Decreixement

El decreixement és una opció política, econòmica i social (alguns l’entenen com un mot obús) que s’oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic.

La idea de decreixement neix als anys 80 – en part a través de la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de les conseqüències del productivisme de la societat industrial (que deriva d’un sistema liberal o socialista):

  • Esgotament dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.

  • Esgotament d’alguns minerals

  • Degradació del medi ambient: efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació

  • Degradació de la salut de: la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-nos que l’envelliment de la població és també un factor multiplicador.

Evolució d’un mode de vida dels països del “nord” en detriment dels països del sud: transports, tractament d’escombraries, alimentació (per exemple els països del nord important soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 alories vegetals per una d’animal), energies… Explotació considerada “neo-colonial” dels recursos dels països del “sud” en detriment de la seva autosuficiencia.

Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el “desenvolupament sostenible”, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron (una contradicció dels mateixos termes): a ritme actual, el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.

El consum d’aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l’esgotament dels recursos energètics tampoc es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per produir els recursos consumits i per absorvir els residus i la contaminació). Si tota la població mundial portés un model de vida com un europeu mig, s’estima que es necessitarien entre 3 i 8 planetes Terra. Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té una cap altre més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de “decréixer”.

Pels seus partidaris, el decreixement serà, tard o d’hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant proposen d’anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tots i totes. 

Eudemonisme: Doctrina ètica que posa com a fi de la conducta la felicitat

“La creença que disposan de més diners som més feliços té totes les caracterísitiques d’una addicció de la qual depèn la supervivencia del capitalisme consumista. Però una política amb el coratge suficient per introduirse sota la superficie del desig material i prometre unes vides plenes enlloc d’una vida de riqueses poseeix un encant intuitiu per a tot el món, amb l’excepció de les víctimes més tossudes de la consciència consumista.

La base social del descontent en la societat moderna és menys la manca d’ingressos que la soledat, l’avorriment, la depressió, l’alienació, les dubtes i la mala salut concomitant. “L’exclusió social” no consisteix tant en una expulsió de les estructures de producció i el consum com la exclusió de les relacions i formes socials de l’autocomprensió, que confereixen reconeixement, valua i sentit. La majoria de problemes de la societat moderna no neixen d’uns ingressos inadequats, sinó que són el resultat d’unes estrucutres socials, ideologies i formes culturals que barren a la gent aprofitar les seves capacitats i dur una vida satisfactoria en el seu medi social. Una societat post-creixement promourà de forma conscient les estructures i activitats socials que milloren realment el benestar individual i comunitari. El seu objectiu serà proporcionar un entorn social en el que les persones puguin buscar l’autèntica individualitat, més que una pseudoindividualitat, obtinguda actualment mitjançant la despesa en productes de marca i estils de vida prefabricats”.

Extracte pgnes. 212-213 del llibre El fetiche del crecimiento (Clive Hamilton) traducció: Jibendue

/>Lògica consumista

Un comentari per “Decreixement”

4 04 2008
Diari espiritual, un any amb Gandhi — Cada dia, pas a pas…fent camí (13:44:15) :

[...] com que va de conductes, control personal i llibertat col.lectiva, us recomano aquesta web que fa reflexionar sobre cap a on [...]

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.