Qualitat social

18 06 2008

qualitat social ?

L’actualitat està molt moguda, el sistema capitalista trontolla perquè és insostenible, tot i així, les receptes que ens donen són, bàsicament, més creixement econòmic. El model de creixement infinit de la globalització es sustenta en dogmes com ser competititius i productius. Sembla que el canvi climàtic, la fam, l’esgotament dels recursos naturals, el terrorisme, la desaparició de fauna i flora, tot plegat no és motiu suficient per qüestionar-se cap a on anem.

Augmentar la competitivitat i la productivitat es fonamenta en la moderació salarial, la flexibilitat laboral (flexiseguretat) i jornades laborals de més de 60 hores pactades lliurement entre treballadors i empresaris. Pobres treballadors pobres.

Un incís, cada cop sóm més aprop del ministeri de la Veritat i de l’Amor com diria G. Orwell a 1984, flexiseguretat vol dir: sou una merda i us putejarem encara més

No hi ha feina, augmenta l’atur, jo dic: i tant que n’hi ha de feina, el que no hi ha és feina rentable econòmicament, és a dir, crea un lloc de feina és molt fàcil, si l’important fos donar benestar social, cobrir les necessitats de les comunitats. Ara bé, quan el criteri és que algú hi pugui sucar (multinacionals principalment) llavors la feina és la justa, mal pagada i, efectivament, molt productiva i competitiva. El colonialisme del segle XIX també era molt productiu i competitiu pels europeus i bé va sentar les bases del drama actual africà.

La realitat ens mostra com molts sectors socials són desatesos no perquè no hi hagi gent disposada a treballar sinó perquè ningú no vol pagar la factura perquè no és rentable. És el cas dels cuidadors de gent gran, serveis públics com la sanitat i altres sectors que són abandonats o tiranitzats pel sector privat mitjançant subcontractes i altres pràctiques competitives.

Poder si no hi hagués tanta obsessió per vendre, consumir i competir, els diners no serien el més important de la feina, potser no seria heretgia parlar de jornades de sis o quatre hores, llavors l’important seria la qualitat de la feina, el temps lliure, les relacions socials, la qualitat social en definitiva. Poder llavors tothom treballaria perquè treballar seria atractiu però, com dic, no pel sou sinó perquè el que es produiria seria més enriquidor i útil per la societat, i no aquestes ingents quantitats d’escombraries físiques i mentals.

Estic parlant de Decreixement, companys!!!


Accions

Informacions

2 comentaris per “Qualitat social”

21 06 2008
jordi (10:07:37) :

Jo treballo sis hores al dia, com que no guanyo prou, no em puc permetre cangurs per cuidar dels meus fills, plats pre-cuinats, viatges, però soc ric en temps, així que educo els meus fills, planto un hort i cuino, viatjo poc, però visc a un lloc molt bonic (encara)…Es pot.

25 06 2008
Manel (08:56:27) :

Quines veritats que deixes anar, company! Un acudit d’ “El Roto”, també ho sintetitzava molt bé, una mestressa de casa fent la compra i exclamant: “Com no han de pujar els preus si la matèria és finita i la cobdícia infinita”… La clau és AUSTERITAT, buscar la felicitat i la autorrealització en les coses immaterials, treballar en allò socialment útil… en fi, somiar és (de moment) gratis.

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image