Humil·liació sostenible
28 03 2008No puc accedir a una vivenda digna amb la meva parella a la meva ciutat, no puc treballar amb un contracte que duri més de sis mesos, no puc sindicar-me perquè em farien fora de l’empresa, no puc parlar amb els companys perquè les càmeres delatarien la meva ociositat, no puc donar-me de baixa d’una companyia de mòbils sense que m’intentin robar, no puc manifestar-me pacíficament contra de la MAT a París sense que em detingui la policia francesa, no puc manifestar-me pacíficament a Nova York contra la guerra d’Irak sense que em detingui la policia americana.
Llavors intento oblidar el que no puc fer i faig el que sí puc fer, és a dir, encendre la tele. Llavors em diuen que els rics són més rics i que els pobres més pobres, que la guerra d’Irak és noble segons G.W. Bush, que cada dia moren nens i que és el millor que poden fer perquè no tenen cap futur, que els Jocs Olímpics es fan a la Xina, que els treballadors han perdut poder adquisitiu els últims 30 anys, que no sóc l’únic a qui l’espien, que la riquesa es concentra en poques mans, que el 20 % del planeta consumeix el 80% dels recursos, que la contaminació mata més que els accidents de trànsit, que els meus fills, si en tinc, viuran pitjor que jo i que els meus pares.
Avui he descobert aquesy blog i és una mina! (no de les que maten gent, eh?) Fa vint anys que m’escarrasso anant en bici, passant de la carn, fent compostatge,plantant arbrets que es moren de sed o trepitjats, reduïnt i reciclant mentre els meus vehïns augmenten i llencen cada dia molt més, cansat de una feina sense sentit i de un sistema sense futur,però tan en quant trobo petites joies com aquesta…Ànim, ja se que de vegades costa seguir endavant, però no ho deixeu, no hi ha més futur que anar per aquí, així que -sobre tot pels que tenim fills- no hi más collons que tirar pel dret i no rendir-nos.I fem’ho en català, per que aquest idioma de quatre gats mal avinguts només ens té a nosaltres, i la diversitat cultural és gairebé tan important com la biodiversitat, ja hi ha qui ho fa en altres idiomes (i a mi em sembla de conya). Salut!
Hola, companys! Crec que la humiliació és intrínseca amb el sistema capitalista, aquan combreguem amb la seva màxima implícita de “produïr per produïr” per comptes de “produïr per a cobrir necessitats reals”. Estem doblement prostituïts, com a força de treball activa i explotada o a la reserva (els aturats) i com a exclosos en la presa de decissions sobre què produïr (i com produïr-lo). Dos exemples. Al cap de poc de fer-me autònom (en defensa pròpia perquè, al meu sector, l’explotació dels assalariats és de novel·la de Dickens!), assisteixo a un curs de comptabilitat subvencionat i, primera lliçó: “Muntem una empresa per a generar beneficis” (!!!) On queden “l’objecte -o la utilitat- social”? Fa poc, al cap d’uns anys, vaig haver de donar-me de baixa d’autònoms (guanyar-se la vida com a grafista - il·lustrador és ciència ficció) i, òbviament, vaig anar a l’OTG. Dic hola, bon dia i, ni bon dia per resposta ni hòsties, senzillament: “carnet de conduïr…?”. “No - vaig respondre- soc un exclòs social”. Jo també tinc fills, benvolgut Jordi, també soc un ciclista empedernit (no tinc altre vehicle i considero un cotxe un atemptat ecològic), vaig descobrir aquest fantàstic blog ja fa temps… però penso que aquest tren sense frens i costa avall què és el capitalisme, no té solució, malgrat que voldria creure el contrari. Salut, malgrat tot!
Ei, Manel, estic molt d’acord amb el que dius,a més,jo també sóc il.lustrador i fa anys que vaig tirant ficat a la roda de les editorials de llibres de text, quina màfia! També he passat per l’absurda situació de l’oficina d’atur…a la nostra feina, viure i fer alguna cosa digna i ética és la quadratura del cercle.
Hola, novament, companys! Amb permís d’en JI Bendue (a risc que això sembli un “xat”, però, de fet sense marxar massa del tema “humil·liacions del sistema”,…
)
Mal de molts, “epidèmia”. Les editorials et foten el caramelet a la boca d’una bestreta de drets d’autor per una tonelada de feina q acabes fent sols per la bestreta (edicions de temes molt específics, mai no són precissament best-sellers…) Un intenta defugir els encàrrecs de publicitat per raons ètiques i acaba fent cartografia, disseny gràfic editorial, il·lustració naturalista … pagat per pès i pera què un editor espavilat i què encara va de benefactor de la Humanitat es canviï l’Audi cada any. En fi, tancant el cercle (que no la seva quadratura), en un capitalisme salvatge, NO coneixeràs a ningú (metge, arquitecte, ebenista, …) que treballi a gust, sota la ditxosa dictadura del mercat (v.g. “un hospital ha de ser rentable” !!!… això és veritablement pornogràfic!). Salutacions novament.