Marcel Coderch al programa Singulars

17 03 2010

La teoria del decreixement explicada de forma didàctica per l’enginyer de telecomunicacions i vicepresident de la CMT, Marcel Coderch, al programa Singulars, emès el 15 de març de 2010 pel 33. Que parli ell:

Singulars



Camp de Tarragona

11 03 2009

La modernitat porta a fer una estació de tren al camp, sí sí al camp a l’era. Com si es tractés d’un aeroport han creat un nyap mig camí entre res i no res. Ni a Tarragona, ni a Reus ni a Valls ni a Salou. Una estació al camp per a contentar a tothom i perjudicar a tots. Un fracàs sonor, deficitàri economicament i de poca utilitat per els suposats beneficiaris que han d’anar-hi amb cotxe o amb transport públic i per tant no hi van.

Camp de Tarragona quins nassos!!
Bé a Barcelona CIU també volia fer aquest bunyol a fora de Barcelona, suposo que a Sant Cugat. No us ho perdonare mai. Sou uns papanates i ara ens venen amb la cançó de la Sagrada Familia. A qui se li pot acudir insistir amb aquest error ? El tema de la sagrada familia mereix un capítol apart, tal vegada seria millor que es caigués algun roc en el cap d’alguns dels Millets que s’aixopluguen en el temple.



Probablement el creixement econòmic és una religió, compra el menys possible no et preocupis

10 01 2009

Ves per on, ara hem de comprar cotxes i pisos per sortir de la crisi, és a dir, uns dels factors que ens han portat a la crisi. La situació és la següent: volen continuar enriquint-se a costa de la classe treballadora del primer món i de les matèries primeres del mon subdesenvolupat, i tan se val el medi ambient, els drets socials, la sostenibilitat, la fam, la manera més ràpida és el creixement econòmic en el qual s’hi troben molt còmodes acumulant plusvàlues. Volen retornar-hi ràpidament per empenyens cap el penya-segat de la història però els capitalistes seran els últims a caure hi ho saben, abans caurem els famèlics del món i la classe treballadora, un pla molt interessant però no m’agrada i no penso ajudar-hi.
El capitalisme es menja els seus vòmits com les bèsties del zoo tancades les vint-i-quatre hores.
Proposo una campanya pels autobusos de l’area metropolitana de Barcelona: Probablement el creixement econòmic és una religió, compra el menys possible no et preocupis.
Els capitalistes són molt poquets però amb molt de poder i poden comprar ànimes, qui són aquesta gentussa, doncs són els banquers , uns quants accionistes, alts càrrecs de transnacionals, polítics i militars al servei dels rics i la curia economicista la resta o sigui la inmensa majoria son professionals,treballadors i desposseits que no haurien d’oblidar la seva condició, em consta que molts són conscients que el sistema s’està esgotant, la crisi energètica és latent i els conflictes socials derivats de la fallida econòmica i moral seran evidents durant el pròxims anys.
Sarkozy parla de tornar al capitalisme productiu, critica el capitalisme financer, altres advoquen pel capitalisme de rostre social, poder el problema és l’ànima del capitalisme, la seva essència podrida i corrompuda necessitada de la suor de molts per el benefici de pocs i això ve de lluny i no cal ara descobrir res però es que ens han corromput fins i tot el llenguatge companys.

The party is over

P.D. Interessants dades que van sortint: TimGeithner secretario del Tesoro ya tuvo que intervenir la pasada semana para impedir que los ejecutivos del Citibank, uno de los bancos que más dinero ha recibido del Estado, siguieran adelante con su proyecto de comprarse un nuevo jet privado que costaba 45 millones de dólares (35 millones de euros)”Los ejecutivos tienen que entender que ya les llegará el momento de que vuelvan a hacer dinero, pero que éste no es ese momento, que ahora dependen de la generosidad del contribuyente, que a su vez está pasando por muchas dificultades”, subrayó Obama tras una entrevista con su secretario del Tesoro, Tim Geithner .”Es el colmo de la irresponsabilidad, es una vergüenza“, manifestó el presidente estadounidense en relación con una información publicada ayer por el diario The New York Times, confirmada posteriormente, según la cual los ejecutivos de los bancos habían recibido el año pasado 18.500 millones de dólares (14.250 millones de euros) en bonos, una cantidad similar a la que percibieron en 2004, en plena bonanza de sus negocios.

Extracte del Pais.com 30 gener 2009.



Feliç solstici d’hivern. El sol ja aixeca en la constel·lació de la creu i s’acaba la foscor i les nits llargues

25 12 2008

Extractes del sermó de la muntanya:

Confiança i neguit
(Lc 12,22-31)
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’elles. 30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Un tresor en el cel
(Lc 12,33-34)
19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.
Els dos camins
(Lc 13,24)
13 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.
es más fácil...
No judicar els altres
(Mt 7,1-5)
37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
41 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
La venjança
(Lc 6,29-30)
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.



El senyor Sala-i-Martín

27 10 2008

Xavier Sala-i-Martín és Catedràtic de Columbia University i Professor Visitant de la Universitat Pompeu Fabra a més a més porta unes americanes que no pretenen complementar els seus reconegudíssims estudis i teories. Deixem que parli ell:

“Uno de los grandes éxitos del recientemente fallecido presidente Reagan fue cambiar la concepción que teníamos del papel del estado en la economía. En los años setenta pocos cuestionaban que el gobierno era la solución a todos los problemas, que el gasto público debía ser cada días más grande y que los impuestos debían comerse una fracción creciente de nuestra renta. Todo eso cambió gracias a la revolución impulsada por él, revolución que acabó llamándose “Reaganomics”…Sí. Es cierto que los teóricos del liberalismo económico como Friedrich Hayek o Milton Friedman hacía años que decían que el estado no era la solución sino el problema y que la creatividad de millones de individuos intentando montar negocios con el objetivo de ganar dinero (sabiendo que, para conseguirlo, debían producir lo que los ciudadanos desean) era mucho más poderosa que la planificación de un pequeño grupo de burócratas iluminados.”

Pregunta entrevistador revista Capital:”¿Cree que Aznar hizo bien acercándose a EEUU?”
Resposta Sala i Martín: “En la vida, si quieres que las cosas vayan bien, tienes que estar con los que mandan. Y en el mundo manda Estados Unidos. El problema de Aznar es que no lo vendió bien. La mayor parte de los países europeos dieron su apoyo a la guerra. Decir que abandonamos Europa para irnos a Estados Unidos es mentira. “

“…Si a mí me pidieran consejo para desarrollar un país, no les diría que empezaran por la política. Es más importante la libertad económica y, digan lo que digan los globófobos, la apertura al exterior….”

“Una vez se comparan las urgencias y las necesidades, los costes y los beneficios, los pros y los contras, la lucha contra el cambio climático no es nuestra prioridad.”

Pregunta entrevistador. Usted defiende que la globalización beneficia a África.

Resposta del sr. Sala-i-Martin. ¿Sabe quién ha hecho más por África?

P. ¿Quién?

R. Coca-Cola.
The party is over

Pregunta entrevistador. Mucha gente atribuye la solidaridad a la izquierda.

Resposta sr. Sala-i-Martin. No sé qué es la izquierda.

“El último despropósito es la rebaja del límite de velocidad a 80 km/h alrededor de las grandes urbes para, según dicen, reducir las emisiones de dióxido de nitrógeno y, ¿cómo no?, de los gases invernadero que causan el cambio climático…Mientras Esperanza Aguirre apuesta por la competitividad y el progreso de verdad, nosotros seguimos persiguiendo los récords mundiales de lo absurdo: una vez conseguida la foto con más personas enseñando el trasero, nos da igual que nuestro govern hunda lentamente la economía siempre que se pueda decir que es el más el más progre, el más social, el más sostenible y que, con la conocida excepción de Corea del Norte, tiene el paquete más grande del mundo.”

“Otro estudio de Pietro Cipriani y Angelo Zago de la universidad de Verona llega a resultados distintos: tras comparar las notas obtenidas por centenares de jóvenes en exámenes escritos, donde el profesor no sabe la cara que tiene el estudiante, resulta que los guapos sacan mejores notas que los feos. Si esto es así, la gente atractiva cobra más, no sólo porque tiene más confianza sino porque, además es más lista y, por lo tanto, más productiva.”

La solución más justa es, a mi juicio, el retraso de la jubilación. Al fin y al cabo, cuando la seguridad social se generalizó durante la primera mitad del siglo XX, se esperaba que la gente cobrara pensiones durante 15 meses ya que la esperanza de vida era de menos de 65 años. En la actualidad la gente cobra durante 18 años ya que la esperanza de vida sobrepasa los 80.”

“Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene derecho a practicar los rituales que crean que mejor les acercan a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, paganos o medioambientales. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas. Garantizar nuestra libertad manteniendo la separación entre estado e iglesia (y eso incluye a la iglesia medioambientalista) es mucho más importante para nuestro bienestar que la separación de la basura.”

“Y la realidad es que el estado nos cose a impuestos que limitan severamente nuestra libertad de elegir y nos tortura con su excesiva regulación y burocracia y que todos los ciudadanos que pueden intentan ser miembros de mutuas privadas, llevan a sus hijos a escuelas no públicas (y los que se lo pueden pagar u obtienen una beca de La Caixa, a universidades americanas), viajan por autopistas de peaje y ponen su dinero en planes de pensiones privados … por si las moscas</

En honor a la transparencia les diré que yo, que considero perjudiciales a todos los monopolios (los empresariales y los políticos) y que observo que los alcaldes que dimiten para beneficiar a sus sucesores con dinero del contribuyente curiosamente pertenecen todos al mismo partido (¿adivinan cual?) tengo una cosa muy clara: en estas elecciones municipales no votaré socialista.”

Tot això i molt més està publicat a la seva pàgina d’articles d’economia: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/articles.htm

“En el mundo académico se lo
considera la máxima autoridad
en crecimiento económico”
publicat el diari Perfil el 5 d’octubre de 2008.

Vostè sr. Sala-i-Martin dona cobertura intelectual, acadèmica i mediàtica al creixement econòmic, “al salvese quien pueda” i es possible que alguns dels seus alumnes (deuen ser guapos) s’han enbutxacat molts diners amb el lliure mercat que vostè tan defensa, vostè es un dels autors intelectuals d’aquest món globalitzat.

Aixequi la copa ben amunt sr. Sala-i-Martin



Enric Duran

27 09 2008

Enric Duran ha donat el pas. Enric ens ajudat a obrir els ulls. Enric ets el millor.
L’Enric ha sacrificat el seu nom davant la justicia per obrirnos els ulls, per concienciar, per lluitar , ell ha donat el nom i el verb, ell ha donat la seva imatge per poder donar un missatge, ell és l’heroi.

Siguis on siguis milers de persones et fan pinya, i cada cop sóm més els pensem i actuem amb decreixement.

Imatge d'Enric Duran

Extret de la Viquipèdia:

” El dia 17 de setembre de 2008 anuncià que havia “expropiat” 492.000€ a 39 entitats bancàries que va destinar parcialment a editar i distribuir el butlletí informatiu CRISI així com a financiar projectes de canvi social dels moviments socials catalans. Ell mateix qualificà aquesta acció, a la que donà publicitat i difusió i tingué repercusió en els mitjans de comunicació internacionals, com a forma de desobediència civil no violenta. Es tracta d’una fussió de les tradicions d’atracaments a bancs com els dels grups i persones com Los Solidarios, Durruti, Quico Sabaté o Salvador Puig Antich amb la falsificació del tipus de Lucio Urtubia però adaptada al capitalisme globalitzat del segle XXI, sense violència i aprofitant l’interès dels bancs en donar crèdits per sobre de qualsevol control i mesura de prevenció del risc i de sentit comú. Entre les influències que el portaren a planejar i executar aquest projecte, que ell mateix cita en el butlletí CRISI, hi ha la teoria del decreixement així com les tesis que apareixen en el documental Money as debt (El diner com a deute) del cineasta canadenc Paul Grignon, on s’explica el funcionament de les entitats bancàries i concretament en la manera com es crea el diner a partir de la generació de deute”

Gràcies Enric Duran, a tu i a tots els que t’han ajudat, tot el meu suport i la meva admiració.



Qualitat social

18 06 2008

qualitat social ?

L’actualitat està molt moguda, el sistema capitalista trontolla perquè és insostenible, tot i així, les receptes que ens donen són, bàsicament, més creixement econòmic. El model de creixement infinit de la globalització es sustenta en dogmes com ser competititius i productius. Sembla que el canvi climàtic, la fam, l’esgotament dels recursos naturals, el terrorisme, la desaparició de fauna i flora, tot plegat no és motiu suficient per qüestionar-se cap a on anem.

Augmentar la competitivitat i la productivitat es fonamenta en la moderació salarial, la flexibilitat laboral (flexiseguretat) i jornades laborals de més de 60 hores pactades lliurement entre treballadors i empresaris. Pobres treballadors pobres.

Un incís, cada cop sóm més aprop del ministeri de la Veritat i de l’Amor com diria G. Orwell a 1984, flexiseguretat vol dir: sou una merda i us putejarem encara més

No hi ha feina, augmenta l’atur, jo dic: i tant que n’hi ha de feina, el que no hi ha és feina rentable econòmicament, és a dir, crea un lloc de feina és molt fàcil, si l’important fos donar benestar social, cobrir les necessitats de les comunitats. Ara bé, quan el criteri és que algú hi pugui sucar (multinacionals principalment) llavors la feina és la justa, mal pagada i, efectivament, molt productiva i competitiva. El colonialisme del segle XIX també era molt productiu i competitiu pels europeus i bé va sentar les bases del drama actual africà.

La realitat ens mostra com molts sectors socials són desatesos no perquè no hi hagi gent disposada a treballar sinó perquè ningú no vol pagar la factura perquè no és rentable. És el cas dels cuidadors de gent gran, serveis públics com la sanitat i altres sectors que són abandonats o tiranitzats pel sector privat mitjançant subcontractes i altres pràctiques competitives.

Poder si no hi hagués tanta obsessió per vendre, consumir i competir, els diners no serien el més important de la feina, potser no seria heretgia parlar de jornades de sis o quatre hores, llavors l’important seria la qualitat de la feina, el temps lliure, les relacions socials, la qualitat social en definitiva. Poder llavors tothom treballaria perquè treballar seria atractiu però, com dic, no pel sou sinó perquè el que es produiria seria més enriquidor i útil per la societat, i no aquestes ingents quantitats d’escombraries físiques i mentals.

Estic parlant de Decreixement, companys!!!



Catalunya 2014

11 04 2008

- Relat de ficció –

Catalunya 2014

El 2014 la realitat demogràfica, social, econòmica i energètica es va imposant a la ficció del creixement i el consumisme. El capitalisme comença a fer fallida de forma global 24 anys després de la caiguda del mur de Berlín.

L’atur afecta el 28 % de la població activa, l’economia domèstica dels individus ha anat empitjorant dia darrere dia, les classes mitjanes s’han convertit en una reserva índia. A cada família hi trobem de mitjana una persona gran amb una pensió baixa, una a l’atur i un altra amb treball precari intermitent o en l’economia submergida. Els més afortunats treballen des de casa per internet. El teletreball s’ha anat imposant a la força, tot i que s’ha perdut gran capacitat productiva. Per a assegurar l’accés a internet a les empreses, s’ha restringit l’accés públic. Les fallides constants en les comunicacions per satèl·lit i l’alt desenvolupament d’internet els últims anys han obligat a l’administració a racionar l’amplada de xarxa.

La sanitat pública ha esdevingut una vall de llàgrimes i els recursos humans i tecnològics són escassos i deficients. L’esperança de vida ha baixat fins als 69 anys pels homes i als 75 per les dones i continua en declivi.

La delinqüència ha augmentat a l’àrea metropolitana de forma i manera que la policia és incapaç d’atendre tots els robatoris, de vegades cruents, els conflictes entre diferents comunitats que s’han constituït a l’entorn de llurs identitats i altres delictes.
A les afores, els que han resistit amb pous d’aigua i molins de vent el desproveïment elèctric, hídric i de combustible durant mesos, han adquirit armes per contrarestar els continus assalts violents a la propietat.

Urbanitzacions i poblacions amb alt poder adquisitiu, com Matadapera, financien la seva seguretat privada i s’emmurallen. En aquest cas, per exemple, l’entrada a la població és restringida als residents, convidats i serveis oficials i privats, com l’abundant cos de policia privada que s’ocupa de la seguretat. El Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat després de dos anys que la Generalitat va interposar una demanda a l’ajuntament per violar la lliure circulació de persones pel territori, però és conscient que molts mossos d’esquadra viuen en aquestes poblacions fortificades. Les tanques amb espines de Matadapera van ser instal·lades arran dels robatoris en els horts que abasteixen aliments a la població molt més barats que els del mercat lliure.

Altres urbanitzacions no han tingut tanta sort, un exemple és Les Pungoles, pertanyents a Sant Antoni de Vilamajor, aprop de Cardedeu, on la manca d’electricitat recurrent i una mala logística alimentària ha provocat l’abandonament progressiu de la urbanització, tot i que s’havien creat horts propis que més tard van ser ocupats per la població enfurismada de Cardedeu.

A principis de la dècada molta gent va perdre la feina o simplement la va abandonar perquè el cost d’anar a treballar no compensava el sou que es cobrava. Molta gent ha emigrat al camp i a la Catalunya interior, on els pobles de tota la vida s’han organitzat en comunitats agrícoles en les quals comencen a sorgir les primeres tensions per establir quins límits s’ha de posar a la immigració cada cop més massiva de ciutadans de la costa. Aquestes comunitats exporten els seus excedents a la metròpoli però això sí, a un preu “just”. Donada l’alta demanda el preu s’ha encarit desorbitadament, malgrat tot, els preus dels productes autòctons són més econòmics que les importacions que arriben al port de Barcelona en vaixell des d’Almeria en comptagotes i fortament custodiades per l’exèrcit espanyol .

Ciutadans que fa cinc anys mandrejaven davant de l’ordinador se’ls sent cruixir els dents quan s’han d’ajupir molts cops al dia per poder tenir el plat a taula. No cal dir que l’abundància d’antany ha desaparegut, la varietat també. Es continua menjant tres cops al dia però cal dedicar el 70% del sou per a adquirir els aliments. El 30% restant es dedica a l’energia i la mobilitat. Un quilo de pa val 100 euros, el sou mitjà és de 3.000. La Generalitat dispensa a les persones amb atur de llarga durada i fills a càrrec tiquets per cinc quilos de pa al mes que han de bescanviar de forma nominal en els forns oficials que han substituït el guirigall d’establiments del passat. El mercat negre d’aliments i benzina és fortament perseguit per lleis autonòmiques i estatals.

Amb factures de 800 euros mensuals de llum i aigua s’ha aconseguit que tota la població que la pot pagar pugui tenir llum a la nit durant unes hores. L’aigua està vigilada per unitats creades per la Generalitat que la vetllen desde el seu origen fins el seu consum final. A la ciutat només n’hi ha unes hores en canvi el camp té garantit el subministrament per al cultiu d’aliments.

El 2014 un cotxe de combustió interna de segona mà val 100 euros, omplir-lo de benzina val 600. Els carrers estan plens de cotxes abandonats que l’administració retira més lentament del que voldrien els veïns, alguns són utilitzats pels sense sostre i addictes a les drogues. Qualsevol cotxe aturat més de 24 hores en una zona sense protecció privada té un risc molt alt de patir vandalisme, ha sorgit un moviment juvenil anomenat carturning que descarrega la fúria i frustració creativa sobre els cotxes. La major part de la gent ha abandonat la idea de comprar qualsevol cotxe completament elèctric, amb un preu aproximat de 100.000 euros, sense abans aconseguir viure en zones autoorganitzades o protegides.

El transport de mercaderies per carretera desapareix paulatinament i les línies ferroviàries són prioritat nacional. S’estan construïnt dues centrals nuclears prop de l’Ebre a corre cuita tot i que és segur que no s’enllestiran a temps, doncs França ha de contentar la demanda interna i alemanya, i s’ha previst el tall de subministrament a l’estiu, tot i l’alt preu que ofereix la Generalitat per KW.

Un pis que s’havia venut a principis de segle per 300.000 euros, costa en l’actualitat al voltant de 90.000. En barris dormitori molts habitatges han estat abandonats per impagament, falta de feina aprop, de subministraments bàsics o senzillament per manca de manteniment de la comunitat de veïns que es veu incapaç d’afrontar les despeses que necessiten uns edificis que es van fer amb criteris d’abundància.

Continuarà….



NO COMPRAR, NO CONSUMIR

20 03 2008

Escollir els hàbits de vida és fonamental alhora de viure en decreixement i aturar la roda obscena de la publicitat i el consumisme. És una elecció que ens pot apropar més a l’estabilitat, el control i la satisfacció personal en les nostres vides i per tant no hauria de ser cap sacrifici sino un motiu de plaer.

SI VOLEU CANVIAR LES VOSTRES VIDES I EL MÓN NO COMPREU, NO CONSUMIU

El consumisme (vídeo)
El consumisme II (vídeo)

quina culpa té el porc?



L’Horta de Sant Joan o la saviesa del poble

17 03 2008

A l’Horta de Sant Joan no volen molins de vent a les seves contrades tot i els beneficis econòmics que anunciaven des de l’ajuntament i a pesar de les amenaçes econòmiques en cas de victòria del vot negatiu.

Poder a l’Horta de Sant Joan no tenen clar qui serien els beneficiats pels suposats beneficis.

Poder a l’Horta de Sant Joan no volen els beneficis econòmics perquè han conclòs que no seran més feliços amb aquests suposats beneficis econòmics, poder s’estimen més un territori lliure de la pressió de més carreteres, més pisos, més gent, més soroll, més “beneficis” en definitiva.

Poder a l’Horta de Sant Joan saben que el creixement té límits i per això els apòstols del creixement infinit han topat amb aquest No abassegador.

Poder a l’Horta de Sant Joan saben que l’energia eòlica és renovable però no un comodí per continuar explotant el territori per mantenir un estil de vida insostenible.

Poder a l’Horta de Sant Joan es qüestionen cap on va aquest món que prioritza omplir dipòsits de benzina amb agrocombustibles abans que garantir l’alimentació a la població del món.

Poder a l’Horta de Sant Joan no s’han cregut això del creixement sostenible, ells saben que la literatura permet moltes llicències però la realitat no, són gent amb arrels a la terra.

Poder a l’Horta de Sant Joan prefereixen quedarse a les fosques abans que veure amb la llum eòlica com el món es converteix en una subhasta per la vida.

Per aquest motiu proposo l’Horta de Sant Joan com capital del Decreixement, població proporcionada en que l’autonomia energètica, alimentícia i l’autogestió és possible si el poble s’ho proposa.

Horta de Sant Joan