Independència

27 02 2008

 Miami sense llum.

Varias personas siguen comprando pese al apagón en una tienda de Miami. (Foto: AFP) (Foto:ATP)

A l’estiu a Barcelona vam tenir una apagada i vam escoltar amb resignació com molta gent parlava del Tercer Món, bé a Estats Units ahir ahir va patir una apagada que ha afectat a Florida, a més de 4 milions de usuaris sense que encara s’hagi restablert completament el subministrament. Estats Units és el primer món encara i en el següent gràfic podem observar com les apagades no han disminuit en els darrers anys, han augmentat en freqüència i nombre d’afectats.

gràfic que he tret de crisisenergetica.org

Tot plegat ens demostra que el “desenvolupament” (creixement) sense límits és contraproduent i és la causa dels  minicol.lapses que es van produïnt al primer món. Els sistemes complexes són més fràgils i necessiten mes energia, fins on volem arribar?

Els factors explicatius del creixement és per una costat mantenir la gent ocupada, és a dir, amb feina per tal de garantitzar la pau social i el status quo, i per l’altre poder tornar els interessos en un sistema financer en que l’usura és vista amb normalitat, ens hem d’adonar que mai podrem tornar els interessos, doncs a mesura que es crea el diner es va creant l’interès. Aquesta usura està posant en mans d’un conglomerat de multinacionals i banquers tots els mitjans de producció,el patrimoni del món i malgastant els recursos naturals, a canvi de que?

Ens hem venut, hem venut els nostres fills i la seva educació a canvi de més feina, més diners, mòbils, cotxes i altres pocasoltades, hem venut el nostre territori, hem venut el nostre temps, hem vengut el Tercer Món, hem vengut la natura, hem venut els nostres veïns, ens hem venut com a societat, ens hem venut al cant de la sirena dels interessos particulars, i ara som a punt d’embarrancar als esculls de la misèria general, som a temps de recuperar la dignitat?

Quan més globalitzada estigui Catalunya més devastadors seran els efectes pel nostre poble quan esclati la guerra global pels recursos.

Proposo tres mesures per aturar el cop són:

Relocalitzar l’agricultura, és a dir, fomentar l’agricultura sense petroli en el nostre territori (cal gent a patades).

Fomentar els oficis (cal gent a patades) quelcom útil.

Gestionar la demanda de fluxes energètics per anar cap al decreixement i la independència energètica.

Això ens donaria una vertadera independència condició imprescindible per la independència política.



30 minuts de veritats

1 02 2008

Pel seu gran interès i amb la voluntat que s’en faci la seva màxima difusió com a document d’ introducció al decreixement i a la consciència sobre els límits del món penjo en el següent enllaç el reportatge emès a TV3 el passat 27 de gener al programa 30 minuts titulat[[[[[ Consumint el planeta]]]]]

Tot i que discrepo d’algunes de les polítiques comercials que segueix TV3 (ex: Fórmula 1), he de dir que comparativament amb la resta de televisions estatals és al meu entendre la més imparcial politicament i la que ofereix més servei públic.

El reportatge aborda un tema que es obviat per la ortodoxia econòmica, la dependència del sistema econòmic actual dels fluxes energètics a un preu irrisori. Ara, quan els preus començen a pujar i ja notem al primer món, doncs al tercer món ja fa temps que ho noten, les conseqüències i com el nostre estil de vida depèn dels recursos naturals. El reportatge posa de manifest quatre idees força a destacar:

Les limitacions del planeta per donar sortida al creixement indefinit.

El model consumista és insostenible.

Els index de felicitat no augmenten tot i que augmenti el creixement econòmic, de fet  començen  a decaure en el món occidental.

El sorgiment de moviments i estils de vida que viuen en decreixement.

He trobat a faltar una idea, com es relaciona tot això amb la pobresa mundial i els beneficis de les corporacions transnacionals i la banca.

Salut i decreixement