Prohibim els cotxes [creixement infinit impossible en un món finit]

El veritable progrés social no consisteix en augmentar les necessitats, sinó en reduir-les voluntariament; però per assolir això, fa falta ser humils. 

Mahatma Ghandi

Una bona idea ha arribat a la capital de Catalunya: instaurar un servei de bicicletes públic. Crec que la seva aplicació ha estat un èxit, i cal reconéixer-ho, doncs no sóc partidari de la crítica sistemàtica als governants facin el que facin.

És una bona idea perquè el bicing ens permet moure’ns per uns preus populars i amb uns criteris de racionalitat. És una bona idea perquè fa del tot innecessària la idea de tenir en propietat una bicicleta i per tant la cultura de tenir en propietat coses que no calen. Per tant 50.000 persones a 15 de juny  poden moure’s amb 1.500 bicicletes (sostenible, oi?).

Per cert, el car-sharing no és això?

Un altre avantatge del bicing és l’ocupació de la calçada competint amb els cotxes, això necessita  de la participació decidida dels ciclistes per tal de no cedir i passar-se a  la vorera, perquè no es tracta de molestar els vianants sinó d’ocupar l’espai que ens pertoca, que no és altre que la calçada. Circular amb cotxe per Barcelona ha de ser car, aparcar-hi també i circular-hi ha de ser absurd, de fet molts cops ja és així, però alguns no es volen adonar-se’n i insisteixen amargar-se la vida, el problema és que ens resten qualitat de vida a la resta amb la seva invasió de l’espai públic.

Una altra petita virtut del bicing és que la majoria d’aparcaments per les bicis són a a la calçada i treuen el llocs de la zona blava i verda per tant hi ha menys aparcaments. Molt trànsit es produeix per la vana esperança que tenen els conductors de trobar lloc per aparcar, així carrers on han desaparegut els aparcaments el trànsit s’ha reduït considerablement.

Benvingut el Bicing, esperem que s’extengui a tota la ciutat i arreu de Catalunya.

Hi ha dues coses infinites: L’Univers i la estupidesa humana. I de  l’Univers no estic segur.

 Albert Einstein

El cotxe ha mort.  Alguns més avançats han captat el missage i busquen feines a prop de casa i escullen llocs per viure on hi ha serveis (relocalitzen les seves vides) , es mouen en bici, amb metro, amb autobús o a peu, i si són prou espavilats  la feina els hi va a casa. 

El cotxe ha mort. Encara  es vendran moltes unitats ja ho sé però a mort com mitjà de transport rentable i econòmic, eficient i sostenible, ha mort igual que moren milers de persones a dins seu i fora, ha mort com opció econòmica doncs les despeses de manteniment i la fiscalitat entorn el seu ús només són viables desde l’ocultació de la veritat (publicitat).

La publicitat del cotxe cada cop més agressiva arribat a entorns fins ara desconeguts (en el transport públic, autobúsos, a la línia 5 de metro de Barcelona hi ha una estació fantasma plena de publicitat cuasi-subliminal d’un vehicle, a les finestres dels vagons de metro han incrustat fotografies de cotxes, etc).

Les companyies de cotxes financien amb publicitat la competència (transport públic), resulta curiós oi? Com és això? Perquè han començat a treure cotxes de baix cost?

Aquesta ferocitat publicitària en tots els registres només s’explica per la cruesa que manifesta la realitat ( cues, peatges, preus ascendents de la benzina, assegurances, multes, accidents, contaminació, costos manteniment, mala baba constant, aparcaments caríssims, etc) front el que pot oferir la publicitat( carreteres buides, felicitat, llibertat, potència sexual, independència, reconeixement social, etc).

El cotxe ha mort perquè no creiem que el cotxe pugui donar-nos res que no puguem obtenir d’una altra manera més fàcil, hem deixat de creure en el cotxe com a projecció d’una determinada posició social, doncs el que projecta és el gregarisme vicari i la vanitat estèril, el cotxe ha passat a ser el transport de la gent que va més ràpid cap al fracàs vital (instint del cada cop més). 

El cotxe ha mort perquè és el simbol d’un capitalisme consumista que fa aigües per tot arreu mai millor dit(augment del nivell del mar), el creixement econòmic amb tècniques economicistes que es basen en sobreexplotar els recursos naturals o energètics sense tenir en compte altres criteris arriba a la seva fi i els seus símbols de masses s’han convertit en la seva futura tomba.

El cotxe ha mort perquè l’excés fa que mori qualsevol cosa per bona que fos, (si bebem molta aigua podem morir).

Esteu a temps de vendre el vostre cotxe, ara encara us pagaran per ell, d’aquí uns anys haureu de pagar per desfer-vos d’ell.

Recordo quan era petit que em van explicar que uns veïns havien baixat al garatge perquè a casa feia fred i es van posar a dormir al cotxe, amb la calefacció posada. L’endemà ja no es van aixecar. També recordo haver vist la pel·lícula Sabrina en la qual una desesperada Audrey Hepburn encén tots els cotxes dels seus pares amb la intenció de treure’s la vida. És a l’imaginari col·lectiu, una de les formes més recurrents del suïcidi és la inalhació de CO2 expulsat pel tub d’escapament d’un cotxe. És per això, suposo, que les automobilístiques han anat amagant progressivament aquests tubs, a excepció dels cotxes esportius, intentant dissimular el que a ningú se li escapa: un cotxe en marxa està continuament expulsant verí.

És per això que de tant en tant em veig dins d’un enorme garatge amb milions d’automòvils en marxa, esperant l’inevitable: un suïcidi col·lectiu. L’agonia, no obstant, serà lenta i llarga. S’han disparat els casos d’asma, d’al·lèrgia i d’altres malalties respiratòries. És ben sabut que el càncer incideix cada vegada amb més casos, la salubritat mundial sembla haver assolit el cènit a partir del qual, va de baixada. I és que en fer la declaració dels Drets Humans  se’n van deixar un al tinter. Vull tenir dret a respirar un aire net, lliure de substàncies tòxiques.   

Si us interessa veure l’absurditat en la qual estem immersos veieu aquest documental de Chris Paine on ens explica detalladament com un nou cotxe amb emissions zero de CO2, que no necessitava benzina ni canvi d’oli ni manteniment de frens i que es podia carregar el dipòsit endollant-lo a la corrent elèctrica és ràpidament apartat del mercat per interessos aliens a l’interès general. No és apartat perquè no tingui demanda o perquè no tingui suficient autonomia o prestacions, és apartat per la pròpia administració nord-americana  sota la pressió dels fabricants d’automòbils. El director del documental explicava ahir al teatre Modern del Prat de Llobregat on s’ha celebrat el Ficma (Festiva Internacional de Medi Ambient de Catalunya) que en el documental es pot apreciar la resistència al canvi que existeix tot i les evidents millores que significa canviar en aquest cas. Aquest cotxe elèctric  fou dissenyat i produït per la General Motors l’any 1996.  La pròpia GM es va encarregar de eliminar les unitats que van quedar al carrer, perquè ? Podeu baixar-la de la xarxa.

Per cert, a la fira de Barcelona es celebra el salón internacional del automóvil del 9 al 17 de juny, la plaça Espanya ha quedat molt galdosa amb aquest salón, les lones publicitàries de cotxes, les parets del passadissos del suburbà amb publicitat monotemàtica d’un cotxe i els col.lapses de trànsit que s’hi formen damunt.

“La posibilidad de pasar tres días fuera de la gran ciudad, gracias a la oportunidad que brinda el puente de la segunda pascua, llenó ayer una parte de la red de carreteras catalanas.”  Extracte de La Vanguardia, diumenge, 3 de juny 2007

Què hi ha més absurd que tenir el cotxe aparcat tota la setmana i que arribi el cap de setmana i continuar tenint-lo aparcat ? Doncs anar-se’n amb ell  a algun lloc perquè, ja que el tenim, paguem lletra, garatge i assegurança, fem-lo servir. Llavors podrem afegir més despeses, benzina i peatges. 

Resultat: El dilluns podrem dir que hem anat algun lloc.

Aquest raonament amb diferents matissos corre per les ments, m’enrecordo del dia que el vaig tenir ja fa uns quants anys.

Uns dies d’esbarjo són una opció molt respectable de tant en quant, però sortir cada cap de setmana amb un destí prou lluny com perquè sigui digne de menció el dilluns a la feina ho trobo molt gregari. Que esperem trobar allà on anem que no podem trobar on som ?

Posem el cas de Barcelona o la seva àrea, milers de families decideixen fugir de la ciutat per gaudir d’uns dies de la muntanya o la platja oi?

I què? Què hi trobeu? Us dire el que hi trobava jo, però estic obert a noves aportacions.

I trobava retencions, molts cops calor, massa gent, un munt de despeses i buidor, ja que, no establia una relació profitosa amb el lloc de destí.

El turisme és una activitat d’usar i llençar, no respecta l’identitat dels llocs,  ni la seva gent, ni evidentment el seu territori, els visitats acaben transformant-se en proveedors dels visitants, no pots contactar  amb la gent autòctona fàcilment. L’únic benefici és l’econòmic doncs només s’ha tingut en compte aquest criteri, i aquest és el punt on ens trobem ara:

Podem anar a països, regions, comarques, pobles  devastats a visitar la seva devastació gràcies al turisme.

Ara sóc més feliç que quan tenia cotxe, però no només per haver deixat de tenir-lo sinó per haver deixat a la cuneta la filosofia en la qual es sustenta i abans que ell i ella m’hi hagin deixat a mi. El cotxe a la meva vida ha tornat a ser un mitjà de transport ocasional.

LIMITEM L’ÚS DEL COTXE

Jibendue

Quina diferència que hi ha entre un carrer envaït per cotxes i un carrer ocupat per persones! En un carrer humà la gent passeja tranquil·lament, en canvi, en un carrer transitat per cotxes la gent va més ràpid hi ha d’esquivar a la resta de persones per les estretes voreres. A més en una via pública exclusiva per a persones aquestes poden relaxar-se sense haver de patir pels semàfors i els vehicles, aquesta diferència la poden apreciar especialment els botiguers de barri que poden veure com els seus negocis són més freqüentats. Tot són avantatges. Malauradament la cultura del cotxe frena molts cops aquestes evidències comprobables per qualsevol de nosaltres quan un carrer es fa per a vianants temporalment o definitivament, alguns botiguers errats, per sort cada cop menys nombrosos, encara pensen que un carrer on no arribin els cotxes no arribaran les persones, això és un parany que certifica l’associació equívoca individu-cotxe.

A ciutats com Lleida, Girona i Barcelona podem comprovar que els carrers per als vianants augmenten la qualitat de vida i l’activitat social i econòmica dels carrers, no obstant això, detecto en els gestors municipals timidesa i complexes alhora  de limitar l’us privat del automóbil i restringir-lo a les activitats imprescindibles de distribució i serveis públics.

Més carreteres i més carrils no vol dir menys embussos, sinó que tot el contrari.

Els ciutadans d’aquestes ciutats majoritàriament no es desplacen en cotxe per la ciutat i per tant no necessiten tants carrils per cotxes. Perquè hem de respirar els fums dels cotxes? I soportar el soroll? I veure limitada la nostra mobilitat i seguretat?

Hem de treure els cotxes dels carrers i expulsar la cultura del cotxe de les nostres ments, la nostra salut i qualitat de vida ho agrairan i acabarem utilitzant el cotxe com si fos un taxi, és a dir, quan no hi ha més remei. Tenir un cotxe en propietat ha de ser una excepció perquè és un mal negoci i no s’entén si no fos per la pressió socio-publicitària.

Perquè encara la rambla Catalunya, les Rambles, Passeig de Gràcia  o la Via Laietana de Barcelona no són  totalment per als vianants?

Per a quan una Gran Via de les Corts Catalanes, o el carrer Aragó per als vianants?

Un exemple d’això és la fira de Sant Ponç patró dels herbolaris i apicultors que és celebra cada 11 de maig al carrer Hospital de Barcelona i a la qual convido a tots els ciutadans del món a venir-hi.

Perquè ens estimem Barcelona la volem lliure de cotxes i plena de persones.

Aquest matí he estat a la considerada la més gran plaça medieval porticada de Catalunya, amb 7000 metres quadrats de superfície, que està situada a la capital de la Noguera: Balaguer, bonica vila atravessada pel segre i vigilada pel castell i l’església del Sant Crist.

Doncs bé, quina és la millor manera d’aprofitar aquesta quasi hectària: fent-hi un aparcament de cotxes. Així és, sorprenentment pots arribar amb el cotxe fins al bell centre del casc històric i aparcar treient un tiquet de la zona blava en aquesta emblemàtica plaça. Fins aquí ha fet metàstasi el càncer de l’automòvil.

 És per això que animo a tots els ciutadans que viuen o que visiten Balaguer, que facin arribar la seva opinió a l’alcalde sobre l’actual ús públic d’un dels principals reclams de la vila ( ajuntament@balaguer.net ).

La bicicleta havia de ser un exemple de transport ecològic i sostenible a l´illa de Formentera. Malauradament el destí que li espera és el que simbolitza aquesta bicicleta abandonada i rovellada al final del camí de la Parra. Qui abandonat aquesta bicicleta, quina és la seva història? Aquesta illa hauria de ser capdavantera en aquest transport i amb tota mena de idees per un transport net i no contaminant. ¿Perquè el carril bici és ocupat per tota mena de vehicles aparcats? ¿Perquè no es dota l’illa de vehicles híbrids, elèctrics, en definitiva no contaminants? ¿On és l’acció política destinada a lluitar contra el canvi climàtic?.

videoyoutubeantiautopista

videoyoutubefidelpetroli?

Siusplau doneu-me les vostres opinions.

Hola ciutadans, vull que el meu bloc sigui un punt de reflexió i consulta per això  m’agradaria plantejar-vos algunes qüestions referents a les solucions al canvi climàtic. La primera que us vull preguntar és què passaria si els cotxes fossin prohibits? quan dic cotxes vull dir turismes no camions, ni vehicles agrícoles ni motos ni altres que no he especificat. Vull que m’informeu quines serien les conseqüències  econòmiques, socials i ambientals que un pais com Espanya adoptès aquesta decisió.