesta ubicació, aquells vents dominants que ens havien de portar els “efluvis mortals de la Enron” des del Molló. Els mateixos vents que fan inofensiva “la Enron de Vandellòs” i els mateixos que, amb la construcció de la depuradora al lloc inicial, ens haurien “empudegat” eternament pels segles dels segles.

Tot i la sorpresa, perplexitat i incredulitat que aquesta “herència” ens produïa, es va optar en aquell moment per no polemitzar i treballar, que és el que millor sabem fer, per fer prevaler el sentit comú i cercar un nou emplaçament. Negociant, conversant i dialogant amb l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i amb l’absoluta col·laboració, predisposició i participació d’aquests dos organismes, s’ha trobat un nou indret que, molt més allunyat de la població, és de molt més fàcil accés, no distorsiona el paisatge, no ocasiona molèsties als veïns i no coarta ni condiciona les possibilitats de desenvolupament urbanístiques futures.

I ara, tot just ara, els que en el seu moment, amb desafortunat desencert, crearen un problema que els seus successors, com amb moltes altres ocasions, hem hagut de solucionar, volen donar lliçons de com i quan s’han de fer les coses.

Afortunadament la dita “la feina ben feta no té fronteres” és la que ens ha portat a resoldre una situació que ens hauríem pogut estalviar des de bon inici, només amb la senzilla aplicació del sentit comú.

Un sentit comú que a vegades, sovint, s’ha utilitzat més aviat poc!

Jordi Jardí Pinyol

Tot just un dia després que el Nòbel de la Pau i President Intergubernamental sobre el Canvi Climàtic, va manifestar, davant la vice-presidenta del Govern en funcions que, no es pot descartar l’energia nuclear com alternativa als combustibles fòsils (petroli, carbó i gas natural) si volem reduir les emissions de CO2, es va conèixer la intenció del govern central de no prorrogar la vida útil de la central nuclear de Garoña.

Per la seva part, França i el Regne Unit han signat un acord pel desenvolupament conjunt de la pròxima generació de centrals nuclears. Acord que suposa un pas endavant cap al retorn a aquesta font d’energia i que tindrà conseqüències significativament positives en la política comunitària a nivell ambiental, d’investigació i de desenvolupament.

Garoña és una central petita i no representa una pèrdua de potència massa significativa pel mapa energètic estatal, però que ha de passar amb els successius tancaments de centrals a la resta de l’estat espanyol.

La decisió de l’Executiu espanyol del progressiu tancament de totes les centrals nuclears representa una irresponsabilitat greu: destrueix valor per a la societat, complica la consecució dels objectius de reducció d’emissions assumides al Protocol de Kyoto i augmenta el cost social de les mateixes, situa a les empreses espanyoles i catalanes en clara desavantatge en la carrera tecnològica, aprofundeix les diferencies polítiques amb les potències europees i, a més, és inútil des del punt de vista de la gestió dels riscos nuclears, que no entenen de fronteres.

És sabut que a França el 80% de l’energia elèctrica produïda és d’origen nuclear i els països europeus més desenvolupats (Finlàndia, Suècia, Anglaterra i la pròpia França) han anunciat ja un ambiciós programa de noves instal·lacions de darrera generació.

Tot plegat apunta a que, si no es reacciona a temps caldrà que, a més del transvasament del Roine, caldrà duplicar, triplicar o quadruplicar la línia d’alta tensió d’interconexió elèctrica amb França.

La política “progre” d’apuntar-se a la moda del moment, sense tenir un horitzó ben definit serveix, només, per satisfer i mantenir en silenci els que pinten llençols amb expressions alarmants, criden a pulmó lliure qualsevol disbarat i alerten de la fi del món immediata.

Mentre tant, la resta de ciutadans del país paguem, el gust i les ganes, per rebre uns subministraments deficients i sense garanties.

Cal estalviar aigua i energia, cal fer polítiques de conscienciació, però no només i potser ha arribat l’hora de ser una mica més valent enlloc d’estar només pendent de ser el més simpàtic de la colla.

Jordi Jardí Pinyol

Com si d’un rodet es tractés, els primers sondejos de la nit electoral indicaven que una majoria absoluta socialista era possible. Afortunadament no serà així!

A hores d’ara, amb un diputat de la circumscripció de Barcelona ballant, es pot afirmar que els socialistes seguiran governant a Espanya, però … com i amb qui?

Ens esperen dies de diàleg, de converses, de negociacions però, un cop superats aquests, l’aritmètica continuarà dient que el “tripartit” no suma i que algú o altre haurà d’entrar en joc. Espero que des de la seu dels socialistes espanyols detectin el sentit comú i el senderi de la tercera força política en aquestes eleccions i que es deixin “aconsellar” per la força tranquil·la de Catalunya. Ja ho veurem!

Pel que fa al nostre municipi, Tivissa, hem vist com el PSC “engolia” literalment als seus dos socis del tripartit i els provocava davallades espectaculars: ERC patia una caiguda del 51,3% (de 302 vots a 148) i ICV baixava un 20,7% (de 116 vots a 92). Mentre tant, Convergència i Unió obtenia els millors resultats dels darrers 20 any, amb una pujada del 10% (de 290 vots a 318) .

Pots veure els resultats del municipi de Tivissa a aquesta adreça:

http://www.3cat24.cat/especials/generals2008/mun/0943150.htm

Varem anunciar fer respectar Catalunya si érem decisius a Madrid. El temps, no massa llarg, ens dirà si realment ho som o no. Mentre això es decideix, vull felicitar a tot el municipi de Tivissa, a tota la seva gent, per la demostració de democràcia exhibida amb una massiva i pacífica participació, i agrair la confiança dipositada en “la força tranquil·la de la intel·ligència”.

Gràcies a tots. Catalunya s’ho val!

Jordi Jardí Pinyol

Ahir es va celebrar el segon i darrer debat (gràcies a Déu), entre els dos únics candidats a presidir el govern d’Espanya a partir del 9 de març. Al menys, després de veure la manca de respecte cap a la resta de forces polítiques, les quals han estat apartades judicialment de l’oportunitat de defensar els seus projectes i posicionaments envers els propers quatre anys.

Tot i això, el que va poder quedar molt clar ahir a la nit és que Catalunya, per aquestes dos candidats és, tan sols, la munició necessària per malferir-se l’un a l’altre. Que si la llengua, que si l’AVE, que si rodalies, que si l’aigua, que si … Però a l’hora de la veritat, ni l’un ni l’altre (són exactament iguals i representen el mateix) tenen la més remota idea de que és Catalunya, ni de quines són les seves necessitats. I el que és pitjor, ni tan sols els preocupen.

D’altra banda, el divendres passat vaig poder observar, amb certa sorpresa, això si, com els cinc candidats dels cinc grups polítics catalans amb representació al Congrés dels Diputats, s’esbatussaven. Bé, cinc no, quatre: el PP i els tres satèl·lits del PSOE. Quatre que, fins i tot en algun moment algun d’ells, es permetia el luxe d’”insultar” als votants d’altres formacions polítiques, tot plegat en una posada en escena mancada de propostes i carregada de retrets i mirades al retrovisor. Tot plegat adobat amb una manca de respecte, constant i permanent, per part de tots quatre, trepitjant i interrompent sistemàticament els arguments dels altres, el que al marge de la manca de contingut, denota una tarannà obsolet, barroer i impropi dels que s’autoproclamen progressistes i dialogants.

Menys mal que, no sense dificultats, enmig d’aquesta sobredosi de manca de respecte i absència de projecte, emergia de tant en tant, quan el deixaven parlar, el candidat de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida posant damunt de la taula les propostes del sentit comú, tocant de peus a terra.

Gràcies Duran! Hi haurà qui discrepi dels continguts exposats. Hi haurà qui no estigui d’acord amb les teves propostes. Només faltaria! Ara bé, no crec que a ningú li hagi quedat cap dubte que, a més del què també compta el com. I Duran ens va ensenyar, els va ensenyar, com: respecte, diàleg, tolerància …

Duran, molta sort diumenge, però sobretot molta sort en el futur.

Jordi Jardí Pinyol

 Aquests dies, ja en plena campanya, lògicament tant el PP i encara més el PSOE volen fer veure que són les úniques dues opcions que es presenten en aquestes eleccions i com a molt ens toleren a la resta. Això sí sempre i quan es posin al serveis dels uns o dels altres.

Doncs bé, que quedi clar que ni amb els uns ni amb els altres, ni amb el PP ni amb el PSOE tenim cap compromís. Els catalans  tenim les mans lliures per fer el que convingui a Catalunya, d’acord a com ho entenem nosaltres. Aquest és l’únic compromís: Catalunya i la seva gent. Totes les persones, sense distincions, compten per a nosaltres, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin.

Tanmateix el PP i el PSOE, que semblen diferents, sempre son a punt per posar-se d’acord per limitar els nostres interessos. I no parlo dels de CiU, sinó dels de Catalunya i de la seva gent. Ho han fet en el passat i els costarà molt poc tornar-ho a fer en el futur. No demano votar contra ningú, demano votar a favor d’un projecte que situa Catalunya i la seva gent com a prioritats.

Respectaran Catalunya, tots els seus municipis i la gent que hi viu. Per això cal que a tots els quedi molt clar: “Un pacte entre perdedors pot configurar un govern, tal com han fet a Catalunya, a la Ribera d’Ebre i com han intentat a alguns pobles de la nostra comarca (alguns amb èxits i a d’altres, no!), però mai, absolutament mai, un pacte entre perdedors, podrà esdevenir un guanyador”.

Jordi Jardí Pinyol 

El paper ho aguanta tot, els polítics ho sabem i ho fam servir. Ara bé, de que el paper ho aguanti tot a que la creença que la ignorància manifesta de la ciutadania permeti aixecar-los la camisa, hi ha un abisme.

Un abisme que alguns se salten amb una facilitat pròpia dels més àgils saltimbanquis, amb una demostració de menyspreu cap a la intel·ligència de les persones que supera tots els llindars de la moral, l’ètica i el respecte.

Si em votes 400 €…, si guanyo revocaré les lleis que van fer els altres…, amb el teu suport no farem la interconnexió elèctrica amb França però farem tres centrals de cicle combinat a Girona…, si ens ajudes farem infraestructures però no el quart cinturó i ens manifestarem en contra després de signar l’autorització corresponent …

La subhasta ja ha començat, i sense pretendre ser objectiu, es divisa una teranyina d’enganyifes encadenades les unes amb les altres difícil de pair. Ja veurem si el criteri popular de Catalunya es deixa seduir pels cants de sirena del PP o dels tres PSOE’s (PSC, ERC i ICV) que es presenten a casa nostra.

Ara bé, si el que es cerca és un retorn al dia a dia equilibrat, a la solució als problemes quotidians … les opcions d’escollir es redueixen.

Us convido a viure atents la propera campanya electoral. A vegades els missatges no estan en el que es diu sinó en com i quan es diu.

Jordi Jardí Pinyol

En el darrer Ple de l’Ajuntament de Tivissa es van aprovar inicialment el plec de clàusules administratives particulars i la convocatòria d’un concurs per procediment obert i licitació d’un contracte en règim de concessió administrativa per la instal·lació d’un parc fotovoltaic al terme municipal de Tivissa.

L’indret escollit és la zona del Castellet de l’Esteve. Un espai dels Comuns de la Vila, al límit amb el terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, molt prop de l’indret on estan ubicades les centrals nuclears i la central tèrmica de cicle combinat (aquella que segons alguns ens havia de matar a tots si es posava a Móra la Nova i que ara genera més de 150 llocs de treball a Vandellòs).

El resultat de la votació en el Ple va ser de cinc vots favorables (els quatre regidors de CiU i la regidora Independent de La Serra d’Almos) i tres vots en contra (els tres regidors d’ICV). El regidor d’ERC va excusar la seva assistència.

El grup que va votar en contra, ja va anuncia a més, la seva voluntat de presentar al·legacions. Rés de nou d’altra banda, quan han promogut la judicialització de la vida política municipal des del precís moment en que el poble, sobirà, decideix canviar el govern municipal l’any 2003 i ratificar-ho per segona vegada l’any 2007.

L’estratègia de fer fracassar qualsevol iniciativa, cercant la complicitat dels governs amics, tant comarcal com català, per poder escenificar una ineptitud de qui governa és una manera frívola, grollera i gens ètica de fer política. Però en tant que legal … Per cert, les complicitats de governs amics, per destruïr enlloc de construir, costen de trobar … i cada vegada més!

Contenciosos contra la piscina climatitzada, vots sistemàticament en contra del polígon industrial del Molló, oposició frontal a piscina municipal de Darmós, oposició al dispensari mèdic, centre de dia i casal d’avis, enfrontament a la creació de terrenys urbanitzables a La Serra, Darmós i Tivissa, negativa a dotar de serveis a Llaberia, ferotge oposició al parc eòlic … en definitiva, un sender trillat cap a les portes dels jutjats.

Resultat: sentències favorables a l’equip de govern actual, alguna que altra estirada d’orelles als impulsors dels procediments judicials i, el pitjor de tot, retards en l’execució dels projectes.

El polígon industrial del Molló va sortir a licitació aquesta setmana passada, el parc eòlic es troba en la seva darrera fase de tramitació, el centre de dia, casal d’avis i dispensari mèdic s’inaugurarà abans de l’estiu, La Serra, Darmós i Tivissa disposen de nous terrenys urbanitzables, Llaberia ja disposa de la nova xarxa de serveis, la piscina de Darmós fa tres estius que funciona i la climatitzada de Tivissa, encara aturada, es passeja, com no, pels jutjats.

Faig un esforç per recordar alguna aportació en sentit positiu, per part dels “progressistes a l’oposició” en tota l’anterior legislatura i en el que portem transcorregut de la present, i soc incapaç de recordar més enllà d’una moció en favor de les dones maltractades i una altra donant suport a les parelles i matrimonis homosexuals. Un brillant repertori, sense dubte!

En l’objectiu d’aturar el progrés municipal han fracassat, en el d’alentir-lo, enhorabona, han reeixit.

Tot i que ja no em sorprèn rés i de ningú, alguns dubtes em queden encara: els hi quedarà algun punt de suport per fer palanca a l’hora de fer “mal” al govern municipal i, de retruc i sense miraments, a tot el municipi?

Espero que no!

Quasi sempre el sentit comú s’acaba imposant i l’encegament, sovint, porta a realitzar accions difícils de comprendre, fins i tot “pels teus”!

Que hi haurà més “guerres”, no en tinc cap dubte, ja les han anunciat!

Però, amics, dos no es barallen si un no vol. I nosaltres ja fa dies que hem desistit de jugar a jocs pels quals no estem preparats, i tenim molt clar que no ens podem permetre el luxe de malbaratar ni un gram de l’energia que necessitem per fer progressar els nostres pobles.

El nostre municipi avança! El nostre municipi avança en la bona direcció! El nostre municipi avança recuperant la cordialitat entre els seus pobles!

Un cop demostrat que el sentit és el correcte i la direcció la més adequada, ens resta saber si s’afegiran altres motors que ens confereixin més velocitat de creuer.

Esteu tots convidats a empènyer amb la força de que disposeu i als que ens vulgueu aturar, aneu en compte de no caure sota les rodes. Podríeu prendre mal!

Jordi Jardí Pinyol