STOP MÀRQUETING
Ningú és tan esclau com qui es creu lliure sense ser-ho.
Johann Goethe
LIMITEM LA PUBLICITAT: GARANTIM LA LLIBERTAT I EL FUTUR
La publicitat ja no és un mitjà, s’ha converit en una finalitat en si mateixa, és a dir, la publicitat no és quelcom per ajudar-nos a escollir sinó que és un estil de vida prefabricat, ja que, el màrqueting utilitza la publicitat per establir uns models que van contra els interessos generals i individuals, ja que, tenen la missió de vendre’ns el que no necessitem, que a més a més no necessita l’ecosistema. El màrqueting modern afegeix al producte un valor psicològic atribuit a la marca, com si comprant tal o qual cosa estiguéssim comprant conceptes com llibertat, seguretat, autoestima, el final d’aquesta escalada serà comprar un producte inexistent però amb un munt d’adjectius televisius i mediàtics, de fet ja s’ha provat amb resultats sorprenents.
Limitar la publicitat és una mesura d’higiene social, ecològica i econòmica. És una mesura que garanteix la nostra llibertat doncs la publicitat envaeïx tots els sectors econòmics, socials i polítics (exemple paradigmàtic: Fórmula 1) . Limitar la publicitat és ralentir el ritme, és protegir l’ecosistema, és protegir les capes socials més vulnerables a les sofisticades campanyes de màrqueting. Limitar la publicitat és maduresa social i política.
Els portaveus del economicisme i del mercat lliure només intentaran alarmar i espantar dient que les repercussions econòmiques i d’ocupació d’una mesura així comportarien frenada en les inversions i augment de l’atur.
Frenar les inversions en publicitat és necessari doncs s’hi dediquen masses diners, cal invertir en productes de qualitat, perdurables, amb sistemes de producció justos amb els treballadors, amb criteris ecològics, benvinguda la frenada d’inversions en publicitat.
No hem patit els ciutadans les reconversions industrials? cal doncs ara que ens espanti una reconversió en el mon del màrqueting? crec que no, crec que seria un canvi en positiu i que ajudaria a superar a occident aquesta tendència a estils de vida prefabricats.
La publicitat jugar un paper central en aquest engranatge del cada cop més, cal aturar aquest fagocitador social.
El lliure mercat globalitzat senyors ens dur inevitablement al col.lapse psicològic(incomunicació), social(pèrdua identitat), econòmic(precarietat, endeutament), ecològic(esgotament recursos i guerra per aconseguir-los) i en definitiva ens arrossega cap a l´autodestrucció.
No podem esperar que els governs actuïn, hem de prendre consciència en cada acció individual de la seva repercussió local i global.
STOP A LA PUBLICITAT
ACCIÓ CÍVICA A FAVOR DEL CONSUM RESPONSABLE I EN CONTRA DEL MÀRQUETING IRRESPONSABLE
El nostre entorn està sistemàticament sent assetjat per la publicitat, és el que es coneix com a màrqueting exterior, que va des de lones col·locades en les bastides d’obres fins a flyers que es reparteixen a llocs de pas. Els ajuntaments han gestionat com han pogut aquesta innegable font d’ingressos, intentant posar una mica d’ordre a l’anarquia que suposa la recerca de la millor ubicació amb ordenances vàries, que són constantment violades. És per això que proposo les següents mesures ciutadanes perquè la publicitat a l’aire lliure deixi de ser rentable: no acceptem cap mena de publicitat impresa i arrenquem un cartell publicitari al dia, en un acte genuí d’higiene. Si tots treiéssim un d’aquests anuncis enganxats amb cinta adhesiva que adornen les nostres porteries, els fanals, parades d’autobús, semàfors i fins i tot arbres, els anunciants, ja siguin empreses o particulars, acabarien desistint i buscant alternatives a aquestes tècniques tan maldestres. Jo fa temps que segueixo aquesta recepta i veig la cara d’agraïment en altres persones que no s’havien atrevit a fer el mateix. És el moment d’actuar, no deixarem que ens empaperin la nostra vida.
¿CONSUMIM O ENS CONSUMIM?
L’altre dia vaig anar a una òptica a veure ulleres de sol perque les que tenia es van trencar i curiosament ja no tenen recanvis (fa tres anys que les vaig comprar), les “botigueres” em van dir que algunes ulleres en mesos són fora de joc(obsolescència programada es això?). Bé doncs vaig trobar unes que valien tres cents euros, el seu preu era el doble que la resta, no cal ser òptic per deduir que aquest preu no es justificava per el disseny o els materials sinó per la marca que patrocina les ulleres, aquesta “justificació” del preu per la marca i pel que significa portar la marca es per demostrar que portes unes ulleres d’una marca determinada amb un preu determinat. No trigaran a fer ulleres on d’alguna manera hi posi el preu perquè no cal tenir complexes oi?. Això tan evident en aquest producte de consum segur que ho heu apreciat en altres productes de consum on part del preu sinó tot recau en la marca i en el que significa, és a dir, estem pagant per la marca i pel cost publicitari de vendre’l amb un determinat perfil, o sigui el valor afegit després de passar per una agència de publicitat.
I què?
Aquesta és la pregunta que faria jo després si jo llegis el que he escrit en el primer paràgraf (jeje). La resposta és que per pagar aquests valors afegits (significat del producte) ens estem consumint, m’explico: per tal de pagar la publicitat que tan ens agrada veure a la bústia, a la televisió, internet o al metro ens fem un tip de treballar en feines sense sentit, deixem de banda la familia, i frustrem les nostres potencialitats i tot per poder consumir tota aquesta merdaembolicà, val la pena treballar així per pagar aquest valor afegit? té algún sentit? som més feliços? jo penso que no.
Tot això no s’acaba aquí, al cost social de tot això cal afegir-hi el cost ecològic, és evident que la voracitat de les multinacionals dirigides per criteris economicistes(accionistes) no faràn res pels ciutadans en els quals anomenen consumidors. El capitalisme consumista ens consumeix i consumeix el planeta fins i tot s’atreveixen a posar preu a quant costa tenir un fill i quant costarà l’escalfament del planeta,no sembla absurd?, és que si l’escalfament el pot pagar una multinacional ens escalfarem. En definitiva, encara som a temps de veure que no tot té un preu i que no tot es pot comprar o vendre, mentrestant podem ajudar en els centres de decisió política fent una acció política ben senzilla:
Consumir marques blanques (genèrics) o sense ressó mediàtic (especialment les que surten per televisió).
videoyoutubetrailerinconvenienttruth
Doncs més d’acord no puc estar-hi.
Chapeau!