Prohibim els cotxes

Crisi a la indústria farmacèutica? Tremolem!

jibendue — Mon, 27 Apr 2009 20:51:16 +0000

L’Oseltamivir és un fàrmac antiviral que ha resultat molt útil per tractar la grip. És comercialitzat per la farmacèutica suïssa Roche amb el nom comercial de Tamiflu® i va ser distribuït massivament a tot el món durant la crisi de la grip aviària l’any 2003. Aquell any les vendes globals del grup van pujar un 13% i el 2004 un 14%. En aquell moment, les autoritats sanitàries de Filipines i altres dels països més afectats per la grip, van acusar Roche de pràctiques monopolístiques en la comercialització d’aquest fàrmac i d’altres països com Brasil, es van llançar a l’elaboració de genèrics, d’esquenes a la llei internacional de patents.

L’any 2008 el benefici de Roche va disminuir un 5% No és que el grup obtingués pèrdues, no, va guanyar més de 7.200 milions d’euros, però això representa un descens de gairebé 300 milions respecte l’any 2007. I l’any 2009 es presenta, no s’ha de recordar, magre per tots els sectors.

I en aquest context apareix la notícia d’impacte de l’any: un brot de grip porcina que es transmet als humans, d’orígen Californià, forta incidència a Mèxic (vint-i-dues morts confirmades) i casos en 15 països de tots els continents. La praxis periodística diu que una notícia aterradora s’ha de donar amb alguna esperança de solució, i totes les cròniques que apareixen aquests dies insisteixen en remarcar que existeix cura per la grip porcina: el Tamiflu®. Avui es reuneixen la ministra de sanitat amb els consellers autonòmics del ram, m’aposto un cigró que una de les mesures que prendran és l’assortiment de Tamiflu® a tots els hospitals d’Espanya.

La cotització de Roche ha augmentat un 4% avui, estarem al tanto de què fa els propers dies. Els accionistes poden estar tranquils i contents, mentre els ciutadans de Mèxic tanquen escoles i s’encomanen a les verges de la salut. Jo d’ells m’encomanaria als gurús de la farmcèutica suïssa, pel bé de tots, cal que el negoci els rutlli, i molt.

Feliç Diada de Sant Jordi, país de Q3!

jibendue — Thu, 23 Apr 2009 07:18:19 +0000

Així deu estar brindant la cúpula directiva de Volkswagen, després de colar a la fàbrica de SEAT la construcció del seu nou model d’Audi, acompanyada de congelacions (retallades) salarials durant els propers dos anys. Que brindin també tots els polítics i sindicats que han preferit maquillar les dades d’atur, inevitable en un sector tocat de mort a l’Europa Occidental, a canvi de baixar un esglaó en l’estat de benestar català.

Temples del pos-creixement

jibendue — Wed, 11 Mar 2009 20:30:04 +0000

En un escenari mundial de decreixement forçat seran les Arenes de Barcelona, una obra inacabada, un temple del pos-creixement? Un temple on hi conviuran molt aprop la morralla humana i material…?

Satisfacció

jibendue — Sat, 28 Feb 2009 10:58:34 +0000

Un somriure. Un entrepà, una peça de fruita, suc, un cafè amb llet, una mica de mel i cuita no t’oblidis la bolleria. Una ullada a la premsa digital, una trucada, un missatge, temps per pensar, temps per decidir, temps per gaudir. Desde un sofà es poden fer moltes coses amb la connexió adequada. Gent que estafa, que mata, que pateix, que s’equivoca, que va a la garjola. Un pis per viure-hi, un lloc per dormir, un lloc per compartir. Molt trànsit, moltes retencions, moltes presses i corredisses per fer tard, la televisió, un clàssic que sovint parla de mons que no existeixen. Inversions que fan fallida, idees equivocades, deutes inassumibles. Molt cèntric, molt ben situat, al rovell de l’ou, a l’ull de l’huracà on regna la calma. Música de Miles Davis de fons i un altre somriure. Tertulians que es volen situar, publicitat enganyosa, precarietat vital, converses trivials. Em moc amb parsimònia començo a escriure. Un dia que tot just acaba de començar.

El corralito

jibendue — Tue, 24 Feb 2009 22:06:02 +0000

La gent que hagi estalviat aquests anys d’euforia consumista tindràn un merescut premi que pot consistir en una limitació en el reintegrament d’aquest capital tipus corralito argentí o una depreciació del seu estalvi provocat per la sortida d’Espanya del euro i la consegüent devaluació de la neopesseta, crec que seria molt egoista per la meva part no advertir en els meus lectors estalviadors d’aquesta possibilitat i dic possibilitat perquè ningú ho sap el que passarà i potser tornarem a la sendera del creixement ben aviat, bé no sé que és pitjor. La raó de ser d’aquest probable escenari és el deute inassumible per part de l’estat espanyol respecte els creditors internacionals que voldran rescabalar-se dels diners prestats perquè la confabulació de polítics corruptes i nous rics malmetèssin el litoral mediterrani. El cercle de l’obscenitat es va tancant. Lectors que heu estalviat amb suor ho heu acumulat plusvàlues és el moment de comprar bens tangibles i útils.

“Señor, hemos chocado con un iceberg, esto se va a pique. El capitán tiene preparados su bote gran lujo en la popa. Dése prisa antes de que el populacho se haga fuerte en la cubierta principal”

“El capitán, sabedor de la insuficiencia de botes, ordena actuar con cautela para que no cunda el pánico e insiste tener encendidas a toda costa las calderas 2 y 3, para mantener en funcionamiento la energía eléctrica, con todas las luces del barco encendidas, creando un escenario de falsa tranquilidad”

PD: El Reino Unido le da a la máquina de imprimir billetes contra la crisis

“…La máquina de hacer billetes es un remedio eficaz a corto plazo pero puede ser letal para la economía a medio y largo plazo. La puesta en circulación de dinero da una impresión de riqueza pero al no estar sustentado por un crecimiento económico real puede dar lugar a un fenómeno de hiperinflación, con subidas de precios y servicios. Eso es lo que ocurrió en la Alemania de después de la I Guerra Mundial y que devino en un caos social. En la década de los 80, Argentina, Brasil, México Bolivia y Perú tuvieron subidas anuales superiores al 1000%. Pero el ejemplo más reciente es el de Zimbawe, la antigua colonia británica, cuya inflación superó el pasado mes de enero cotas inimaginables sobre el 26.470,8%.”. Extret del Pais.com el 3 març 2009.

El sistema capitalista no té res a veure?

jibendue — Sun, 22 Feb 2009 09:49:57 +0000

La ley del ‘narco’ rige Ciudad Juárez
Los carteles fuerzan a dimitir al jefe de la policía de la urbe fronteriza con EE UU tras asesinar a dos agentes y amenazar con matar a otro cada 48 horas

Hasta hace poco más de un año, el oficio de policía en México tenía sus ventajas. Se cobraba muy poco -una media de 6.000 pesos al mes (unos 300 euros), la mitad de lo necesario para vivir modestamente aquí-, pero ninguno se quejaba. “No hace falta que le diga”, sonreía este mismo viernes un experto en seguridad, “de dónde salía la diferencia”. Los jefes del narcotráfico tenían en su nómina a plantillas enteras de la policía local, y donde la larga mano del crimen organizado no llegaba, ahí estaban -y ahí siguen estando- los ciudadanos, acostumbrados desde hace décadas a pagar la correspondiente mordida para que la grúa no se lleve el coche “al corralón”. La propia idiosincrasia del sistema nacional de seguridad -en México hay más de 1.600 cuerpos de policías distintos, descoordinados, sujetos al capricho político o personal de la autoridad que los manda- hace que su control sea casi imposible. No son raros los casos en que efectivos del Ejército o de la Policía Federal se han tenido que enfrentar a tiros con patrullas de la policía local que trataban de evitar la detención de un capo de la droga.

El gobierno de Felipe Calderón -que emprendió la guerra al narcotráfico sin apenas contar con policías formados ni fiables- está intentando corregir esa situación sobre la marcha. El trabajo es ímprobo. Se está sometiendo a los policías, tanto a los veteranos como a los aspirantes, a concienzudos exámenes de confianza -incluida la prueba del polígrafo- y los resultados no pueden ser más descorazonadores. El que no consume drogas admite que alguna vez cobró del narcotráfico o es un contumaz recaudador de mordidas. Los policías mexicanos se enfrentan por primera vez a un dilema hasta ahora inexistente. Elegir entre la ley o el delito, abandonar el pluriempleo.

Extret del pais.com 22 de febrer 2008.

Els Wet Back o espaldas mojadas d’on provenen? De països amb sistemes capitalistes molt consolidats.

Cruzan desde México y atraviesan el desierto. La mayoría terminan secuestrados, golpeados o en la cárcel. Los pocos que logran cruzar lo hacen por un precio demasiado alto.
Extret de Clarin.com 7 setembre 2003.

V de Victoria

jibendue — Mon, 16 Feb 2009 09:20:43 +0000

El comandante Chávez anunció que tras este día victorioso de batalla popular, se inicia la “semana del amor” e invitó a disfrutarla con alegría y moderación, como un descanso merecido de la intensa actividad política vivida.

Esta semana del amor, que estará libre de todo tema político, servirá para que los venezolanos y venezolanas puedan celebrar el Día del Amor del pasado 14 de Febrero, que debió ser dedicado al trabajo electoral, y transcurran los dias hasta Carnaval con total normalidad, cada uno en sus trabajos, estudios y labores domésticas sin más preocupación que vivir la vida con el sabor de la victoria.

“Porque ahora es cuando viene lo bueno. Un breve descanso. Tomen sus precauciones porque con esta victoria de hoy, victoria de toda Venezuela, es una victoria incluso de quienes no votaron, de quienes incluso votaron por el “no” aunque ellos no lo acepten. Es una victoria de Venezuela y ellos son parte de Venezuela”.
Extret de Venezolana de Televisión.

Qui ens ho anava a dir? Alguns militars tenen cops amagats, aquí vam tenir Francesc Macià.
Venen temps difícils per Venezuela i pel món però ell dona esperança mentre altres llancen bombes.
Ell ajuda els més desafavorits mentre altres perpetuen les injusticies.
Ell defensa els pobles oprimits mentre altres justifiquen la barbàrie.
Ell guanya eleccions mentre altres manipulen els resultats.
Ell és un humanista mentre altres són capitalistes.
Ell és coneixedor del esgotament dels recursos mentre altres advoquen per continuar malgastant.
Ell diu les coses clares mentre altres es callen.

Arribarà a temps el carter?

jibendue — Sat, 07 Feb 2009 11:18:02 +0000

Mentre l’esfondrament del capitalisme es produeix, qui pot assegurar que el que vingui serà millor? la pastanaga capitalista s’està esmicolant i pel camí s’ha creat una societat occidental basada en el jo molt forta i s’ha oblidat la societat del nosaltres. Aquest esfondrament pot fer desaparèixer l’estat garantista i els drets socials. Qui farà la pedagogia necessària per reconduir aquest occident decadent? L’únic instrument que pot redreçar la situació són els estats, les administracions regionals i locals però han de ser constituides de baix cap a dalt amb la gent de base de les comunitats que toquin de peus a terra i amb el dia a dia de la majoria de la població. I aquí arriba la bona noticia, la constitució del noveau parti anticapitaliste (NPA) amb un carter com a protagonista: Olivier Besancenot.

Hereu del LCR l’NPA conté en el seu programa: més referèndums populars; la nacionalització de la banca; la pujada del salari mínim a 1.500 euros nets i un augment immediat i general de 300 euros; la prohibició dels acomiadaments; l’apropiació dels grans mitjans de producció per l’Estat o les col.lectivitats locals; el control estatal de les empreses de serveis públics; la incautació dels pisos buits; l’abandonament progressiu de l’energia nuclear; la regularització de tots els sense papers; el dret al matrimoni homosexual i a l’adopció, una Europa més social i la sortida de França de l’OTAN.

França fidel a la seva història segueix al capdavant de la lluita social, no trigarem gaire a veure a Catalunya i Espanya un partit anticapitalista sense complexos i sense lligadures a l’ establishment. No trigarem a veure a l’Olivier primer ministre o president de la república. Tant de bo sigui així per un nou trenc d’alba.

Probablement el creixement econòmic és una religió, compra el menys possible no et preocupis

jibendue — Sat, 10 Jan 2009 17:01:58 +0000

Ves per on, ara hem de comprar cotxes i pisos per sortir de la crisi, és a dir, uns dels factors que ens han portat a la crisi. La situació és la següent: volen continuar enriquint-se a costa de la classe treballadora del primer món i de les matèries primeres del mon subdesenvolupat, i tan se val el medi ambient, els drets socials, la sostenibilitat, la fam, la manera més ràpida és el creixement econòmic en el qual s’hi troben molt còmodes acumulant plusvàlues. Volen retornar-hi ràpidament per empenyens cap el penya-segat de la història però els capitalistes seran els últims a caure hi ho saben, abans caurem els famèlics del món i la classe treballadora, un pla molt interessant però no m’agrada i no penso ajudar-hi.
El capitalisme es menja els seus vòmits com les bèsties del zoo tancades les vint-i-quatre hores.
Proposo una campanya pels autobusos de l’area metropolitana de Barcelona: Probablement el creixement econòmic és una religió, compra el menys possible no et preocupis.
Els capitalistes són molt poquets però amb molt de poder i poden comprar ànimes, qui són aquesta gentussa, doncs són els banquers , uns quants accionistes, alts càrrecs de transnacionals, polítics i militars al servei dels rics i la curia economicista la resta o sigui la inmensa majoria son professionals,treballadors i desposseits que no haurien d’oblidar la seva condició, em consta que molts són conscients que el sistema s’està esgotant, la crisi energètica és latent i els conflictes socials derivats de la fallida econòmica i moral seran evidents durant el pròxims anys.
Sarkozy parla de tornar al capitalisme productiu, critica el capitalisme financer, altres advoquen pel capitalisme de rostre social, poder el problema és l’ànima del capitalisme, la seva essència podrida i corrompuda necessitada de la suor de molts per el benefici de pocs i això ve de lluny i no cal ara descobrir res però es que ens han corromput fins i tot el llenguatge companys.

P.D. Interessants dades que van sortint: TimGeithner secretario del Tesoro ya tuvo que intervenir la pasada semana para impedir que los ejecutivos del Citibank, uno de los bancos que más dinero ha recibido del Estado, siguieran adelante con su proyecto de comprarse un nuevo jet privado que costaba 45 millones de dólares (35 millones de euros)”Los ejecutivos tienen que entender que ya les llegará el momento de que vuelvan a hacer dinero, pero que éste no es ese momento, que ahora dependen de la generosidad del contribuyente, que a su vez está pasando por muchas dificultades”, subrayó Obama tras una entrevista con su secretario del Tesoro, Tim Geithner .”Es el colmo de la irresponsabilidad, es una vergüenza“, manifestó el presidente estadounidense en relación con una información publicada ayer por el diario The New York Times, confirmada posteriormente, según la cual los ejecutivos de los bancos habían recibido el año pasado 18.500 millones de dólares (14.250 millones de euros) en bonos, una cantidad similar a la que percibieron en 2004, en plena bonanza de sus negocios.

Extracte del Pais.com 30 gener 2009.

Feliç solstici d’hivern. El sol ja aixeca en la constel·lació de la creu i s’acaba la foscor i les nits llargues

jibendue — Thu, 25 Dec 2008 17:24:02 +0000

Extractes del sermó de la muntanya:

Confiança i neguit
(Lc 12,22-31)
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’elles. 30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Un tresor en el cel
(Lc 12,33-34)
19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.
Els dos camins
(Lc 13,24)
13 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.

No judicar els altres
(Mt 7,1-5)
37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
41 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
La venjança
(Lc 6,29-30)
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Prohibim els cotxes

Crisi a la indústria farmacèutica? Tremolem!

Feliç Diada de Sant Jordi, país de Q3!

Temples del pos-creixement

Satisfacció

El corralito

El sistema capitalista no té res a veure?

V de Victoria

Arribarà a temps el carter?

Probablement el creixement econòmic és una religió, compra el menys possible no et preocupis

﻿Feliç solstici d’hivern. El sol ja aixeca en la constel·lació de la creu i s’acaba la foscor i les nits llargues

Feliç solstici d’hivern. El sol ja aixeca en la constel·lació de la creu i s’acaba la foscor i les nits llargues