PER QUÈ LI CREIX EL NAS A PINOTXO?

2 12 2008

Suposo que ja ho sabeu. N’anirem parlant … no?

pinocho.jpg

Molt aviat!



VOLEN APLICAR LA LLEI … QUINA, LA DE L’EMBUT?

19 11 2008

embut.jpg

Fa tot just dues setmanes que els regidors a l’oposició d’IC-Verds van sol·licitar a l’Ajuntament de Tivissa la celebració d’un Ple Extraordinari per a debatre i, si s’esqueia, aprovar una moció instant a l’alcalde (de moment un servidor), la secretària i la Junta de Govern Local a complir escrupolosament la Llei en l’exercici de les seves atribucions públiques.

Com no podia ser d’altra manera, aquesta moció, va ser aprovada per unanimitat. Tot i que els arguments per presentar la moció no eren compartits per l’equip de govern, ja que faltaven, com va sent habitual en la praxi diària de l’oposició, a la veritat (és a dir mentien, siguem clars!), el fet de complir les lleis és inherent a qualsevol responsabilitat pública.

Ara bé, d’aquí a que es posi d’exemple la gestió al capdavant del municipi  protagonitzada pels que ara ocupen, per segona legislatura consecutiva, l’oposició hi ha anys llum de distància al que podem entendre tots com a model de gestió. Això si, els escrúpols i la vergonya s’han de tenir per mostrar-los i no tenir-ne per ser capaç de fer segons quines afirmacions.

Només voldria concloure amb unes propostes de cara al futur:

1.- Que la secretaria, l’alcalde (un servidor, altre cop), els regidors de l’equip de govern complim amb la llei en l’exercici de les nostres funcions públiques. No crec que ens costi massa, ho fem per obligació i també per devoció.

2.- Fer extensiva aquest requeriment a la resta de membres de la corporació, en el compliment de les seves funcions públiques i, també, en la seva vida privada.

Per tirar la primera pedra s’ha d’estar lliure de culpa!

I per cert, la llei de l’embut, al municipi de Tivissa, va ser abolida per decisió popular el maig de 2003.

Jordi Jardí Pinyol



CATALUNYA LLIURE?

10 09 2008

reg1000601_img1_03-09-2008_15-14-53.jpg

Pregunteu-ho, nogensmenys, al Molt Honorable del nostre país i, àdhuc, als qui l’han fet President.

Parlar-ne poc, pensar-hi sempre i treballar-hi cada dia!!! Tot el contrari del que fan els que ens “governen”.

A pesar d’ells, els que prioritzen les cadires al país, en un dia com avui, els que encara tenim la creença que “no hi ha mal que cent anys duri”, gosem dir:

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Jordi Jardí Pinyol

estel16.gif



1 DE SETEMBRE. TOTS AL METGE!

2 09 2008

despertador.jpg

S’ha de reconèixer: som una colla de desagraïts! Mentre mig món es mori de gana i s’ha d’embarcar en pasteres per, jugant-se la vida i la dels seus, amb molta sort poder malviure explotat per un empresari aprofitat que només es preocuparà del seu rendiment i mai dels seus drets i sou, nosaltres (alguns) parlem de l’angoixa que ens provoca haver de tornar a les nostres obligacions laborals després d’un més de vacances (pagades).

Veig pàgines de diaris senceres, programes de televisió, grans espais dins els telenotícies dedicats a compadeixer als que passen pena l’1 de setembre. És per això que tenen tant èxit les consultes dels psicòlegs i els tractaments que proposen, encaminats a l’autoconsol.

Excuses com: hem d’aprendre a conèixer-nos a nosaltres mateixos, ens hem d’acceptar tal com som, els nostres pares no en van saber prou o no ens autodediquem prou temps … ens van la mar de bé per justificar el que és injustificable.

És igual si el que som és uns absoluts egoistes impresentables que només ens sentim satisfets quan ens extasiem gaudint dels nostres capricis fets a mida. El cas és que l’únic que importa és ser feliç, treballar el mínim per poder sentir-se realitzat, ser molt ric i tindre una aparença física que s’ajusti als cànons de la bellesa de cada moment.

Amb aquest panorama cada cop més generalitzat, propugnat i fet dogma, la responsabilitat, l’esforç i el deure són gairebé conceptes que insulten segons quins oients, per passats de moda i associats al conservadorisme més ranci i recalcitrant.

El model del professional que ha pencat hores i hores per fer la feina ben feta i al final de la trajectòria rebre el corresponent reconeixement ha passat a la història, és mort!

Ara qui treballa hores i hores és un pringat. El model que triomfa és el de fer la viu-viu, ser llest, un trepa i, sobretot, agafar-se la baixa per angoixa laboral.

Així ens va!

Jordi Jardí Pinyol



FRONT COMÚ DELS EQUIPS DE GOVERN DELS CINC AJUNTAMENTS DE L’ÀREA NUCLEAR DE VANDELLÒS

28 08 2008

 vandells2-253x190.JPG

Amb absoluta voluntat constructiva i amb la intenció d’evitar l’alarma social iniciada des d’altres sectors, els cinc equips de govern de l’àrea nuclear de Vandellòs han redactat un comunicat conjunt amb l’objectiu de revisar els mecanismes de comunicació entre les operadores de la central nuclear, les administracions públiques competents i els organismes reguladors envers les administracions locals. Aquest front comú va encaminat a millorar la informació a que tenen dret tos els nostres veïns i veïnes, així com els seus interessos i seguretat. Sempre defugint els oportunismes polítics del tot desafortunats emesos en els darrers dies i que, lluny d’aportar solucions, generen més problemes dels reals i ja existents.

A continuació es transcriu íntegrament l’esmentat comunicat:

 

COMUNICAT CONJUNT DELS AJUNTAMENTS DE VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT, TIVISSA, L’AMETLLA DE MAR, PRATDIP I MONT-ROIG DEL CAMP DAVANT EL DARRER INCIDENT PRODUÏT A LA CENTRAL NUCLEAR VANDELLÒS II

Els alcaldes i equips de Govern dels Ajuntaments de Mont-roig del Camp, Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, Pratdip i Tivissa volen mostrar el seu descontent amb la situació viscuda el passat 24 d’agost, arran de l’incendi que va afectar la central nuclear Vandellòs II i que va suposar l’activació del Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) en fase 0.

Els Ajuntaments signants es mostren preocupats per l’incident i, especialment, pel protocol d’actuació que es va seguir per comunicar els fets als municipis de la zona d’influència de la central nuclear, de la qual Mont-roig del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, Pratdip i Tivissa formen part.

Els Ajuntaments signants consideren excessiu el temps que es va tardar en comunicar els fets a les autoritats locals, ja que no es va rebre la notificació de

l’incident fins passada gairebé una hora i mitja de l’incendi, a través d’una trucada telefònica per part de la Subdelegada del Govern a Tarragona, que ens van comunicar l’activació del PENTA.

En aquell moment, els Ajuntaments signants van activar el protocol previst en aquests casos, el Pla d’Actuació Municipal d’Emergències Nuclears (PAMEN).

Aquests van ser desactivats una hora més tard, arran d’una nova trucada de la

Subdelegada del Govern comunicant la desactivació del PENTA. Posteriorment, es va rebre un comunicat per escrit de l’incident, mitjançant fax emès per la mateixa Subdelegació.

La majoria dels Ajuntaments signants troben a faltar informació directa i exhaustiva per part de l’empresa que s’encarrega de l’explotació de la central nuclear Vandellòs II, Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que fins a més de quatre hores després de l’incident no va enviar un breu i poc aclaridor sms per informar dels fets.

Les explicacions per part de la central nuclear a la majoria dels ajuntaments del radi d’influència de la nuclear no es van produir fins a més de 24 hores després, i posteriorment al ressò mediàtic de l’incident.

Els Ajuntaments signants consideren que la proximitat de la central nuclear Vandellòs II a la població, especialment en una època com l’estiu quan aquesta es multiplica considerablement pel turisme, requereix d’una major transparència i un seguiment dels fets per part dels diferents organismes implicats. Només així es podrà garantir l’adequada resposta de les autoritats i serveis públics a la població davant una situació d’emergència.

Els Ajuntaments signants volen mostrar la seva preocupació davant una situació de falta de transparència informativa que, lamentablement, es ve repetint i de la qual n’hem tingut un altre exemple recent arran del descobriment de la presència de partícules radioactives a l’exterior de la central nuclear d’Ascó I, detectada el passat mes de novembre.

És per això que els Ajuntaments signants demanen a les institucions implicades, el Govern de l’Estat i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la revisió de les actuacions a seguir en casos d’emergència nuclear.

Els Ajuntaments signants també demanen un major compromís a Endesa i Iberdrola, com a empreses propietàries, i a ANAV, com a empresa explotadora de la central nuclear Vandellòs II, per mantenir informades a les autoritats competents davant situacions que poden desembocar en risc per a la població.

Sense voler crear alarma social, i precisament per evitar-la, els Ajuntaments signants volen obrir el debat entorn a instal·lacions com la central nuclear Vandellòs II, que per la seva activitat mereixen un tractament i seguiment minuciós per part de les autoritats. Per aquest motiu, els Ajuntaments implicats han sol·licitat al Ministeri d’Indústria que avanci la reunió de la Comissió de Seguiment de la central nuclear Vandellòs II, prevista inicialment per al proper 17 de setembre, i que aquesta sigui convocada el proper 10 de setembre.

Els Ajuntaments signants esperen que no es minimitzin les causes que han desembocat en els fets del passat 24 d’agost, i que segons s’apunta obligarà a

mantenir la central nuclear Vandellòs II parada durant setmanes.

Igualment, els Ajuntaments signants demanen una acurada avaluació tècnica dels fets per procedir al seu aclariment, evitant que es torni a repetir.



SOLS I ABANDONATS!

22 08 2008

ladron.gif

És realment lamentable i sobretot preocupant veure com les prioritats d’alguns polítics posen en perill la integritat física de les persones, la seva propietat privada i la seva llibertat.

Es posen càmeres a les comissaries de policia i als carrers es produeixen aldarulls, destroces, assalts, robatoris, intimidacions, violacions, tràfic de drogues … això si, el que cal és “controlar al controlador”.

Mentre tant, entre decisions erràtiques i inaccions manifestes, veiem impotents, al nostre poble com, aquesta mateixa setmana, s’ha assaltat establiments públics, s’ha entrat a robar a masies, s’han sostret vehicles, s’ha furtat maquinària agrícola i el combustible d’aquesta.

Els fets són greus, però més greu i trist és encara escoltar per part de les víctimes: “No ho he denunciat … no serveix per a res!”.

I és que és cert! Estem desemparats! Els responsables de mantenir la seguretat ciutadana no compleixen amb la seva obligació, amb una deixadesa manifesta i fent mostra d’una incompetència insultant.

Ja n’hi ha prou! Al nostre poble l’escalada delictiva va en constant augment i veiem com la gent innocent, la que pateix aquest atacs constants contra la seva llibertat, es resigna a tenir la sort de que no li toqui el torn.

És lamentable que en un poble com el nostre, en que tots sabem qui són els autors de la majoria dels fets delictius que succeeixen, renunciem a posar-ho en coneixement de les autoritats.

Allò tan pràctic (i covard) de “jo no he vist res” ens portarà a fracassar com a societat organitzada i avançada. Potser ha arribat l’hora de dir prou. Siguem una mica responsables, solidaris … valents. No hi ha d’haver lloc a la nostra societat pels “paràsits” que, sense cap esforç, viuen del sacrifici i la constància de la gent innocent.

Ja se que, també a casa nostra, hi haurà qui considerarà aquest escrit com una provocació, sobretot per aquells que pensen que la “policia només tortura i assassina!, que els Mossos són tots uns fills de …! És el que diuen, públicament i sense cap mirament, cada un dels dies de la seva vida. Alguns d’ells tenen o han tingut o han pretès tenir representativitat pública. Déu ens en lliuri!

Cadascú tenim el nostre concepte de llibertat. El meu comença en el fet de no pertorbar la llibertat de l’altre i que l’altre no pertorbi la meva. I això comença en els fets més bàsics de la vida quotidiana: aparcar damunt la vorera i que el vianant de torn no hi pugui transitar, obrir deliberadament la porta de casa per que el gos surti a fer les seves necessitats al carrer amb el risc que alguna criatura jugant s’empastifi, llençar les escombraries a qualsevol banda per a que ho reculli un altre … Petits detalls de llibertat? O grans mostres d’incivisme?

Per això hi ha lleis i normes, per garantir la llibertat. El tot s’hi val és una altra cosa i fomentar-ho condueix a situacions a vegades irreversibles.

Jordi Jardí Pinyol



I ESPANYA? COM SEMPRE!

5 08 2008

cataloniaisnotspain.jpg

Brutal! És envejable la capacitat dels espanyols, encara que sigui posant-se en evidència, d’enfrontar-se i encarar-se amb qui i el que calgui, per defensar la indissoluble unitat del seu (algun no tan seu) territori.Els vermells i els blaus, els dretans i els esquerrans, els “sociates” i els “peperos”, no se’n poden estar, quan cal, tots són “Manolo el del bombo”.
Espanya s’uneix davant de qualsevol gest dels catalans cercant la supervivència nacional, és a dir davant de qualsevol gest dels catalans quan cerquem la nostra dignitat nacional.
Fa poques setmanes Air Berlin, companyia aèria que un servidor no utilitzarà mai, ni per salut, es va mofar de tot un país, la seva llengua i la seva historia. Fem un esforç imaginatiu i traslladem aquesta mofa de barri i situem en l’ull de d’huracà l’Espanya profunda de El Mundo i El País, la de la COPE i la SER, ja sabeu, la d’aquí al costat … i l’Air Berlin de torn fent mofa del castellà.
Deu ens guardi dels insults, agressions, boicots i d’altres que hagués patit! Algú creu que hauria pogut seguir desenvolupant el seu negoci al país dels toros?
Per això, els espanyols, sempre ens neguen i ens seguiran negant el dret a defensar-nos perquè és el camí més curt per negar-nos el dret a existir com a país.
En un país normal Air Berlin no tindria cap opció comercial i els seus dirigents s’haurien hagut d’afanyar a abaixar-se els pantalons una i mil vegades si volien sortir de casa.
I tot just en un estiu en que “la roja” ha guanyat l’Eurocopa, Nadal és número 1 del món i Sastre ha guanyat el Tour. I això a les portes d’uns Jocs Olímpics on sentirem com els nostres veïns de l’altre costat de l’Ebre escolten el seu himne i veuen volar al vent la seva bandera, fins i tot quan algun dels nostres esportistes s’alci amb el triomf. En aquell moment serà igual si és de Barcelona, Tortosa o la Seu d’Urgell … serà única i exclusivament espanyol. Que hi farem!
Tot plegat, a que volem aspirar si, quan pretens mantenir una conversa en aquest sentit amb algun espanyol de tota la vida i et diu: “¿Que quereis los catalanes si teneis como presidente al mas español de los españoles?”.
Et queda una cara tonto!

Jordi Jardí Pinyol



FESTES MAJORS DE SANT JAUME DE TIVISSA 2008: LES FESTES DE LA GENT!

29 07 2008

38correfoc.jpg

Tivissa pot estar molt satisfeta de les recents festes que han passat. I quan dic Tivissa em refereixo a la gent de bé que hi viu i a la que fa, en festes i durant la resta de l’any, el que calgui per a fer-la cada dia una mica millor.

Hem presenciat en els passats dies de Festa Major com joves, grans, petis, avis, joves, joves, joves, joves … si, si … moltes vegades joves, com unes festes, sense tenir el millor programa de la història, sense tenir el pressupost d’altres ocasions, sense tenir actes d’especial rellevància … han esdevingut, al menys segons el meu entendre, les més participatives de la història.

Personalment, per la petita part de responsabilitat que en tinc (el mèrit immensament majoritari és de la Comissió de Festes de l’Ajuntament) aprofito aquesta petita finestra al món per manifestar l’orgull d’haver presenciat com la gent d’un poble ha estat capaç, assumint un repte que ni tan sols els pertocava, de fer de les Festes Majors de Sant Jaume de Tivissa un referent obligat a l’hora d’enumerar els diferents esdeveniments que hi ha al nostre país. I no exagero!

Com es pot qualificar una cursa popular amb més de 700 participants, un correfoc que, segons els propis Diables de Sant Andreu, només són comparables amb la Patum de Berga o l’Aquelarre de Cervera, unes revetlles amb més de 1300 persones (totes passant per caixa, detall important a tenir en compte), una dansa encertadament recuperada i multiplicada per no se quant els darrers anys?

Abans he fet referència reiterada als joves i no ho he fet per casualitat. Han estat ells els que han marcat la diferència. Ells han donat vida als actes més multitudinaris de la festa i ho han fet com cal: de manera responsable i pacífica! Això si, sense perdre l’oportunitat de prendre-li a la nit fins els darrers segons de foscor i enllaçant-la amb bons esmorzars matinals per recuperar-se del desgast de les revetlles.

Ho he dit al començament i acabo de la mateixa manera: Heu estat entre tots els millors “festeros” que recordo! Tivissa us necessita, durant les festes, però també la resta de l’any.

I ara, a treballar per a les de l’any que ve!

Jordi Jardí Pinyol



FRASES CÈLEBRES 4: LA MALDAT.

9 07 2008

dimonis.jpg

Els enemics dels meus enemics són els meus amics! Aquesta afirmació ni és cèlebre, ni d’un personatge històric … senzillament és la pura realitat aplicada al la quotidianitat. En l’índex de prioritats d’algunes persones preval, pel damunt de tot, fer mal a qualsevol preu, encara que sigui a costa de “fer-se amic de l’enemic” per lluitar contra un tercer enemic comú. És ja tan habitual avui dia que, ni ideals, ni maneres de pensar, ni trajectòries personals, ni la història contemporània, ni la història antiga tenen cap valor ni significat. La immediatesa del resultat, fer mal a qualsevol preu, preval per davant dels interessos col·lectius i el bé públic.

Hi ha difunts que si aixequessin el cap voldrien tornar immediatament al repòs etern en veure com la seva descendència malbarata, dia si i dia també, aquells ideals que ells amb tant esforç van defensar. Us proposo novament que feu un cop d’ull a aquestes frases i crec que no tindreu massa dificultat a aplicar-les al discórrer diari de les nostres vides.

La probabilitat de fer mal es troba cent cops cada dia; la de fer el bé un cop a l’any.
Refrany

El mal no és el que entra a la boca de l’home, sinó el que surt d’ella.
Jesucrist (4 AC-30) Fundador del cristianisme.

Cap home coneix com és de dolent fins que no ha intentat esforçar-se en ser bo. Només podràs conèixer la força del vent intentant caminar contra ell, no deixant-te portar.
Clive Staples Lewis (1898-1963) Escriptor britànic.

Per a que triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res.
Edmund Burke (1729-1797) Polític y escriptor irlandès.

És estranya la lleugeresa amb la que els dolents creuen que tot els sortirà bé.
Victor Hugo (1802-1885) Novel·lista francès.

Les ànimes podrides només es deixen conquerir pels presents.
Sòcrates (470 AC-399 AC) Filòsof grec.

Qui no castiga el mal, ordena que es faci.
Leonardo Da Vinci (1452-1519) Pintor, escultor e inventor italià.

El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturg espanyol.

El mal està només a la teva ment i no a l’exterior. La ment pura sempre veu allò bo que hi ha a cada cosa, però la dolenta s’encarrega d’inventar el mal.
Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) Poeta y dramaturg alemany.

El que és dolent quan vol fingir que és bo, resulta pèssim.
Sir Francis Bacon (1561-1626) Filòsof y estadista britànic.

L’home dolent pot decantar-se a vegades cap al costat de la raó; però li resulta impossible no fer tot el necessari per a inclinar-se a la maldat.
Arturo Graf (1848-1913) Escriptor y poeta italià.

El record del mal que ja ha passat és alegre.
Marco Tulio Cicerón (106 AC-43 AC) Escriptor, orador y polític romà.



FRASES CELEBRES 3: EL FUTUR.

13 06 2008

futur.jpg

Que ens espera? El futur ens ho depara!

Siguem conscients però, que tot el que hem fet en el passat i el que fem en el present, condicionarà, inexorablement, el nostre futur i el de tots.

Una nova invitació a la reflexió us proposo. Amb la lectura de cada una de les frases i amb la seva aplicació a la vida quotidiana de tots i cada un de nosaltres, només posant-hi una mica de sensibilitat i voluntat, igual en podem treure alguna conclusió. Això si, estrictament personal i intransferible.

El futur té molts noms. Per als dèbils és lo impossible. Per als temorosos, lo desconegut. Per als valents és l’oportunitat.
Victor Hugo (1802-1885) Novel·lista francès.

El futur pertany als que creuen el la bellesa dels seus somnis.
Eleanor Roosevelt (1884-1962) Defensora dels drets socials i diplomàtica.

M’interessa el futur perquè és el lloc on he de passar la resta de la meva vida.
Woody Allen (1935-?) Actor, director i escriptor dels EEUU.

El futur és una cosa que cadascú aconsegueix al ritme de seixanta minuts per hora, faci el que faci i sigui qui sigui.
Clive Staples Lewis (1898-1963) Escriptor britànic.

Si em donessin l’oportunitat de fer un regal a la següent generació, seria la capacitat de riure-se’n cadascú d’ell mateix.
Charles M. Schulz (1922-2000) Dibuixant dels EEUU.

Només aquell que construeix el futur té el dret de jutjar el passat.
Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filòsof alemany.

Els homes i els pobles en decadència viuen recordant el passat d’on venen; els homes genials i els pobles forts només necessiten saber on van.
José Ingenieros (1877-1925) Filòsof i psicòleg argentí.

Estudia el passat si vols pronosticar el futur.
Confuci (551 AC-478 AC) Filòsof xinès.

Jo no se qui va ser el meu avi; m’importa molt més saber qui serà el seu net.
Abraham Lincoln (1808-1865) Polític dels EEUU.

El futur és un període de temps en el que prosperen els nostres negocis, els nostres amics de veritat i la nostra felicitat segura.
Ambrose Bierce (1842-1914) Escriptor dels EEUU.

El futur del món penja de l’alè dels nens que van a l’escola.
El Talmud