Prohibim els cotxes [creixement infinit impossible en un món finit]

No puc accedir a una vivenda digna amb la meva parella a la meva ciutat, no puc treballar amb un contracte que duri més de sis mesos, no puc sindicar-me perquè em farien fora de l’empresa, no puc parlar amb els companys perquè les càmeres delatarien la meva ociositat, no puc donar-me de baixa d’una companyia de mòbils sense que m’intentin robar, no puc manifestar-me pacíficament contra de la MAT a París sense que em detingui la policia francesa, no puc manifestar-me pacíficament a Nova York contra la guerra d’Irak sense que em detingui la policia americana.

Llavors intento oblidar el que no puc fer i faig el que sí puc fer, és a dir, encendre la tele. Llavors em diuen que els rics són més rics i que els pobres més pobres, que la guerra d’Irak és noble segons G.W. Bush, que cada dia moren nens i que és el millor que poden fer perquè no tenen cap futur, que els Jocs Olímpics es fan a la Xina, que els treballadors han perdut poder adquisitiu els últims 30 anys, que no sóc l’únic a qui l’espien, que la riquesa es concentra en poques mans, que el 20 % del planeta consumeix el 80% dels recursos, que la contaminació mata més que els accidents de trànsit, que els meus fills, si en tinc, viuran pitjor que jo i que els meus pares.

Si conegués algú brut i malforjat pensaria que és un reflexe del seu interior i de la seva vida en general, veure les imatges de Nàpols i escoltar les explicacions que es donen per explicar aquesta situació és lamentable.

La contaminació ja sigui per abocadors, residus nuclears, incineració de deixalles, etc, no pot decréixer si es continua creixent indefinidament.

A la Campania la màfia ja ha consolidat la seva nova economia de les escombraries. És un business as usual més. La màfia és una multinacional neoliberal que no s’ha volgut treure el carnet de conduïr si considerem que la resta de conductors (multinacionals) contaminen i maten però ho fan dins la legalitat.

Empresaris i polítics exposaran les oportunitats de negoci de la nova economia del clima a Expo CO2
El Fòrum Ambiental i la Cambra de Barcelona reuniran més de 200 empresaris i polítics
titular digital del diaridegirona.cat del 24 de març 2008

Negoci de la nova economia del clima ? Expo CO2? Empresaris i polítics exposaran oportunitats?

Aquest titular reflexa una actitut que ha normalitzat convertir qualsevol afer en una oportunitat de negoci.

La causa que ens ha dut el problema es pot convertir en la solució?

La realitat ens demostra que no. Les empreses “verdes” continuen en el mateix paradigma d’augmentar les vendes, de produïr més, de guanyar més.

Escollir els hàbits de vida és fonamental alhora de viure en decreixement i aturar la roda obscena de la publicitat i el consumisme. És una elecció que ens pot apropar més a l’estabilitat, el control i la satisfacció personal en les nostres vides i per tant no hauria de ser cap sacrifici sino un motiu de plaer.

SI VOLEU CANVIAR LES VOSTRES VIDES I EL MÓN NO COMPREU, NO CONSUMIU

El consumisme (vídeo)
El consumisme II (vídeo)

A l’Horta de Sant Joan no volen molins de vent a les seves contrades tot i els beneficis econòmics que anunciaven des de l’ajuntament i a pesar de les amenaçes econòmiques en cas de victòria del vot negatiu.

Poder a l’Horta de Sant Joan no tenen clar qui serien els beneficiats pels suposats beneficis.

Poder a l’Horta de Sant Joan no volen els beneficis econòmics perquè han conclòs que no seran més feliços amb aquests suposats beneficis econòmics, poder s’estimen més un territori lliure de la pressió de més carreteres, més pisos, més gent, més soroll, més “beneficis” en definitiva.

Poder a l’Horta de Sant Joan saben que el creixement té límits i per això els apòstols del creixement infinit han topat amb aquest No abassegador.

Poder a l’Horta de Sant Joan saben que l’energia eòlica és renovable però no un comodí per continuar explotant el territori per mantenir un estil de vida insostenible.

Poder a l’Horta de Sant Joan es qüestionen cap on va aquest món que prioritza omplir dipòsits de benzina amb agrocombustibles abans que garantir l’alimentació a la població del món.

Poder a l’Horta de Sant Joan no s’han cregut això del creixement sostenible, ells saben que la literatura permet moltes llicències però la realitat no, són gent amb arrels a la terra.

Poder a l’Horta de Sant Joan prefereixen quedarse a les fosques abans que veure amb la llum eòlica com el món es converteix en una subhasta per la vida.

Per aquest motiu proposo l’Horta de Sant Joan com capital del Decreixement, població proporcionada en que l’autonomia energètica, alimentícia i l’autogestió és possible si el poble s’ho proposa.